Aquest dies vivim entorn al Equador, penso que mai a la vida havíem passat tanta calor, havíem begut tanta aigua, i havíem suat tant! Esperem que ens enllesteixin ràpidament els papers per continuar cap al nord. Aquesta serà la nostre última parada a Indonèsia i el següent fondeig ja serà Malàisia. Tampoc no ens podem queixar gaire, doncs la marina és un resort molt ben muntat, amb una piscina magnifica, de fet això no sembla Indonèsia !!
2014.10.20 Nongsa Point 002 (800×600) 
2014.10.03 Kumai (34) (800×600) 
2014.10.03 Kumai (23) (800×600)
Vam arribar a Kumai en mig de la bromera, ens va semblà una ciutat molt contaminada i bruta, la corrent d’aigua marronosa del riu portava branques i fulles però també ampolles i bosses de plàstic, i tot tipus de deixalles, fins i tot nosaltres vam ensopegar amb una gran tros de cap d’amarra que ens va bloqueja l’hèlix. A primera vista vam veure uns horribles edificis grisos de varies plantes, primer vam al·lucinar pensant que eren habitatges, quan vam veure, qué, el que semblaven finestres eren realment minúscules van presuposar que eren algun tipus de sitja o magatzem, res d’això, més aviat quelcom que no ens imaginàvem ni de bon tros. Es tracta de estructures per atraure a les orenetes a fer el niu. El negoci és vendre “nius d’oreneta” als japonesos!!! Ja sabeu: la famosa sopa…
Kentar 
2014.10.04 Excursio orangutans (278) (800×532) 
2014.10.04 Excursio orangutans (23) (800×532)
Anàrem al Parc Nacional Tanjung Puting en una embarcació típica del riu, el “klotoc”, instal·lats en la terrassa del pis superior gaudint de la vista panoràmica com uns senyors. Vam sortir de bon matí quan la visibilitat era molt baixa, per poc que el capità no és passa de llarg del trencall del riu que porta al parc, però a mida que ens endinsem en la jungla i la bruma es va aixecant, les llums i les ombres de la vegetació, i els sons diversos de la jungla ens absorbeixen i ens delecten màgicament.
Aparquem a la primera estació, hem de caminar una estona per arribar al punt de trobada amb orangutans. El truco és anar a l’hora de menjar. Sobre una tarima de fusta hi han posat una pila de plàtans però encara no ha aparegut cap comensal, haurien de venir…, doncs ara és estació seca i a la jungla no hi ha abundància de menjar…, fa molta calor i la gent s’impacienta… ,de cop se senten sorolls de moviments de branques… i al lluny veiem com algú s’acosta, és una mare i un petit, van a poc a poc perquè la mare ensenya i ajuda al seu petit a saltar de branca a branca, d’arbre en arbre. Per fi arriben als arbres propers a la tarima plena de plàtans. La mare porta el petit a coll i s’acosta a poc a poc, observa i escolta detingudament l’entorn, mentre van menjant els plàtans. Algú més arriba però es manté per les alçades, no baixarà fins que els primers marxin, sembla ser que els orangutans són molt individualistes. Ens expliquen que les femelles tenen fills cada quatre anys i aquest s’hi estan amb la mare gaire bé fins als vuit anys. Curiós!!
En el segon punt de trobada, apareix una altre femella amb criatura, però aquesta sembla molt més habituada als humans, amb la criatura a coll s’hi acosta a tocar dels espectadors i sembla que faci poses per les fotos…, però és l’únic cas… N’ha d’altres que agafen tots el plàtans que poden en una ma i pugen corrents dalt de l’arbre per menjar-los, quan acaben tornen a baixar. N’hi un de molt desconfiat que no es deixa anar, agafat amb un peu i una ma al troc de l’arbre agafa els plàtans i se’ls menja en aquesta postura…, també hi ha un que va voltant pels arbres per sobre dels nostres caps, deixant anar branques de dimensions considerables, si no ens apartem haguéssim pogut sortir ferits!! Pel voltant també es passegen molts esquirols i en un moment donat apareix un mono beduí amb els seus ràpids i àgils moviments ens deixa a tots parats, en un tres i no res agafa un bon manat de plàtans i desapareix.
Gràcies a la Dra. Biruté Galdikas i amb l’ajuda de la Fundació Leakey, en el parc es van establir quatre centres de recerca per l’estudi i rehabilitació del orangutans. Part de la seva funció es recuperar orangutans orfes o malferits (per les tales d’arbres i cultius clandestins), que reeduquen per tornar a viure en estat semi-salvatge, això permet que podem gaudir d’aquestes visites guiades.
