Categoria: Ilha Grande – Rio Grande do Sul

Enrere vam deixar Florianópolis i la Ilha de Santa Catarina. No vam gaudir de molts dies de sol, més aviat al contrari. A pesar de tot vam fer algunes excursions per l’illa. La més interessant va ser al Lagoa de Peri. Vam arribar-hi naturalment “de ônibus” i  allà vam caminar seguint la “Trilha de Gurita”, caminar és un dir, ja què per seguir el  camí s’havien de saltar unes enormes roques relliscoses. Jo pensava que ens havien equivocat de camí… Al final però, vam arribar a la buscada “cachoeira” i fins i tot va haver-hi qui es va banyar !!! Tenint en compte que gaudíem de una temperatura de 14ºC, no està mal!

• 

• 

• 

A Floripa ens vam separar de la Kiz i de la Nerea. Van agafar un autocar cap la Foz de Iguaçú, i nosaltres amb el Badoc cap a Rio Grande do Sul. Unes 370 milles. No vam tenir gaire vent al principi, però sí moltes onades. Després ens va entrar vent de nord de fins a 25 nusos i empopats vam anar fins a l’entrada del canal de Rio Grande, allà ens vam trobar una corrent en contra de 4 nusos!!

El pitjor de la travessia va ser el fred a les nits i per compensar el millor va ser una nit amb un cel estelat, impressionant, sense cap núvol, els estel tots atapeïts lluïen intensament, i donaven l’impressió d’estar molt a prop. No  havíem vist mai res igual, semblava un sostre decorat posat especial per nosaltres! També vam tenir unes sortides de lluna plena, des del mar, rodona i vermella imitant al rei astre i naturalment les postes de sol de postal amb els núvols allargats pel vent i les onades en primer pla.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

La Kiz i la Nerea van tenir molt bon temps a Iguaçu i elles si que han aconseguit fotos boniques amb el arc de Sant Martí!!. També en el Parc do Caracol al nord de Porto Alegre s’ho van passar molt bé i vam veure encara més “cachoeires”!!! Ara ens han tornat a abandonar, sniff, sniff, i s’han anat en bus a Montevideo! Doncs amb el Badoc ja no hi arribàvem a temps!

• 

• 

• 

Ara a Rio Grande do Sul, esperem el bon vent per marxar cap a La Paloma, que no serà abans d’una setmana… Mentrestant encara que fa sol, fa un fred que pela ( avui 6ºC ) doncs el vent és fort i del sud. Així que tot convida a fer una mica de bricolatge i ens hem posat amb el muntatge de la calefacció…

Per fi ha sortit el sol!!!

Des de fa una setmana, que  van arribar la Kizkitza i la Nerea, no ens havia fet bon temps. Els primers dies, a la Ilha do Mel, vam tenir força boira, pluja i mar de fons, però a pesar de tot les “nenes”es van animar a remar fins a una platgeta propera per fer hi una incursió a la selva. “Juventud divino tesoro”!!!

• 

• 

• 

A São Francisco do Sul, no ens va ploure però la boira no ens va permetre gaudir del bonic paisatge de la badia, ni de cap bany a les platges… , no més un dia vam tenir 10 minuts de sol! Vam fondejar just davant del centre històric per que al “iate clube” ens demanaven 215 reals (casi 100 euros) per dia, i dels dies de cortesia que prometia la guia res de res, estan boixos !!! , Però ens van fer un favor, vam estar molt més a prop del centre, gaudint de la vista del front de mar on hi ha la majoria del edificis colonials restaurats i il·luminats al vespre. Cal dir que São Francisco do Sul és la tercera ciutat més antiga del Brasil i està declarada “Patrimoni Cultural” per la Unesco. El museu marítim és molt interessant, hi han exposades i ben explicades les embarcacions de totes les zones del Brasil. També hi ha el bot amb el que el més famós navegant brasiler, l’ Amir Klink  va creuà l’Atlàntic a rem en 100 dies.

També hem de dir que estem molt contents per que l’operació que li han fet al nostre tripulant “primer”va anar molt bé i ara es recupera ràpidament. Li tenim preparada la llitera i l’esperem per passar  el Beagle!

• 

• 

• 

Segons la previsió meteorològica tenim bastants dies de vent de sud, que no ens permeten  anar cap a Rio Grande do Sul, ni tampoc voltar l’illa, així que aprofitarem per visitar la “Ilha de Santa Catarina” per terra, i és que ja fa dies que no patíem  anant  ”de ônibus” i ho trobem a faltar!!! .

