Hem tornat a Rio!! Vam arribar sans i estalvis ahir al vespre. Les hores d’avió van ser llargues, però el pitjor , van ser les dues hores de l’aeroport a la marina amb el taxista kamikaze! Amb un VW tot atrotinat anava passant de carril a carril a tota velocitat per encabir-se als forats que els conductors prudents deixen per mantenir la distancia de seguretat. Va ser un continu d’accelerades i frenades brusques en mig del caos circulatori degut a l’horari del fi de la jornada laboral. Dos setmanes en el continent obsessionat per la seguretat i ja ens acollonim per qualsevol cosa !!! Jajaja!!!
Aquest matí, una vegada més hem flipat amb la dèria de la gent per fer footing per el passeig de la platja de Icarai! Tots amb les seves superdeportives últim model, l’ipod, i algunes senyores amb la pamela. No us ho podeu imaginar, és que n’hi havia molta gent! Pot ser també perquè avui aquí és festa ( un de aquells “jueves que relucen más que els sol”). És una imatge que sorprèn quan es compara amb altres indrets de Brasil. Com si fos un altre pais…
A Barcelona, els quinze dies han estat estressants, bastant insuficients per dedicar el temps que ens hauria agradat a la família i els amics. Prenem nota perquè a la propera vegada no ens passi…
Hem comprovat que ràpid creixent els petits, en Pau ja enraona per telèfon i a en Gerard li encanta xutar el que sigui amb el peu. Estan guapíssims! En en Pol i la Laia no els hem pogut veure, serà la propera…
Barcelona, continua sent la ciutat que més ens agrada del món. També hem de dir que fins ara no ens hem trobat cap amb tanta quantitat de turistes! Als voltants de casa no paren de preguntar-te com arribar a la Sagrada Família. Són els que tornen del Parc Guell i no diguem a la Barceloneta, n’està ple! Que duri!
Entre les noves obres de la ciutat ens hem trobat una que no ens ha agradat gens. És l’edifici que es construirà davant de casa. Adéu a les vistes sobre la Vila de Gracia, adéu a les vistes de la sortida del sol per el mar (snif-snif).
Demà aprofitant els bons vents , sortirem cap Ilha Grande, que està a l’entrada de una la gran badia del mateix nom. Allà hi pensem estar varies setmanes dons hi han molts recons bonics per veure.
Cada dia al matí i al vespre agafen el “ônibus”, el número 33, per anar a l’altre extrem de Niterói, a l’estació de les “barcas”, i viceversa. Estem de 30 minuts a 2 hores en funció del transit. Tan a Niterói com a Rio el caos circulatori és bastant comú . El recorregut del “ônibus” transcorre el 90% pel passeig que bordeja la platja. Sigui l’hora que sigui, faci sol o núvol, la platja està plena de vida. Gent fent footing, nens jugant a vòlei o futbol , surfistes o alguns simplement prenent el sol. També hi ha camps de vòlei amb entrenadors per adults. Els hi encanta la platja!!!
Cada dia ens sorprèn el funcionament del catamarà. Aproximadament amb 5 o 6 minuts, disciplinadament embarquen i desembarquen al voltant de mil persones! Després amb 13 a 15 minuts ja estem a la terminal de Rio. Quina eficiència!
