Brønnøysund

Publicat el

I ja estem fent la tornada! Ahir vàrem passar el Cercle Polar Àrtic, aquest cop de nord a sud, sempre fa una mica de pena quan comences la retirada, i tens la sensació que et queden moltes coses per esbrinar…

Tal com varen avançar a la darrera crònica, vam recollir a la Kiz i l’Igor a Moskenes, havien tingut una travessa mogudeta, però no els hi vam donar treva i després dels petons i abraçades vam anar cap a Reine. Teníem previst l’endemà anar al Kirkefjord, i d’aquesta manera estàvem més a prop. Malauradament ens va fer un dia ben dolent, fred i pluja, vam veure la magnificència de les muntanyes amb taques de neu però seguint el moviment dels núvols que ens deixaven un forat aquí i allà, mala sort de temps!!

Després van fer una parada tècnica a Stamsund, per arribar a Svolvear, vam pujar la famosa muntanya de la cabra però no pas a la mítica roca que surt a totes les fotos. Estava massa relliscós i el temps inestable…

I l’endemà tornem a matinar, d’hora, d’hora, i cap al Trollfjord, l’espectacular pas entremig de les moles de pedra verticals, amb tot de regalims d’aigua i neu retinguda. Aquí la caminada va ser més light, vam fer una pujadeta per veure el fiord des de dalt, com que el terra estava molt xop, vam caminar sobre una gran canonada d’aigua fent equilibris. Ens vam quedar a dormir en un pantalà de servei de l’estació transformadora, va ser l’únic lloc en què hem gaudit d’una wifi com cal! També va ser un espectacle veure el «Hurtigrutten» donant la volta en l’estretor del fiord. I per sopar una bona cassola de musclos, recol·lectats per l’incansable tripulant Kizkitza!

Als pobres nous tripulants no els hem deixat parar massa, gaire bé cada dia ens hem mogut de lloc, alguns dies hem fet bones navegades amb orelles de burro, però també bastant motor.

A tots ens feia il·lusió arribar al Cap Nord, per això feien milles sense parar, però finalment vam veure que no tenia sentit, i vam desestimar la idea.

Un cop a Tromsø vam veure que teníem un parell de dies de bon temps i vam decidir fer un esforç i arribar a Isfjord. Primer vam fer nit a Skjervøy, que figurava que eren festes, però no hi havia ningú al carrer! Vam tenir una experiència desagradable quan dos diferents velers no ens van permetre abarloar-nos, va ser la primera vegada en els milers de milles que portem que ens hem trobat amb aquesta falta de camaraderia! Finalment vam anar al lloc dels pescadors, i ens vam abarloar sense demanar permís perquè no hi havia ningú…

L’endemà vam tenir un dia preciós i vam gaudir de la glacera «a tuti ple», amb el dingui vam desembarcar i vam pujar les roques fins a tocar el gel, mentrestant, el Francesc que per seguretat es va quedar al Badoc, va pescar tres bacallans!! L’únic negatiu va ser que jo vaig deixar el mòbil al fons del mar…, més que res per algunes fotos irrecuperables…

De tornada vam parar a Hamneset, un port desèrtic, com quasi tots els de pesca, per què no és temporada. Però pot ser perquè tot estava molt tranquil vam veure una manada de rens, un d’ells tenia una cornamenta de primera, però eren molt espantadissos i al cap de poc van marxar.

Aquella nit vam gaudir d’una vista completament neta del sol de mitjanit des del Badoc, estant! Bé això els que no es van quedar adormits!

Havent tornat a Tromsø la parella va agafar l’avió a Oslo i nosaltres tristos, ràpid-ràpid cap al sud!

Esperem que a pesar del fred i les milles els hi quedi un bon record! Nosaltres vam gaudir de la seva companyia i vam riure molt! A més la Kiz és una excel·lent cuinera a bord! I l’Igor, frega molt bé els plats!