Rørvik

Tal com estava previst el vent, a més de poc va ser de N-NE, vam just arribar a Kristiansund, 2 dies i mig, poc més de 300 milles, 45 h de motor!!, una mica desastre…, i el que és pitjor és que fins ara segueix la mateixa tònica, tan sols un dia vam fer tot el trajecte a vela.

• 

• 

• 

Tot arribant, vam tenir un bon ensurt, mentre controlàvem en l’AIS la distància a la qual ens passava un petrolier i corregíem el rumb, algú ens truca per ràdio per dir que passava per davant, contestem ok, tot sota control, de sobte ens adonem que no era el petrolier qui havia trucat, si no un submarí que venia per babord i que se’ns endú si no arribem a aturar la marxa!!

• 

• 

• 

Kristiansund és la més gran de les poblacions que hem visitat fins ara, està completament rodejada per mar i connectada a les illes del costat per ponts. Té moltes coses per visitar, però malauradament encara és temporada baixa i una bona part estaven tancades!, el museu marítim on reconstrueixen vaixells antics és molt interessant, una església moderna molt peculiar amb tota una façana de vitralls, de l’arquitecte Odd Østbye, el museu del bacallà, millor dit del «bacalao», sorprèn que els anuncis, llaunes, etc., estiguin en castellà, però és que Espanya és el principal consumidor des de fa segles!!

• 

• 

• 

Hem arribat a Rørvik, a l’illa Vikten, passem per sota d’un pont penjant molt maco, que la comunica amb el continent, és un poble petit d’uns 3.000 habitants, molt lligat a la pesca, el museu és un edifici molt modern de taulada metàl·lica i l’interior de fusta I vidre, malauradament només hem arribat a la recepció, doncs també està tancat…

• 

• 

• 

Hem fet tots els recorreguts per entremig de les illes buscant els canals menys enrevessats. Fa por quan estudies les cartes nàutiques, i veus la barbaritat de rocs que hi ha arran de costa. La tendència seria anar per mar obert, però veient que els mercants i petroliers hi passen, un s’anima a intentar-ho, i la veritat és que no és tan difícil, tot està molt ben senyalitzat, i ens estalviem les onades i mar de fons. Però per sobre de tot, ens permet de gaudir del paisatge que sovint és de postal. Al costat de terra hi veiem grans muntanyes que encara tenen neu als cims. Sota els penya-segats algun petit poble en el qual sembla que només es pot arribar per mar. Més que habitatges, veiem petits coberts per embarcacions, de fusta molt ben conservats. També hi ha molts i molts fars, i boies i més boies!!

• 

• 

• 

Hi han minúsculs illots escampats per tot arreu que et desorienten molt, donem gràcies al plòter, i també a l’AIS que ens informa de les dreceres que agafen els locals.

Quan surt el sol és preciós! Però quan hi ha núvols i poc vent és màgic! Els núvols es reflecteixen en l’aigua i si no fos per les illetes, que semblen flotar en l’aire, no s’apreciaria l’horitzó.

• 

• 

• 

Tant a les illes com a les muntanyes hi ha força aerogeneradors, grups grans o per subministrament privat en alguna piscifactoria, no és d’estranyar al preu va el combustible, el gasoil costa 1580 corones/l. (1,75 euros/l), i això que tenen petroli!! S’ha de dir que encara no hem trobat cap cosa bé de preu, tot és caríssim!!

A les marines tot es paga per separat, la llum, l’aigua, la dutxa, la rentadora i l’amarre en funció de l’eslora. El que sobta és com funciona el pagament, li diuen «honesty box», tu mateix calcules la teva despesa i deixes els diners en un sobre a la bústia o bé fas una transferència al compte que t’indiquen.

• 

• 

• 

Una bona avantatja en aquest temps, és la llum, no passem pena per arribar tard als llocs i no veure’ns, per què no es fa de nit, encara que no hem arribat a veure el sol de mitjanit, ja no hi ha hores de foscor. És molt impressionat!! Aviat arribarem al cercle polar àrtic! El gran desavantatge és que en general, fa un fred que pela, però ens hi anem acostumant…

• 

• 

• 

Ara estem a unes 170 milles de Bodø, que és a on preteníem arribar des de Shetland, hem d’arribar abans del dia 20 per recollir a la Kiz i l’Igor que passaran uns dies amb nosaltres.

• 

• 

•