Clube Naval Niteroi
Desafio solar Niteroi
Centro Rio de Janeiro
Rio és una gran capital, té un urbanisme molt caòtic, i resulta molt difícil orientar-se. Per una banda el litoral és irregular, part a l’Atlàntic i part a la “Baía de Guanabara”, amb un seguit de platges, Flamengo, Gloria, Botafogo, Urca, Vermelha, Copacabana, Ipanema, Lleblón i segueixen…, intercalades entre petits sortints rocosos. Per altre banda els “Morros”, petites muntanyes o no tan petites como el Pão de Açúcar, i el Corcovado on hi ha el Cristo Redentor. A més d’un enorme llac a tocà a la platja d’Ipanema. Això fa que la ciutat tingui una planta molt irregular, tant en l’extensió, com en el relleu, que desconcerta i despista als més hàbils rodamóns! A més la barreja arquitectònica és brutal. Al centre és barregen, gratacels i edificis singulars, com la catedral moderna de forma cònica, o l’edifici de Petrogas, de formes cúbiques, amb imponents edificis neoclàssics, com el Gran Teatre i el Palau Imperial i amb edificis colonials, o antics xalets del barri de Santa Teresa de carrerons estrets i empedrats on encara passa el “bonde” (tramvia), rodejats de barris de” favelas”. Tampoc no falten, les imprescindibles esglésies barroques… Com molt bé va definir en Mauricio, ” nada casa con nada”, però no deixa de ser part de la gracia…
Copacabana des de Pao de Azucar_Rio de Janeiro
Cristo redentor des de Pao de Azucar_Rio de Janeiro
Palau Imperial_Rio de Janeiro
En Mauricio és un amic d’en Daniel, tots dos son paisatgistes. En Daniel, un català que resideix al Brasil des de fa tres anys, el vam conèixer a la marina mentre ens miràvem la sortida de les embarcacions del “desafio solar”, uns prototips que es mouen només amb energia solar. En Daniel ara viu a Paratí amb la seva dona i el petit Alain, però havia viscut a Alter do Chão (l’Amazones). La seva dona, Tatiana, que és biòloga va portar a terme el projecte de protecció dels “peixe-bou” (manatí), que estàvem en perill d’extinció. Per suposat coneix a en Giorgio, qui ens havia acompanyat a l’excursió del Llac Verd. Que n’és de petit el món!
Catedral_Rio de Janeiro
Confiteria Colombo_Rio de Janeiro
Igreja Sao Francesc_Rio de Janeiro
La millor manera de fer-se una idea de la situació de Rio de Janeiro, és pujant al Corcovado, on està el “Cristo Redentor”, que vam veure tapat, per restauració…, Però no hi fa res , perquè el que és realment espectacular són les vistes de 360º. Veus perfectament la ciutat de Rio, les platges, el Pão de Açúcar, la llacuna, els morros, esplèndida !!!! El Pic Corcovado està dins del Parc Nacional da Tijuca. Després de que la vegetació autòctona fos destruïda pels cultius, algú ( de fet el Princep) va tenir la impensable idea de regenerà la muntanya amb la “mata atlàntica” (com havien estat originàriament els voltants de Rio), i va funcionar! Avui son 120 km quadrats de selva humida amb moltes cascades i riuets i és un gran pulmó per la ciutat.
Rraia Vermelha des de Pao de Azucar_Rio de Janeiro
Trasllat per la badia_Rio de Janeiro
Urca i Niteroi des de Pao de Azucar_Rio de Janeiro
Hem agafat molts, molts autobusos (aquí en diuen “ônibus”) i hem tornat ha patir el tarannà suïcida dels conductors. També aquí com a Salvador la gent que està asseguda, té la costum d’oferir-se per aguantar les bosses dels que van de peu. Primer vam pensar que eren molt amables, ara ja sabem que es tracta de un esperit de supervivència , doncs els que van de peu necessariament s’han de aguantar amb les dues mans !!! També hi ha una línea de metro que funciona molt bé, però malauradament és molt poc extensa.
Com és lògic, no hem vist tots els racons de la ciutat, però sens dubte ens ha copsat. Com ja és habitual en aquest viatge es mantenen els contrastos: “condominios” i “faveles”, blancs i de color, platja i muntanya, natura i pol·lució. De Rio però, ens quedem amb els ambients de carrer, al matí al “Centre”, els executius/vas amunt i avall atrafegats, de nit a “Lapa”, la marxa i la música. Creixement, creixement, creixement!!!, Samba, samba, samba !!!!
