Aquest cop si vam sortir…
Deixàvem Bonaire per la costa sud-est per no perdre barlovent, una formació de flamencs roses també anaven al sud, va ser una visió espectacular dels animalots de colors rosa amb les llargues potes ben rectes endarrere!
Vam tenir una travessa molt tranquil·la i còmode, realment era una bona finestra! A pesar de la complicació de canvi de vols valia la pena aprofitar-la.
Vam arribar a Ponce al sud de Puerto Rico de nit i ens vam quedar fondejats a l’exterior del port.
L’endemà vam aconseguir lloc al Club Nàutic, gens barat però convenient doncs volíem llogar un cotxe per anar a San Juan per veure la famosa ciutat aprofitant que jo agafaria l’avió.
El club està molt bé, però lluny de la ciutat i la connexió elèctrica és de 110V, no ens serveix. Patiríem per si les bateries aguantarien el congelador, doncs el dies eren núvols per fer treballar les plaques solars. Finalment van aguantar bé…
Ponce és una ciutat agradable, amb molts edificis colonials i una antiga base de bombers tota de fusta molt curiosa i acolorida, enganxada a la façana posterior de la catedral. No s’adiuen gaire…
En el centre passegem pels carrers, prenem un gelat en el lloc típic, i comprem alguns llibres en la llibreria, tot molt tranquil…, el bullici està en el “mall”, enorme, totes les botigues de moda, i supermercats ben assortits, però fora del centre, s’ha d’anar en cotxe, el transport públic ningú no sap com va…
L’endemà vam anar cap a San Juan, molt més turístic, i molt car!! Ens passegem per el Vell San Juan envoltat per la muralla, visitem la Casa Blanca primera construcció per Juan Ponce de León cap allà al 1500, quan el Regne d’Espanya va arribar …
Són molt característics el carrer empedrats de color blau i les façanes multicolors. En el extrem nord està el castell de San Felipe, una construcció militar monumental amb increïbles vistes, dominant l’entrada a la badia per mar per impedir les invasions pirates… A l’explanada exterior els porto-riquenys gaudeixen enlairant les “chiringas” (estels), fetes de tot tipus de materials, algunes molt creatives, el vent allà no falta gaire bé mai.
Els hotels de la zona són inaccessibles a les nostres butxaques, vam optar per un acomodament a la platja, a Ocean Park, un lloc agradable ple de restaurants, i cases residencials a vora del mar, llàstima que no feia dia de platja. A les hores vam decidir anar al Mercat, que és petitet i rodejat de restaurants, bastant turístic també.
Després d’aquesta visita llampec, al vespre, jo vaig agafar l’avió a Barcelona, on m’esperen dies de força paperassa, i en Francesc continua l’exploració, ben segur trobarà cares molt diferents de aquest país, però això, espero ell ens ho explicarà!