Arribada a Peake, Trinidad

Passat Reis, era l’hora que tornes a retrobar el Badoc, posar lo a punt per les noves singladures. Havien passat casi tres mesos des de que el vaig deixar aparcat a Peake Marine. Tres mesos plens d’alegries i tristeses. Festes amb la família i amics. Quina delícia la trobada a Sa Tuna! Que gran es fan els nens. Ep! nosaltres no. Viatge a veure la sortida del Dídac a la Vende Globe amb en Robert, David i Guille. Tristeses, per la gent que ens ha deixat. Ens costarà omplir els buits, sobre tot tu, Agustí. Massa jove.

El vol cap a Trinidad va ser llarg, amb moltes escales, incloent la ultima al aeroport de Granada, a on hi vaig passar la nit, dormint en un banc, com un verdader ” clochard “.

El Badoc estava prou bé, no hi havia masses fongs a causa de la humiditat. Peake estava molt buida, no més hi quedaven els ressaguers i vaixells que no sé si mai més tornaran a navegar d’abandonats que estan. Retrobament amb en Michel i Maël del Obione que ja hi eren de feia una setmana. El objectiu era posar en solfa el Badoc el més ràpid possible.

Abans d’anar a Barcelona ja havia fet algunes feines, pelar lo, canvi de coixinets del aerogenerador i també gràcies a en Marc i el canvi de una placa electrònica de la pantalla de navegació, tornava a funcionar el radar. Així em quedaven dues feines, el canvi del coixinet inferior del timó i pintar lo amb l’antifouling. Però….tres mesos sense funcionar es revelen les coses. El enrotllador del genova li costava molt de girar, la pantalla no li donava la gana de llegir la carta del Carib que abans ho feia perfectament i per acabar ho d’adobar em cau un reste de got de cervesa sobre el PC. Be, que creixien el nans del circ!!!

Anem a pams.

El sistema de coixinet inferior ( Jp3 francès) del timó tenia joc entre la part exterior esfèrica del coixinet i el seu suport de alumini laminat al casc. El volia canviar per un Jefa, danès, que el suport era un tub de material laminat i que crec que això farà evitar tots els problemes de corrosió entre el alumini i el eix del timó de inox. El recanvi el duia de Barcelona. La feina era delicada, foradar casc, centrat, laminar, reforçar. Tenia molts dubtes, però quan veus que el cap del taller, en Paul ( blanc), es posa al davant dels seus ( caribenys ) dirigint i embrutant se les mans et quedes molt tranquil. Ho van enllestir tot en tres dies. Recomanables, Caribbeancarbonworkslimited a Peake Marine.

El problema del enrotllador Facnor és força empipador. Ja havíem canviat el capçal de dalt a Vanuatu a causa dels bloquejos que patia i el de baix a Brisbane pels mateixos motius. Facnor explicava que els nous eren molt millors per que havien canviat el sistema de coixinets. Ara eren amb boles de Torlon, sense manteniment …..La solució passava per fer enviar un nou enrotllador des de França o aventurar se a desmuntar a veure que si pot fer. Impossible de trobar a internet un sol dibuix explosiu de com està fet però si que s’hi troben fàcilment les queixes del usuaris del dur i mal funcionament del sistema Facnor. Misteri, secret de l’empresa!!! Mans a l’obre. Finalment no sembla tan complicat. Dos tubs concèntrics, dos coixinets de Nylon o similar per aguantar els esforços radials (no es de estranyar la duresa de funcionament del enrotllador) i un rodament de boles de Torlon pels esforços axials. Tot això aguantat per les corresponents volanderes tip Seeger. El problema és que aquestes son d’acer al carbó i estaven completament rovellades i part dels restes van anar a parar a les pistes del rodament impedint que les boles poguessin girar. Per evitar el problema ho torno a muntar amb volanderes de inox i quedo molt satisfet del meu treball fet.

El misteri de la carta no llegible (van a dins de un Compact flash bloquejat) es va acabar comprant-ne una de segona ma a bon preu al representant de Raymarine.

El PC després de beures la cervesa funcionava tot excepte el teclat. Consultat el expert informàtic de la marina, molt espavilat, i comprovat que el ordinador es moooooolt antic (4 a 5 anys) i no hi ha recanvis , dona com a solució que és comprar un teclat exterior amb un port USB. Per sort a Port of Spain en vaig trobar un amb configuració espanyola.

L’antifouling sense problemes i esperant que s’aguanti bé.

Al final tot es va solucionar i jo diria que amb un temps record de uns deu dies i el Badoc va poder tornar a l’aigua.

Uns dies per netejar i avituallar i a punt de sortir cap a Grenada. Això ja és una altre historia.

P.D. Perdoneu, potser assortit una crònica massa tècnica, però crec que s’havia de explicar per conèixer també quin tipus de problemes tenim.