Naveguem en algun punt entre Cocos Keeling i Rodrígues i aprofitant els moments menys bellugats per escriure mails i aquesta crònica ja força retrassada…
De Peucang a Cocos va ser una travessa ràpida però molt incòmode, les onades de tots costats ens portàvem com una baldufa o més aviat a l’interior del Badoc semblava una coctelera, però la arribada al grupet d’illes de Cocos valia la pena. De les cinc illes només dues estan habitades, la Home Island amb 500 habitants majoria d’origen malai i la West amb 100 de diversos origens, bàsicament australians, la Direction Island és on fondejem el velers, l’últim dia erem 8. Està constituïda com parc natural, i no hi viu ningú, Hi ha un ferry dos dies per setmana a Home Island i a vegades arriben alguns turistes al matí i marxen a la tarda en el mateix ferry. Les illes Nord i Sud es dediquen a activitats aquàtiques i de lleure, però el turisme és mínim… i bàsicament s’allotja a la West.
Arriben dos vols a la setmana i els supermercats estan ben sortits, però tot caríssim!!!
Tot està net i polit, i molt reglamentat, no ens deixen desembarcar escombraries orgàniques i la resta ha d’estar ben separat, plàstics, vidres i aluminis. Tampoc podem fer neteja de casco ni pescar, no ens oblidem que és part d’Austràlia.
Hem de reconèixer que és un petit paradís!!! Aigües cristal·lines, amb immensos camps de corals amb quantitat de peixos multicolors i molt grans, com no havíem vist abans. El colors canviants de l’aigua de turqueses a verds i blaus segons la incidència dels sol sobre els corals, les onades trencadores per la banda exterior, les platges blanques amb palmeres ens fan badocar fascinats… Tot magnífic si no fos per…., és una llarga història…
No fa gaire presumíem de la nostra previsió, doncs ara amb tota humilitat haurem de reconèixer que hem fallat amb lo més bàsic, però encara sort que la comunitat navegant és solidaria…
Tot va començar sortint de Jakarta, sospitàrem que teníem un polissó indesitjable o m’agrada més com diuen el francesos un “navegant clandestin”. Dic sospitar per què no el veiem, però si, els seus rastres, cada matí un de nou, el primer un plàtan rossegat, no hi vam caure…, pensàvem pot ser algun cuc que vingués amb la verdura, segon dia un plàtan d’un altre manat, uff amaguem la fruita! Tercer dia, una patata ubicada en lloc diferent!!! Alarma!!! Tanquem tot el menjar ! Però difícil per què no sabem on s’amaga, sembla que pels subterranis… , Vam començar a tapar forats per aïllar compartiments (local tècnic, bany, dinnette, camarot ), posem menjar en cada un, així que acotem el lloc, creiem que està sota la taula de cartes. Anem reduint-li l’espai a base de tapa els forats que comuniquen capa sota la cuina, sota els seients etc… estem casi contents… sabem on para, (cada dia li posem menjar…). Però al quart dia, no funciona la música? , ja fa temps que l’endoll de l’altaveu no fa bon contacte, el canviem. Segueix sense funcionar… ay ay ay !! Amagar el menjar no ha sigut bona estratègia ara se’ns menja els cables!!! A més del cable dels altaveus hi ha un altre de rossegat, que serà? Deduïm pot ser la sonda de profunditat o la corredera… per sort és el de la corredera (instrument per mesurar la velocitat), de tota manera i per sort el Francesc es coneix bé la instal·lació i està avesat a soldar cables i portem un petit soldador!!! Però estem molt preocupats!! A aquestes alçades ja us ha quedat clar que en la nostra previsió no entrava porta trampes per rosegadors. Vaja cagada!!! El Francesc em recordava el gat dels dibuixos tot cridant ” MALDITOS ROEDORES!!!”
