Kralendijk (Bonaire)

Vaig arribar, diumenge 19 a la tarda, a l’aeroport de Fort de France a Martinica, un viatge incòmode per el poc espai que hi havia entre seients, però pel demés bé. El Francesc encara no hi era, i jo m’esperava amb una senyora sueca que també esperava al seu marit, des de fa quatre anys fan els hiverns al Carib en un catamarà. Cap de les dues teníem idea on estaven amarrats així que no més podíem fer que esperar…, ella em deia, no et preocupis això és el ritme caribeny…, finalment van arribar tots dos a l’hora però per diferents camins…

• 

• 

• 

Un cop al Badoc, al desfer la motxilla, ens vam adonar que la peça de recanvi que portava per l’enrotllador no era la correcta, grrrr !! això ens va fer canviar completament els plans, havíem de tornar a Le Marin per mirar d’arreglar la peça espatllada. De totes maneres a mi això em va anar molt bé per que vaig poder estar més estona amb Anna Maria i l’Ernst del Galatea i el Michel i el Maël de l’Obione. A partir d’ara seguim camins diferents i el nostres velers difícilment es tornaran a trobar, però confiem que nosaltres, ja sigui a Munic, a Eivissa, o a Barcelona ens tornarem a veure.

A Le Marin vam tenir una sort increïble, quan vam anar a mirar qui ens podia ajudar a arreglar la peça de l’enrotllador, va resultar que en tenien una de segona mà que ens servia, en perfecte estat i molt bé de preu, en Francesc ja va respirar tranquil…

Vam destinar el dia següent a omplir el congelador, la nevera i alguns tambutxos amb menjar per estar tranquils la resta del viatge i més… A Martinica el menjar és car, però es troba de tot, i no sabíem ben bé on pararíem en el camí a Panamà.

• 

• 

• 

Després d’acomiadar-nos dels nostres amics vam sortir camí de Los Roques, Veneçuela. Vam tenir una travessa còmode i tranquil·la, en tres dies exactes fondejàvem a Crasqui. Era diumenge i no ens podíem creure la quantitat de vaixells que hi havien fondejats, principalment llanxes a motor. El bullici era increïble, la platja plena de carpes i sombrilles, dinguis amunt i avall, nens i criatures en flotadors, música a tope… Després vam saber que per carnaval a Veneçuela fan un pont llarg i ve molta gent de La Guaira. Érem els únics estrangers. Al cap d’un parell de dies ens vam moure a Sarqui, una illa més petita amb sorra igualment blanca i aigües netes i clares, a les pedres vam veure molts peixos però els corals estan tots morts, també hi vam trobar tortugues enormes. Aquí l’ambient era molt més tranquil, únicament hi havia dos velers del país, molt interessats en la nostra experiència doncs un d’ells al menys té intencions de perdre’s, l’Itziar i el Fernando esperem retrobar-los navegant amb el Pochonga per algun racó, el món és petit…

• 

• 

• 

En el següent fondeig, un raconet entre manglars vam quedar al·lucinats pels colors de l’aigua, la gama de turqueses és espectacular!

Després de dos parades més a a Los Roques i Las Aves d’aigües igualment extraordinàries, però que no vam gaudir gaire per què el vent era molt fort, vam enfilar cap a Bonaire.

Bonaire, municipi dels Països Baixos té tot els seu espai marítim protegit, no es pot tirar l’àncora i cal llogar les boies que el parc posa a disposició i pagar la taxa anual per fer submarinisme o busseig.

Ens estem davant de la capital Kralendijk, que és tota bufoneta, molt neta i acolorida, amb molt restaurants i botigues de regals.

• 

• 

• 

Just darrera nostre van arribar 2 megacreuers, estàvem espantats, però entre els papers, la bugada, i la compra, casi no els havíem vist i ja havien marxat!! uff quina sort! vam pensar…, Jja, això pensàvem…, però no! cada dia n’arriben un parell, al matí ben d’hora i marxen al vespre! Cada setmana 4 o 5 dies de 7 al menys…, Sembla que el divendres no n’ha cap de previst…, ens han dit…

Per fer una volta per l’illa, vam llogar un scotter, vam recórrer d’est a oest i de nord a sud. Com que és força plana, excepte al nord, els alisis passen de banda. La vegetació d’arbres baixets tipus acàcies, amb grans extensions on no més hi han cactus, que per cert els fan servir per fer les tanques dels terrenys. En els llacs salats tan del nord com del sud vam veure els flamencs roses. La part del sud està dedicada a les salines. El que més ens va impressionar va ser com petaven les onades a les platges de la costa est.

A la tornada ens vam refrescar a la platja, en un intent de veure corals vam sortir amb ulleres i peus d’ànec, però va ser un fracas de busseig! no vam veure gran cosa i vam sortir mig ferits!

Un dia al tornar de passeig, vam tenir una sorpresa, el Mala, a la boia del costat! La Vesna i l’Anton han vingut de Guadalupe, passant per Martinica. L’últim cop que els vam veure va ser a Cape Town. No teníem ni idea de que anaven cap l’oest, però de fet estan com nosaltres, no tenen gaire clar el plans pel futur…, ens parlen de les possibilitats de Amèrica Central, haurem d’estudiar-ho…

• 

• 

• 

Ahir vam tenir una visita especial, un noi dels que controla les boies. Al veure’l que s’acostava ja anàvem a buscar el rebut del pagament, però no venia per això…, va començar parlant del barça, que si havia guanyat i tal, i d’aquí, a com ell havia esbrinat que el català és una llengua diferent del castellà, i d’aquí a que coneixia l’estelada, el referèndum i molt més, i per fi va acabar desfogant-se…, ens va explicar amb pena que el idioma de les illes, el papiament s’estava perdent, com havien perdut la bandera i el himne, i com els “immigrants” holandesos s’estan quedant amb tot, comprant grans terrenys i fent gran xalets mentre que els locals no poden aconseguir ni un petit tros, i com cada vegada són més minoritaris per que són invadits pels de fora…, trist i difícil…

Avui, hem anat a bussejar a Petit Bonaire, certament allà els corals valen la pena, la llàstima és que no queda protegit del vent i és força incòmode, demà tenim intenció de provar un altre lloc, davant de les salines, és una mica lluny però ens han dit que allà també són bonics i estarem més protegits.

Demà passat, si no canvia la previsió ens traslladarem a Curaçao…, un passet més cap a Panamà, de moment aquest el pla.

• 

• 

•