Categoria: 2009 – 2010: Barcelona – Travessa atlàntica, comença el somni…

Fondejats a la “Playa de los franceses”, amb una vista espectacular de Lanzarote, hem fet una bona caminada entre mig de les dunes per arribar al únic poble de l’illa “ La Caleta del Sebo” per tal de comprar alguns queviures i actualitzar aquesta web. Vam arribar ahir a la Graciosa després de una travessa prou ràpida per la previsió que teníem. L’anècdota :per primera vegada des de que vam sortir de Barcelona hem pescat!!!! Una saborosa orada i dos calamarsets, bé aquests més aviat han caigut del cel… (no sabem com apareixen a la coberta durant la nit, és estrany perquè les onades ni tan sols ens esquitxaven).El dia abans de sortir varen fer la volta a Porto Santo per mar amb l’Astrid i el Dieter, no vam tenir gaire vent, però va ser un passeig molt agradable. Vam tancar el dia amb una barbacoa a casa seva i la promesa de considerar la ruta del Brasil, wir werden sehen deia en Francesc…

• 

• 

• 

Ja hem tornat al Badoc!!!!

Després de l’autorització del metge, ahir vam sortir de Barcelona via Lisboa i Funchal i 12 hores d’aeroport, vam arribar a Porto Santo il·lusionats per reprendre el nostre periple.

Avui ja hem fet algunes feines, com modificar la ruta dels guardins del pilot de vent, però encara restarem un parell de dies abans de fer la travessa cap a Canàries.

Després de uns dies a Funchal fent millores al Badoc i badant un xic per la ciutat vam sortir cap a Calheta. Vam navegar resseguint la costa tranquil•lament. Primer ens vam acostar a la cala de Cámara de Lobos a on fondejàvem els vaixells colorits dels pescadors, més enllà ens vam capbussar davant dels penya-segats altíssims del Cap Giráo amb el seu telefèric que baixa a la petita zona de cultius. Al fons es veuen els Pics Areeiro, Ruivo i Torres. Encara ara ens preguntem si es justifica la construcció de un ascensor (300 m.) i un telefèric per baixar al petit cultiu de vinyes i plantes tropicals de Fajà dos Padres, però el cas és que hi ha un petit restaurant i una desena de cases on es lloguen habitacions. Fins arribar a Calheta les zones cultivades son bàsicament de plataners i a les parets del penya-segats i els salts d’aigua apareixen contínuament.

Un cop a Calheta ens vam arribar a Ponta de Pargo en autobús, amb això ja vam cobrir la dosi d’adrenalina per uns quants dies (pend= 10%, ang=180 º amp=3,8m, h= 250m, 2 bus…). Vam compensar-ho amb el passeig per la levada entre til•lers,pins i enormes hortènsies amb l’Atlàntic immens com a teló de fons.

Ara des de fa uns dies estem a Barna per problemes mèdics que no vam pogué resoldre a l’hospital de Funchal. Esperem que no passin gaires dies més per retornar amb el nostre badoquillo que vam deixar a Porto Santo, això si, en bones mans, les dels nostres amics del Windlise . Ells ens el cuiden!

• 

• 

• 

• 

A Porto Santo ens vam quedar més dies dels inicialment previstos. La culpa li hem de donar a l’Astrid i el Dieter, una parella d’alemanys afincats a Porto Santo que tenen el seu vaixell “Windlise” varat a Rio Grande al Brasil. Primer ens van proposar un itinerari per l’illa, que vam seguir fil per randa. Vam llogar una moto xinesa, i vam anar al “Pico do Facho” , on vam fer una excursioneta a peu per fer tota la volta al pic, que et permet veure l’illa des de tot els vents. Després la “Punta da Areia”i a les cales del “Calhau da Serra de Fora”, el mirador de “Portela”, la” Ponta da Calheta”, etc.., no segueixo amb la llarga llista, però si hem de dir que ens va agradar molt i sens dubte, alguns indrets no els haguéssim trobat per nosaltres mateixos. L’única llàstima és que no vam tenir gens de bon temps i no vam fer ni una sola banyada en cap de les paradisíaques caletes que vam veure!! Al vespre ens vam passar per casa seva i ens vam quedar a sopar. Va ser una trobada molt agradable i molt profitosa per nosaltres, ja que ens van explicar les seves experiències per l’Àfrica i Sudamèrica. El resultat és que ens estem replantejant seriosament el nostre itinerari !!!! Vielen dank Astrid und Dieter!!! Wir denken , dass wir wiedermal ein Glass Wein zusammen drinken werden!!!!

Ahir que era el dia de la Verge, vam anar a l’església “Do Monte” per sobre de Funchal, va ser molt divertit…, processó encapçalada pel “Escoteiros” (Minyons escoltes) i seguida per gent de tota mena amb els seus ciris, i després la gran festa amb tenderetes de “bolos de caco” i espases de carn…,tot estava boníssim i l’ambient de la gent del país, fou lo millor!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Vam sortir a les 12h del migdia del dia 6 de Vila Real de Santo Antonio. Hem fet 540 milles i 87 hores de navegació. Portàvem la major amb 1 o 2 rissos, i anàvem alternant gènova i trinqueta. El vent aparent ha sigut molt estable al voltant dels 110º amb una velocitat que variava entre els 15 i els 25 nusos de real. No vam engegar el motor fins entrar a port!. El Badoc ha navegat molt bé amb puntes de fins a 10,5 nusos. El que ha tingut una feinada terrible ha sigut el nostre pobre pilot Raymarine, doncs les grans onades que ens picaven per l’amura el feien derrapar constantment. Amb un dels cops,hem tingut tal ensurt que hem pensat que havíem xocat amb alguna cosa, i aquest matí a la coberta ha aparegut un petit calamar, però no crec que fos ell…! Com a resultat d’aquesta bellugadissa, vam estar gaire bé 2 dies sense menjar, ni baixar a la cabina!!. Al tercer dia (el capità una mica abans, tot s’ha de dir), segurament per instint de supervivència ens vam començar a recuperar, les onades però, no desistien!!

Al nostre major de desig: una dutxa calenta i una bona dormida en pla!

Avui després d’un dia bastant enfeinats dessalant per dins i per fora, netejant i endreçant, ens posarem ben guapos i anirem a sopar al restaurant , els “peixitos” que no vam gosar pescar i jo a més estic contenta perquè estrenaré un regal… ja-ja-ja!! Demà ja farem turisme…

• 

• 

•