Ahir a la tarda vam entrar a la impressionant badia, directes cap al imponent Pão de Açúcar que domina l’entrada. Estem però fondejats a Niterói, l’illa just al davant, en el “Clube naval Charitas”. És enorme i molt enjardinat i avui que és cap de setmana està ple de famílies amb criatures. Té un hangar amb centenars d’embarcacions de vela lleugera i també practiquen coses estranyes, tal com hem vist avui, que feien una regata d’unes embarcacions com una mena de catamarans sense vela i coberts de plaques solars…. A més té una enorme piscina amb tobogan, barbacoes, pistes de tenis, gronxadors i sorrals pels més petits,etc…, un autèntic luxe. Avui hem dinat en el restaurant amb música en directe!
Pao do Asucar i Cristo Redentor, Rio de Janeiro
Sortida sol, De Perocao a Buzios
El dia dos vam sortir de Vitoria, ja que hi havia un petit forat de bon temps. Ens vam proposar arribar si més no a Guarapari. Allà ens vam estar dos nits, en una caleta ,”Saco”, molt verda i amb molts ocellets, rodejada de pedres, en la que vam estar molt tranquils, no més, de tant en tant passava algú per la platja fent un passeig.
De Guarapari vam sortir sense vent i vam anar a motor força hores, que hi farem…, per compensar vam pescar una tonyina enorme de gaire bé deu quilos. N’hem menjat fins avui i hem fet uns quans pots de conserva. Després ens va entrar un bon vent de NE i amb el spi atangonat i la corrent “estranyament” a favor, vam arribar a Buzios a primera hora del matí.
Saco Guarapari
Ossos Buzios
Ossos Buzios
Buzios és un lloc molt turístic, molt ben cuidat i pensat per atreure i mantenir el turisme, amb moltes boutiques, zones enjardinades i amb escultures de la Cristina Motta. En aquesta època estava realment tranquil. És un cap ple de cales i platgetes idíl·liques , fins a disset, on la combinació de vegetació, pedres, sorra i aigües cristal·lines fa que sigui un indret molt especial, no en va la BB és passejava per aquí amb el seu nuvi brasiler…
De Buzios a Cabo Frío hi han poques milles, però l’ambient és totalment diferent, a Arraial do Cabo on vam fondejar un parell de nits, hi ha industries químiques i de peix importants. Les platges aquí són de una sorra finíssima que forma dunes que es barregen amb a la vegetació i els arbres. Van fondejar entre mig del cap i l’illa, en una platja preciosa amb l’aigua turquesa on no hi havia ningú més que nosaltres doncs és zona militar, però està permès fondejar i desembarcar a la platja.
Ossos Buzios
Arraial do Cabo, Cabo Frio
Arraial do Cabo, Cabo Frio
Ara ens toca buscar “pousada” per deixar el Badoc ben instal·lat mentre estem a BCN, i planejar la nostra estada a la “capital”, si més no turística, del Brasil, on hi ha una llarga llista d’indrets a visitar!
Finalment, hem arribat a Vitoria a temps per fer els tràmits de renovació dels visats!
L’Arxipèlag d’Abrolhos ens va encantar. Només arribar ens van rebre un munt d’ocells, alguns d’ells enormes, i s’acostaven casi a tocar al Badoc. L’illa, anomenada Siriba, n’està plena i a l’illa Redonda n’hi ha uns de maquíssim, negres i blancs i amb un bec llarg, que els hi diuen Fragates. De totes les illes nomes n’hi ha una que està habitada, Santa Bárbara. Hi viuen unes vint persones, entre els militars que operen el radio far i la gent de medi-ambient que vigila el parc natural protegit. Aquests ens vam venir a informar de les seves activitats, dels animals i plantes del parc, i de les normes que han de complir els visitants.