En el camí de tornada còmodament instal·lats en el “klotok”, encare veiem algun orangutan més a la vora del riu, també molts ocells, tucans i blauets, i al cap vespre no ens podem creure com els arbres queden invadits de monos, n’hi han de molts tipus diferents, grans, petits, marrons, grisos, uns amb una cua llarguíssima….. És increïble com tota la marge del riu està ocupada !!!
2014.10.04 Excursio orangutans (195) (800×532) 
2014.10.04 Excursio orangutans (230) (800×532) 
2014.10.04 Excursio orangutans (29) (800×532) 
2014.10.04 Excursio orangutans (142) (800×532) 
2014.10.04 Excursio orangutans (106) (800×532) 
2014.10.04 Excursio orangutans (140) (800×532)
Sortim de Kalimatan apressadament per aprofitar la bona previsió de vent per fer la travessa de unes 450 milles. No volem posar el motor doncs hem vist que ens ha entrat una mica d’aigua a la caixa de transmissió de l’hèlix.
Les primeres 12 hores anem que volem, amb puntes de 9 nusos fem més de 80 milles, però aviat el vent decau i ens acabem arrossegant-nos penosament a 2 nusos i encara sort que l’spi s’aguanta inflat, a 50 milles de l’arribada veiem que no hi ha manera i acabem posant el motor però a poquetes voltes…
Així arribàrem al sud de Lingga, el fondeig va ser molt incomode i l’endemà mateix vam fer unes milles més fins a Kentar. Aquí ens vam quedar dos nits per descansar i canviar l’oli de la transmissió per anar més tranquils doncs les previsions són de poc vent. Vam estar molt còmodes a la gran badia que està plena com de casetes de pesca, es tracta d’una una petita cabana sobre pilons i una estructura d’on pengen les xarxes. Del poble ens van venir a visitar unes canoes, nosaltres els volíem comprar peix que suposàvem abundant per la quantitat de xarxes, però ens van dir que no tenien…, els vam veure realment pobres i vam acabar donant-lis alguna roba que ens van agrair molt. Finalment la dona ens va dir que si volíem peix que anirien a pescar…, ho vam dubtar…. però … al cap de unes hores van aparèixer els nanos amb uns peixets petits que havien pescat per nosaltres !!!! i després la dona encara amb més !! A més, tampoc volien aceptar diners!!! Això ens va sorprendre gratament, doncs en les altres illes sovint els nens venien a demanar “money, money” . Però és que cada illa és un món.
Chinatown_Singapur 
Cort Suprema_Singapur 
Downtown_Singapur
A tocar de la Marina Nongsa Point surt el ferry per anar Singapur, que no triga ni 3/4 d’hora.
Vam decidir que era més còmode que no anar hi amb el Badoc, i hi vam anar un parell de dies.
Vam agafar el ferry de les 8 del matí i a les 9 ja estàvem al centre de la ciutat, completament desconcertats!!! Sortint de la parada del metro i ens trobem rodejats de gratacels! Pel la calçada casi no hi han motoretes i a la primera de canvi ja veiem passar un Ferrari !!
En menys de 100 milles el canvi és tan brutal que és difícil d’assimilar!!! De la gent que t’acepten una samarreta vella als que conduexen Ferraris, Maseratis i Porches …
Tot està net i cuidat, hi han molt edificis singulars com la Cort Suprema, que és un vaixell sobre tres gratacels, el pont helicoïdal, tot d’inoxidable,el antic Hotel Raffles, i per entre mig els antics barris xinesos i hindús que mantenen la seva idiosincràsia de cases de dos plantes i els seus respectius temples. O la antiga zona portuaria reconvertida en zona de restaurants i bistros.
Però no hi ha dubte que és un país per rics. Prendre una cervesa costa 12 dolar i llogar un apartament 5 cops més que a Barcelona, tot, tot és molt car!
Hotel Raffles_Singapur 
Boat Quay_Singapur 
Litltle India_Singapur
Ens estem en un hotel al centre, en una habitació diminuta, però amb totes les comoditats i naturalment amb wifi. Quina sorpresa quan al obrir el correu veig que la Sandy ha escrit en el seu facebook, Singapore , ens preguntem divertits : serà que el Shambala està a Singapur? Portem mesos maileant-nos per veure on ens trobem i no hi ha manera de coincidir… i ara ens trobem a Singapur!!!! Quina casualitat!!! Ens alegrem moltíssim d’abraçar-los, dinem plegats a Chinatown i quedem de retrobar-nos per la travessa de l’Índic, però encara falta molt!
Fa dies que neguitegem, constantment mirant les últimes noticies en la edició digital de l’Ara…
Per fi hem pres una decisió, anirem a votar! tan se val que sigui o no el veritable referèndum, volem estar allà. Així que demà posem la directa per anar a deixar al Badoc segur a Malàisia i fer les maletes
Fins aviat!!!
Little India_Singapore 
Little India_Singapur_2 
Temple Budiste_Chinatown_Singapur