Encarreguem al vaixell amic SAS3 que encara no ha sortit de Jakarta que ens compri armes letals i els esperem a l’estret de Sunda. Mentrestant intentem protegir el circuits elèctrics més importants, motor, instruments, pilot, etc…, amb cinta americana, fustes i tot lo que trobem, tanquem forats de comunicació de tambutxos per tal de limitar-li l’espai. A més cada dia li deixem algo de menjar per que no busqui…. Però és intrèpid i li agrada sortir i passejar-se mentre dormim. La cinta americana li agrada i fa uns forats perfectament rodons que ens donen idea del seva mida, Ayyy deu meu!!! Tornar a mossegar un altre cable, l’altaveu de la radio. L’arreglem…. Cada matí busquem que s’ha pogut menjar i si tot funciona, cada matí amb l’ay al cor, a veure que haurà sigut avui… Un matí al cap d’una estona de funcionar la potabilitzadora, quan vaig a buscar alguna cosa en un tambutxo inferior, trobo tot d’aigua; el que faltava! La potabilitzadora perd aigua per alguna junta, però no…, el “clandestin”, volia passar pel forat i s’ha menjat el tub !!! Més preocupats encara, d’aquest tub no tenim recanvi! Comencem a estar desesperats!!! Esperem sobreviure fins que arribi el SAS3…
Però…., males noticies, el SAS3 té un problema i trigarà al menys una setmana en sortir! A tot això pensem que el tenim aïllat de les parts més perilloses i decidim sortir cap a Cocos. Són casi 4 dies de botar, nosaltres esgotats i en ell no li fan el més mínim efecte perniciós…
Un cop arribem a destí, i en quan acabem els tràmits d’entrada ( per sort no ens fan cap inspecció) anem a visitar els vaixells fondejats. Per sort uns tenen un artilugi, encara que una mica desmanegat, el muntem posem formatge i el posem en el seu lloc, que trobarem al matí…? …se’l ha menjat sense que es dispari! És molt llest !!! Al principi no volíem posar verí per què no es moris en un lloc inaccessible però ara ja anem per totes, Anem al poble a veure que trobem, trobem una ratera i verí, ufff estem salvats! Posem les dues rateres aquesta vegada el formatge més tou per què no el pugui agafar i sortir corrents, i bosses de verí allà on abans li posàvem el menjar, El verí ni el toca i una trampa s’ha disparat però no l’ha agafat ! Estem desesperats!! Durant un dia no hi ha senyals de vida, pot ser el cop li ha fet efecte… A l’endemà tornar a sortir. Decidim que ens hem de fer el dormits i esperar que sorti per agafar-lo, fem un invent amb un sac posant-lo en el forat on creiem que surt. Mentre estem estirats fent els dormit és dispara una de les trampes! Anem a mirar…, està estirat potes amunt mig estabornit, el Francesc li dona cops sense parar, quan s’està posant un guant per agafar-lo, ell s’aixeca i surt corrent per darrera del frigorífic, ens quedem tan decepcionats i enrabiats que comencen a serrar el moble, però no hi manera d’arribar al amagatall… Ara encara estem més desesperats pensant que no tornarà a caure 3 cops en la mateixa trampa… Encara queden un parell de dies per que arribi els SAS 3, ens ha dit que porta de tot, amb tot això ja han passat més de 15 dies de convivència !! Entretant arriba un vaixell anglès i també ens deixa les seves trampes ens assegura que aquestes funcionen , ja tenim quatre repartides pel Badoc, hem d’anar amb cura per no trepitjar-les nosaltres, Aquesta vegada funciona, la rata queda ben atrapada i passa a ser “pasto” dels taurons, punt final !!! Dos dies de neteja i desinfecció massiva i ara si, a gaudir dels corals i els peixos!!! La barbacoa a la platja i la tertúlia amb els altres navegants… Hi ha una mica de tot, americans, neozelandesos, australians, anglesos, francesos i també uns polonesos que parlen perfectament el castellà!
També arriba el SAS amb el seu armament letal, però no ens ho vol vendre, ara ells també s’han fet conscients del problema, que en el seu vaixell de 64 peus i superautomatitzat, encara seria més important. Així doncs haurem de proveir-nos en el següent port!
Per al cap de setmana hi ha un bon pronòstic de temps, 3 o 4 dies previsió de 10 a 15 nusos, el volem aprofitar, per què 2.000 milles botant com la primera part és massa dur!
Dijous surten els francesos, divendres nosaltres i dissabte els polonesos, ens donem els mails per està en contacte. A part de saber d’aquest dos velers, en el que portem de camí només ens hem creuat amb un vaixell de càrrega que ni l’hem vist, hem vist a la pantalla el AIS però passava bastant lluny de nosaltres. És realment solitari…. Resulta una travessa bastant avorrida, casi no pesquem res, ( a part d’una dotzena de peixos voladors que ens apareixen al matí a la coberta), el vent varia molt poc d’angle i no més fem i desfem rissos segons la intensitat, però lo pitjor sens dubte són les onades travessades, les corredisses dels plats i gots amunt i avall i tot el demés ens fa la vida molt molt incòmoda !!
Avui estem pràcticament a mig camí, hem fet una mitja de 7 nusos des que vam sortir, increïble ! i una surfejada de 12,1 !!!
En 6 o 7 dies més esperem arribar a Rodrígues! Allà penjarem alguna foto… ”Fet”