Hi ha molts peixos per tot arreu i de tots els colors. Els de entre mig de les pedres són plans i rodons de colors marrons i blaus fluorescents. Els que entren i surten dels coralls son ocres i grogs, una mica de tot. Sobre la sorra hi han els més clars, beixos, blancs i amb alguns dibuixos negres, i els de entre mig de les algues són allargats, verds com de camuflatge. Voltant per tot arreu n’hi han uns de enormes, marrons i amb les aletes i al voltant dels ulls de color de grog i amb puntets grogs per tot el cos. També hi han els petits, típics d’aquari , de ratlles grogues i negres, i uns rodons molt grans de color blau elèctric. És una passada poder gaudir de una banyada entre mig de tot aquest món acolorit! I per més sorpresa, les tortugues. Els cuidadors del parc ens van dir que eren joves, però a la nostre vista són molt grans, n’hi han moltíssimes i no s’immuten amb la nostre presencia! Va ser realment molt bonic!
Ilha Siriba Abrolhos
Tartaruga Abrolhos
Ilha Redonda Abrolhos
La navegada fins a Vitoria, va ser amb vent de NE entre 10 i 15 nusos, força tranquil, a excepció del intens trànsit de vaixells i pescadors, que fan que a la nit s’hagi d’estar molt alerta. També vam trobar una gran instal·lació petrolera.
A Vitoria estem al Iate Clube do Espiritu Santo a la platja do Canto, que és un barri com Pedralbes… De tal manera que dilluns quan vam sortir de la marina ens vam posar de llarg…
La ciutat no és gens turística, al iate clube, només som nosaltres i uns suissos d’estrangers. La Ruth i en Bernard, que venen de Sud-àfrica completant la volta al món. Ara es dirigeixen cap a la Patagònia i desprès pensen anar cap a Grenlàndia. Ah!!! Tenen mes de 70 anys .
Els edificis, les avingudes i carrers, el cotxes i autobusos, d’indumentària de la gent, les oficines de l’administració, els supermercats i shoppings, tot, fa pensar en un nivell de vida molt més elevat del que hem vist fins ara a la resta de ciutats del Brasil. No té un centre històric massa interessant, però per contra té un paisatge molt maco, doncs està rodejat de muntanyes verdes que arriben fins a les magnífiques platges de sorra clara.
Cap a Vitoria
Bahia de Vitoria
Convento da Penha Vitoria
Hem necessitat dos dies per fer tots els papers! De la Policia Federal a l’aeroport, a la Superintendencia de la Policia Federal a l’altre extrem de la ciutat, després la Capitania de Port i per fi, la Receita Federal. Hem descobert que tenen el sistema de seguiment molt controlat i informatitzat, així que no veiem aconsellable fer cap mena de trampa… Però bé, ara ja tenim la renovació, fins el 31 de juliol! Y sembla clar que recuperarem els dies que estiguem fora, tan per nosaltres com per el Badoc.
Ara toca esperar bon temps per continuar cap a Rio!
Ahir al vespre vam arribar a Caravelas. Dissabte, encara que durant tota la nit havia estat plovent, a l’alba semblava aclarit i tot hi que la previsió donava algunes pluges ens vam decidir a sortir. No va ser sense inconvenients, primer el motor, no arrancava, però ho vam solucionar. A poques milles, va rebentar un manguito de l’aigua calenta, per sort ho vam escoltar a temps i no va ser greu.
A la travessia, hem tingut sort, els grops ens han passat per babord i estribord, però no ens hem mullat! Això si hem cenyit i cenyit i cenyit, eriçant i deseriçant, escorats tot el temps i panteixant com ja no ens recordàvem. 480 milles de corredera, per 300 d’útils.
Caravelas en aquesta època està com adormit, totes les agències que ofereixen les excursions al Arxipèlag de Abrolhos estan tancades i al carrer casi no hi ha activitat fora de les barquetes de pesca que entren i surten.
Demà de bon matí, anirem a Abrolhos, zona protegida, a on les balenes “geperudes” arriben a l’hivern des de l’Antàrtica per acoblar-se i donar a llum. Malauradament no veurem l’espectacle perquè encara no és la temporada, però si ens han assegurat que veurem molts peixos i coralls, ja us ho explicarem!!!!
