Els darrers dies hem estat força embolicats, fem bricolatge nàutic…, a més de fer encàrrecs, repàs de veles, galvanitzat de cadena, modificació de la capota, revisió de la balsa salvavides, aquest últim va portar de regal un curs de preparació de “mate”, genial! i encara el que ens queda per tatxar de la llista… I mentrestant els nostres amics del Cibeles, s’han anat a Iguazu, no, no ens fan enveja, noo…., de fet nosaltres ja hi vam anar des de Paranagua.
Fent servir allò de una imatge val més que mil paraules, aquí us deixem unes quantes perquè esbrineu…
Per fi tornem a estar a l’aigua, al “Club Naútico Sudeste”, a on ens han donat un mes de cortesia, tenim aigua, llum, wi-fi, dutxa calenta, i a més un paisatge magnífic, amb ocellets per tot arreu, que més volem!! Tornem a la nostra normalitat, la nevera funciona i podem cuinar, el restaurant de l’estació al que ens havíem aficionat està molt bé, però com a casa…
Restaurant de la estacio
Estacio de Punta Chica
Arribada a CNSE
Al carener, hem pintar les quilles, hem pujat la línia de flotació, canviat l’oli de la cua, enmassillat i pintat la destrossa que ens va fer una boia a la proa, començat a envernissar la taula i altres cosetes. Res d’aventura, ni diversió…,bé alguna si, els amics del “Cibeles” ens van convidar a la festa d’aniversari del Stephan un altre navegant instal·lat a Tigre. Vam conèixer molta gent i “el asadito” estava increïblement bo!! Aquell dia no vam treballar gaire!!
Entrant al carener
Entrant al carener
Embarnissant taula
Mentre treballàvem a més dels amics del Cibeles i també ens van visitar la Francoise i en Jaques del Arpatas, que vam conèixer a “Jacaré” i de tant en tant ens anem trobant, ells si tenen clar que passaran pel Beagle.
Pulint quilles
Pujant linia flotacio
Copet a la proa
També ens va escriure en Daniel, el nostre amic català de Paraty, està molt il·lusionat fent avanços en el món de la navegació, i té idees molt maques pel futur. Ens envià un link http://www.flickr.com/photos/jardineiro_descalzo/sets/72157624407424757 amb les fotos de quan vam ser allà i de pas podeu conèixer una mica els projectes que fa.
Acabat de pintar
Acrilics
Arribada a CNSE
Nosaltres seguim amb la llista… casi que no hem tatxat res!!! Ara tenim com prioritat el doble vidre per els finestrals…, avui hem anat a Capital Federal amb la nostre plantilla per buscar el material, al carrer Uruguay , hi ha centenars de botigues de plàstics, una al costat de l’altre, no hem comprat res,però hem aprés bastant d’acrílics i policarbonats. Ara ja tenim clar que és el que hem de fer, creiem…, ja veurem!
A Puerto Nuñez hem tingut una acollida excepcional pels amics del Fernando del “Santamaria”, són la Maribel i en Julio. Es van construí el seu propi vaixell de ferro al any 80, és diu “Cibeles” i ja han fet més d’una volta i mitja al món, cinc anys pel Pacífic, un any i mig Thailàndia, etc… La seva experiència és tan gran com la seva generositat, és increïble la quantitat de solucions i de informació que ja ens han donat en pocs dies.
Concert Paco Ibanez
Tipico asado Buenos Aires
Antigues instalacions de La Armada
El dijous ens van convidar a anar a un concert. El lloc és el Centro Cultural de la Memoria Haroldo Conti, ubicat en les antigues instal·lacions del Centro de estudis estratègics de l’escola de guerra naval on molta gent va desapareix… Cantava en Paco Ibañez, va estar molt simpàtic i especialment emotiu. Va explicar , cosa que desconeixíem , que a la seva joventut havia viscut en un “caserio” a Guipúzkoa i tot seguit va cantar en euskera!!! En tant de sentiment que jo em volia fondre!!! Poc després es va presentar en César Stroscio, fundador del famós “Cuarteto Cedrón”, i el va acompanyà amb el seu acordió diatònic, en unes quantes cançons, Manel faltaves tu!!!!
Teatro Cervantes des de Teatro Colon – Buenos Aires
Teatro Cervantes des de Teatro Colon – Buenos Aires
Interior Galerias Pacifico – Buenos Aires
No hem tingut gaire temps per fer turisme, teníem per objectiu principal trobar un varadero per fer el manteniment de la obra viva del Badoc. Ara que comença el bon temps tothom vol preparar el vaixell i lògicament en tots els clubs els socis tenen prioritat, vam mirar un munt de clubs, tots molt amables però amb llistes d’espera fins a novembre!!! Per fi vam trobar un que tenia un forat i ens el traurà demà!!!
Així que avui hem fet el trasllat de Puerto Nuñez cap el varadero de Punta Chica i com que és diumenge i fa sol ens hem trobat molts i molts vaixells navegant i també alguna regata. No és gens d’estranyar, els clubs i marines són una successió al llarg de la costa argentina, calculem que n’hi ha més de 30 marines i més de 4000 amarres!!
Cap a Punta Chica
Balcon de la casa rosada – Buenos Aires
En la casa rosada – Buenos Aires
En el petit tast que hem fet de Buenos Aires, hem recorregut una miqueta el centre des de la estació de Retiro fins a la Plaza de Mayo i el que més ens ha impressionat és la quantitat i qualitat dels espais verds, totes les places tenen gespa, flors i molts arbres.