Si, si, és la Cascada d’Iguaçu!

Com que vam arribar a Paranaguá amb molt de temps per esperar a las nostres nenes, la Kizkitza i la Nerea, vam decidir fer una visita a les impressionants Cascades d’Iguaçu, doncs ens quedava bastant a prop, no més a 700 km.

Vam agafar un autobús fins a Curitiba i d’allà fins a Foz do Iguaçu. En total unes 12 hores. Les Cascades estan dins del “Parque Nacional do Iguaçu” creat al 1939 i que al 1986 fou declarat Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO. Un total de 550 km2 de mata atlàntica, que preserven una diversitat increïble de fauna i flora, com exemple, més de 800 especies diferents de papallones!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

El dia es va llevar plujós i ennuvolat, però no ens vam desanimar i ben d’hora, després de un extens  “café da manhã”, ens vam dirigir cap a les cascades.

És un espectacle impressionant, els salts d’aigua no són gaire alts, menys que les Victoria a Zimbawe, però  tenen més kilòmetres d’extensió, tant que ens va ser impossible fer una foto de la panoràmica sencera. De totes maneres s’ha de dir que en Francesc va quedar més impressionat per les del Niágara, per l’espectacle de veure saltar els trossos de gel com icebergs.

• 

• 

• 

El riu Iguaçu és un afluent del Paraná i en aquest es va fer la immensa presa de Itaipu que va inundar  uns 700 km2 de selva. Amb un 7% de l’energia que produeix, s’abasteix el 90 % del consum del Paraguai, i amb la resta el 20% del Brasil. És una empresa binacional  (Paraguai -Brasil) al 50% en tot, beneficis, empleats, etc… Cal dir que dins del complexa van crear un refugi pels animals deslocalitzats que inclou un canal per la pujada dels peixos. No queda molt clar que va ocorre amb els assentaments indígenes, si més no, sembla que els van indemnitzar…

• 

• 

• 

A la tornada cap a Paranaguá vam decidir fer el tram de Curitiba a Morretes amb el antic tren que travessa la Serra do Mar. La via del ferrocarril comunica l’altiplà amb la costa salvant un desnivell de més de 900m. Es va construir entre el 1880 i el 1885, amb molta expectació , donat  la dificultat que suposava en aquell temps crea el camí pel mig de la selva, construint túnels en les roques de granit, ponts i viaductes en les muntanyes de tanta pendent. El enginyers brasilers se’n van sortir, i avui en dia, a més del recorregut turístic encara s’hi transporten moltes mercaderies fins al port de Paranaguá.

• 

• 

• 

Arribats a Paranaguá ens hem assabentat del gran èxit de la manifestació a Barcelona en contra de la sentencia del TC sobre l’Estatut, un milió i mig de persones!!! A veure!!!

• 

• 

• 

Avui fa un any que varem sortir del Marítim de Barcelona!

365 dies i nits han passat, se’ns han passat volant. Han estat dies de sol i dies de pluja, alguns de molta calor, altres de molt humits. Moltes milles i fantàstiques navegades, també algunes hores de motor, sobre tot els darrers dies. Dies de terribles enyorances i altres de fantàstics retrobaments. Hem aprés molt, dels llocs per on hem passat, de les persones que hem conegut, de les experiències viscudes i de nosaltres mateixos.

És difícil triar el que més ens ha agradat. Cada lloc i cada moment tenen el seu encant. La Graciosa, el Siné-Saloom, Sao Nicolau, l’Amazones, Ilha Grande, la llista és molt llarga…

• 

• 

Avui estem a Bertioga, fondejats en mig de barques “camaroneres”. S’ha imposat celebrar aquest aniversari  amb un bon plat de “camarãos” a la planxa, i com no, amb l’última ampolla de cava que ens quedava a la bodega. (Tret d’un Gramona reservat per altres esdeveniments).

De la planificació que havíem previst, ens hem desviat del tot. No acomplint ni recorregut ni terminis . Sort que no tenim que passar  comptes a ningú! Una cosa si tenim prou clara, és que amb permís dels Deus continuarem !!!!

No vam resistir la temptació i després de carregar les bodegues i la nevera a Angra dos Reis, vam tornar a Ilha Grande!!! Lagoa azul, Saco da Longa, Praia do Aventureiro…, són llocs magnífics que ens resistíem a deixar-los, però el temps ens apreta!

