Aquests últims dies han estat de retrobaments inesperats. El primer a la illa Rawi . Va ser en Jessi amb el seu vaixell Obelisk. El vam conèixer a l’illa de Pasqua quan anava amb el seu pare i un cosí, ens va explicar que ha estat un any i mig treballant a Nova Zelanda (és geòleg) i ara segueix fent la volta. Aquest any també travessarà l’Índic. L’August, el seu pare, es possible que s’embarqui a Sud-àfrica.
Després a Telaga ens esperaven l’Alícia i l’Alfredo del vaixell On Verrà, amb ells ens vam afartà de llagostes a l’atol de Minerva i vam patir una bona tempesta! Ells després de 20 anys de navegades es plantegen canviar de vida. Han posat l’On Verrà en venta, i han volat a Itàlia. A Europa projecten llargs recorreguts en bicicleta o a peu. Ja tenen força experiència, l’estiu passat van travessar Estats Units, des de la frontera de Mèxic a la de Canada, poca broma!!!
A Telaga també ens hem trobat uns espanyols, que tampoc és fàcil…, el vaixell Ilusión, la Soledad i el Julio, bé de fet ell és argentí. Es van construí ells mateixos el vaixell, un d’aquells dissenys del Soler, ja fa 20 anys, i des de llavors vam alternant feina i circumnavegació. Encara no estan segurs si travessaran aquest any o no..
Nosaltres ja estem en ruta, fa uns dies ens acomiadàvem de la Sandy i el Karl, que definitivament restaren una temporada més per aquí, i vam posar rumb a Penang.
Volíem fer última parada turística a Penang per visitar Georgetown, capital cultural del país, reconeguda per la Unesco, i gran confluència de migracions en l’historia del sud d’Àsia. Com que era diumenge va ser una passejada molt tranquil·la, doncs molts comerços estan tancats i hi havia molta menys gent al carrer.
També ens va servir de punt de trobada amb l’Obione, ens vam acomiadar del Michel i el Mael que tampoc faran la travessa aquest any! Ens hem quedat sols!!!
Avui estem fondejats a la costa oest de l’illa de Pangkor, la nostre intenció ara, és anar fent unes quantes milles cada dia, primer per la costa de Malàisia fins a Port Dickson, on farem els papers de sortida i omplirem gasoil, i després per la costa de Sumatra fins a l’estret de Sunda. A la costa d’Indonèsia, com que no hem tret els permisos, podem fondejar però no desembarcar, vol dir que no podrem comprar internet, i estarem una mica més incomunicats. A Yakarta teòricament podem parar 48 hores per comprar menjar i combustible, haurem fet unes 800 milles i llavors directes a Cocos Keeling …, 600 milles més i ja estem en ple Índic!