Vam tenir un intent de furt. Ens havien ruixat amb escuma per l’esquena per despistar-nos però com que els amics del “Cibeles “ ens havien alliçonat no vam caure en el parany! Vam agafar les motxilles amb força i no ens vam immutar!!
També vam fer una visita a la Casa Rosada, i vam saludar des de el balcó presidencial,jajaja!
A partir de demà comencem la feina, polir, pintar, polir, pintar, hem fa recordar “Karate kid”, però segur que jo no aconseguiré fer el cop de la “grulla”…
Hem arribat per fi a Buenos Aires! Després d’un matí de tràmits el Badoc ja té permís per 8 mesos!
Arribar a Puerto Nuñez, no ha estat un camí plàcid i sense inconvenients…
Sortint de Puerto Sauce, un matí radiant amb sol i vent de través, a vela fèiem 9 nusos i de cop vam passar a 0 !!! Ens vam quedar enganxats de quatre grapes o més aviat de dues quilles en una xarxa de superfície i com que era il·legal estava penjada amb bidons de color marron igual que l’aigua i no la vam veure. Després de varis intents infructuosos per sortir, vam cometre l’error de posar el motor i el resultat va ser que també vam enganxar l’hèlice, quin desastre! Finalment vam trucar a la Prefectura i ens van enviar una barca de salvament. Amb la seva ajuda vam poder tallar part de la xarxa i ens van remolcar de retorn a Puerto Sauce. Mentre tornàvem, com bons catalanets, anàvem preveient el que ens costaria la broma i mirant que deia la nostra assegurança al respecte… , Al arribar a port ja ens esperava el cap dels de la llanxa de salvament, i també un bussejador per treure el resto de xarxa. Vam acordar un preu hora amb ell i de seguida s’hi va posar. S’hi va estar més de 2 hores per treure els restos del tremall i fins i tot un peix va treure! Va ser una agradable sorpresa el resultat : Els de salvament són voluntaris, no ens van cobrar res! El bussejador ens va cobrar només mitja hora! Bons jans !!!
Remolcats per ADES
Xarxa i peix
De Puerto Sauce a Carmelo – Rio de la Plata
Quan vam arribar a Carmelo, el nostre últim destí a l’Uruguai, a la Prefectura ja ens esperaven, preocupats perquè s’havia donat vent bastant fort en l’últim tram i tenien l’avís de Puerto Sauce que havíem sortit. Ens tenien ben controlats i la veritat és que s’agraeix.
Carmelo és un lloc molt agradable i fan molt bons vins de la varietat tannat. La marina que està al riu “Arrollo de las Vacas”, està plena d’arbres, taules i barbacoes per fer picnic, i no més creuar la carretera hi ha la platja. Cap al vespre tots els vilatans van a fer la volteta amb el inefable mate. El riu és navegable durant 16 milles amunt, no més que s’ha de passar el pont de la carretera principal que creua el poble. S’ha de demanar l’obertura del pont amb anticipació que s’obre circularment, va ser el primer i únic que encara avui dia s’obra a ma!
Carmelo
Carmelo
Pont giratori de Carmelo
Per últim vam deixar Carmelo i l’Uruguai, però no el complicat “Rio de la Plata”…
Per anar cap a Buenos Aires vam decidir fer-ho pels rius i canals del Delta del Paraná . El primer entrebanc (un banc de sorra J) en el canal al sud de l’illa Solas, el canal està dragat a 1,5 m i les boies estan desplaçades per l’última sudestada i bé, doncs vam topar!!! Per sort vam sortir sense ajuda. A l’Argentina ja no funciona com a l’Uruguai i per radio vam escoltar com a uns que demanaven ajuda, els hi demanaven el número d’assegurança per endavant
El recorregut pels canals és molt bonic i a més el dia era solejat, sense vent i tot plegat molt agradable. Vam decidir fer nit en un canal no gaire ample, encara que no estava previst vent vam tirar també l’àncora per popa per més seguretat. De matinada va començar a pujar el vent i com que allà hi havia poca aigua (1,8 m) vam aixecar els fondejos i vam anar cap un canal més principal ( Paraná de la Palmas). Sortir al canal va ser com entrar en una autopista, llums de boies per tot arreu, enormes petrolers amunt i avall, 20 nusos de vent de proa i les ja conegudes onades de la zona! Després de donar varies voltes vam fondejar al costat d’un petroler que semblava que ens protegiria una mica del vent i de les onades. Finalment vam aconseguir dormir i tot!
Parana Guazu
Marina Carmelo
Parana Miri
Al matí vam escriure a Puerto Nuñez avisant que arribaríem abans del previst. ( no més ens quedaven 15 milles) Ja, quin optimisme! Al aixecar l’àncora, el molinet no podia, no enteníem res, aquí no hi ha pedres. Ens ajudàvem amb el motor endavant, tornàvem a mollar tornàvem a recollir i així mica en mica fins que va sortir una soca de un arbre amb branques de 5 metres, i la cadena tota cargolada al voltant de les branques!!!! Per sort al Brasil havíem comprat un matxet i en Francesc es va iniciar en l’ofici de destraler , jajaja!!! Bé hem agafat un respecte immens aquest rius !!! S’ha de anar amb molt de compta!!!