• 

• 

• 

Amb el Muktuk, vam passar varis vespres nodrint-nos  de les seves interessants experiències. Els petits Jan i Noah ens porten ja molta avantatja ! Ens van ensenyar les seves fotos pels canals de la Patagonia i les de Georgia del Sud, on van estar hi 3 mesos. El seu entusiasme casi ens ha convençut per fer la ruta del Beagle, però encara ens queda molt de camí, ja veurem i ja decidirem… Va ser trist acomiadar-nos de ells, esperem que algun dia ens tornem a trobar…

• 

• 

• 

Rumb a Paraty sortint de la Praia dos Aventureiros, vam tenir una ràfaga de vent de uns 30 nusos, però van ser de escassament 2 minuts, quina decepció! Per sort una mica més tard ens va arribar una brisa suau de través que vam agrair molt, doncs per aquests llocs i dies reina una calma txitxa que ens obliga a anar a motor gaire bé sempre, no es pot tenir tot!

A Paraty, vam fondejar davant la marina do Engenho, del famós Amir Klink. Van ser molt amables i vam poder deixar el dingui sense cost. A l’endemà en Daniel i el petit Alain ja ens esperaven per fer una volta turística per tota la ciutat. En Daniel, la Tatiana i el petit Alain, ens han rebut amb els braços oberts a casa seva, hem passat uns dies molt agradables amb ells i hem aprés de primera mà altres realitats del Brasil.

• 

• 

• 

Paraty és una ciutat colonial de les més antigues, el centre històric està força ben cuidat, tots els edificis estan restaurats i cuidats, i fan goig. Hi ha el centre de cultura, botigues d’artesania interessants, galeries d’artistes locals, molts restaurants i pousades,  És molt agradable passejarhi. Llàstima que caminar per sobre les pedres desiguals, et requereix una atenció que no et permet badar!! És clar que sempre trobés algun banc o una vorera per asseure!

La Tatiana, des de que va tornar de l’Amazones treballa aquí per Medi Ambient, ens va explicar que tot el litoral i les 60 illes de la badia de Paraty, estan sota protecció. Però malauradament tenen tan pocs recursos que els hi és impossible fer la vigilància adequada. Igualment els recursos no arriben per les escoles i les obres socials. L’excusa dels polítics: es van descuidar de posar-ho al pressupost, quins nassos!!!

En Daniel té molt bones idees innovadores i projectes pensats per la sostenibilitat. Esperem que els pugui fer realitat en aquesta societat que no li posa gens fàcil. Ara també està entusiasmat amb el dissenys del Badoc. Vam dinar al Badoc tots cinc i ens vam sorprendre  de lo ràpid que l’Alain es va aclimatar al vaixell. Havien programat una sortida pels voltants però malauradament no va poder ser, doncs aquell dia va estar plovent tot el dia sense parar. De totes maneres ens quedem contents que hem deixat una possible llavor per futurs navegants!! El temps ho dirà…

• 

• 

• 

Al Saco do Mamanguá ens vam despertar amb una boira que no ens deixava veure més de 1m. No és estrany, està rodejat de muntanyes i el sol triga a arribar a la superfície de l’aigua. Quan es va aclarir, vam agafar el bot per anar al Rio Cairuçu. Gracies a uns pescador vam arribar hi, perquè nosaltres amb la marea baixa no veiem l’entrada. De totes maneres vam haver d’esperar a que pugés per remuntar-lo un parell de milles. Primer un tros al vam fer a motor, després a rem perquè la fondària és molt desigual. És molt bonic, la primera part és de manglars i després comença a fer se cada vegada més boscós i tancat. Anant a rem, sentíem una placidesa molt agradable, amb el cant dels ocells, i el remor de un salt d’aigua de fons. Quan ja no es podia remar més vam deixar el dingui en un racó i per un caminet, vam arribar a una “cachoeira”. L’aigua cau per sobre d’una immensa roca, ens imaginem que a l’estiu, els habitants del lloc deuen anar a banyar-se, però amb nosaltres no hi havia ni una ànima!

• 

• 

• 

Pinciguaba és un petit poble de pescador en una platgeta al nord d’Ubatuba, no te res de particular després de tot lo que portem vist a “Baía Grande”, però el diumenge al matí hi ha mercat i hem pogut comprar peix i verdures fresques. A més, ja fa uns quants anys, hi vaig passar aquí un cap de setmana, mentre col·laborava amb Behr Brasil. A llavors mirant la platja i l’únic vaixell que hi havia fondejat, vaig pensar que seria bonic recórrer aquest costa amb el nostre propi vaixell, Poc m’imaginava que es faria realitat!

• 

• 

•