Categoria: 2009 – 2010: Barcelona – Travessa atlàntica, comença el somni…

Ja estem al continent!!!, l’ immens Brasil ens espera… A Fernando de Noronha hem fet un petit tast , realment deliciós. Platges semi desertes d’aigües cristal•lines i plenes de vida. Ens hem banyat amb “tartarugues” de més de 100kg en la Baia do Sueste, i amb alevins de “tubaráos” i altres peixets a la Praia da Atalaia. A la Praia da Cacimba do Padre vam menjar una magnifica barracuda a la brasa mentre contemplàvem la perícia dels surfistes en les magnifiques onades de més de cinc metres. ( Hi havia un concurs). I en general hem gaudit de uns magnífics paisatges de baies i platges.

• 

• 

• 

Per recorre l’illa vam llogar una moto, encara que aquí tothom es mou en bugui. Tampoc no és necessari perquè hi ha un autobús que recorre l’illa de punta a punta. L’apropament a algunes cales s’ha de fer igualment caminant. En quan a l’arquitectura, és bastant curiós, doncs s’ha mantingut en una peculiar simplicitat, que fa que no existeixen blocs d’apartaments, ni edificis de hotels com els que estem acostumats a veure en les costes més turístiques. Aquí l’allotjament es limita a les “Pousades”, que aparentment no es diferencien de les altres vivendes. Són edificacions d’una planta amb més o menys jardí, casi sempre, amb un pòrtic de fusta amb algunes hamaques penjant.

• 

• 

• 

Una gran part de l’illa està protegida dins del Parc Natural Marítim i està declarat com Patrimoni Mundial per la Unesco, això dona lloc una sèrie de restriccions d’us, com per exemple no fer us de cremes de protecció solar abans de banyar-se, i inclús en algunes cales està prohibit banyar-se, com a Baia dos Golfinhos i altres zones no més es pot accedir amb un guia reconegut. No està permès fondejar a cap lloc de l’illa a excepció del port. A més hi ha establerta una taxa turística per la preservació de l’illa. En el nostre cas, embarcació i tripulació ha resultat 100 euros al dia!!! (una mica massa)

• 

• 

• 

Per altre banda el fondeig és realment incòmode, perquè constantment hi ha un mar de fons i el mar del SE amb unes onades considerables que a més de fer difícil el desembarcament també fam difícil el dormir i la veritat és que després de fer la creuada de l’atlàntic , dormir pla és una de les coses que més desitges. Això, afegit a que necessitàvem reparar la nostre dutxa i compra verdures fresques, connectar-nos a internet i parlar per telèfon a un preu raonable, vam fer que no ens demoréssim més en prendre rumb al continent, per més que ens hagués agradat vagarejar, badocar, uns quans dies més per l’illa. A Jacaré, atracats a la marina del riu Paraíba, ja hem comprat fruites i verdures, algunes desconegudes!, i ara abans de començar amb el turisme, toca “zafarrancho” , dessalar, netejar, reparar, posar rentadores, etc…, però després tenim “Carnaval” !!!!

• 

• 

• 

Ahir a les 13 h UTC vam concloure la nostra travessa de l’Atlàntic. Han estat casi 10 dies en la immensitat del mar, el Badoc i nosaltres ens veien tan petits…

• 

• 

• 

La primera part vam tenir vents de N,NE al voltant de 15 – 20 nusos, anàvem alternant spi i orelles de burro, rissant i desrissant la major, segons les ganes que teníem de votar! Després el vent va anar afluixant, fins que no sabíem de on venia. El cel estava ben tapat. Les onades agressives i escumoses es van anar convertint en una superfície llisa, gris, amb moviments ondulants i sinuosos, amb petits reflexos de algunes escletxes de sol filtrat pels núvols. Lluny per la proa cap a bavor veiem llampegar. Inquietant i bonic a l’hora. Finalment va arribar la borrasca amb pluja refrescant i una estoneta de vent. I així anar fent, fins que definitivament el vent ens va abandonar i va arribar l’encalmada. Però en total no van ser més de quinze hores de motor.

• 

• 

• 

Per fi els alisis del sud ens van trobar i començarem una cenyida oberta i ràpida , que en tres dies ens van portar a destí. En resum hem tingut molta sort amb el temps i la ruta escollida.

• 

• 

• 

Tampoc no ens podem queixar de l’equipament, amb poques trencadisses, una guia dels guardins del pilot de vent, un grillet de l’escota de la major, un grillet de la contra del tangó i la politja de la driça de l’spi. Tot fàcil de reparar o substituir. Lo pitjor per la nostre qualitat de vida, va ser la trencada de els dos manguitos de l’aixeta de la dutxa. No més teníem un de recanvi! A més de perdre 250 l. d’aigua escampats pels tambutxos del Badoc. Va ser una bona estona per reparar i recollir aigua! I per postres vam perdre la possibilitat de la meravellosa dutxa d’aigua calenta amb la nostre cadireta de luxe! A partir de llavors dutxa freda a coberta. També vam poder gaudir de l’experiència de una dutxa salvatge sota la pluja !! Que cal estalviar aigua!!

El dia 27 cap les 15.40h UTC vam passar l’Equador pel meridià 29, vam complir el ritual i vam convidar en Neptú a una ampolla de cava. ( no se sap mai pot ser l’agrada i fa promoció “allende los mares”)

A banda d’en Neptú, pel mig de l’oceà no ens hem trobat gaire animació, hem vist un parell de mercants de lluny, i una única vegada un grup bastant gran de dofins endormiscats, tant sovint que ens els trobàvem al Mediterrani…, Per altre banda, ens a fet llàstima veure que fins tan lluny arriben les ampolles de plàstic…

En definitiva estem molt contents de com ha anat el viatge. Hem tingut sort amb el temps, el Badoc s’ha portat molt bé, el Francesc i la Marian també…, i a través del skyfile ens hem trobat molt acompanyats pels amics que ens han fet el seguiment i ens han donat ànims cada dia amb els seus correus. Gracies!

• 

• 

• 

10.10h UTC, Lat. 06º11’, Long. 26º47’

Just abans de sortir de Mindelo, mentre escombrava la sorra de la coberta, no vaig trobar un dineret, si no que un escarabat daurat. Engrescats com estàvem amb els preparatius de sortida, no vam aturar el nostre exèrcit com va fer en Ramses i ni tan sols li vam fer una foto!

Ara quan alguna cosa va malament o ens toca la mala sort pensem en l’escarabat daurat. Però hem de dir que encara s’està comportant …, portem ja mig recorregut i tots els petits entrebancs els hem solucionat sense problemes. Fins i tot com que no hem tirat la canya, ens ha regalat un peix volador , gens petit, que ha entrat per l’escotilla del bany. Quina punteria!