Oceà Atlàntic, 03º35′N, 48º22′O

A l’Ilha dos Lençois ens hi vam estar gaire bé deu dies, i no pas per que la travessa des de Jacaré (750 milles) fos la primera de la temporada i cansada; en realitat va ser molt ràpida i bastant confortable gràcies a la corrent a favor que vàrem tenir gran part del trajecte i en quatre dies justos hi vàrem arribar.

Encara que ja havíem fet els papers de sortida del Brasil, Lençois és un lloc tan remot que ningú ens va demanar res i amb això ja hi contàvem. És un lloc molt especial en molts aspectes, el primer que sorprèn és el paisatge, res a veure amb la selva amazònica no molt lluny d’aquí, si no, ben bé al contrari. La illa està dominada per una gran duna de finíssima sorra blanca, com si fos un gran llençol blanc amb els seus plecs en constant moviment de forma i color, així podíem contemplar-la cada vespre des la nostre popa durant la posta de sol. Impressionant! A la vessant nord de la duna s’estén la petita població, no més de uns 200 habitants en senzilles cases de fusta cada una també amb els seu tancat on entre mig de palmeres corren algunes gallines i pengen les xarxes i altres estris de pesca. A les afores pasten algunes vaques i cabres. A la badia enfront del poblat fondegen una dotzena de barques de pesca i un munt de canoes. Més al nord del poblat, no més resta, uns manglars i el mar, i… , 3 aerogeneradors que sortosament donen energia a l’aldea, això els hi permet tenir congeladors i neveres i televisions que tenen tot el dia engegades. S’ha de dir que la majoria miraven els jocs olímpics! El primer dia que van anar a caminar més enllà del poble ens va sobtar veure una noieta treien aigua d’un pou (un forat entre dos dunes) amb un cubell. Ho feia amb un moviment de balanceig molt estudiat que em va recordar els “escanciadors” de sidra. L’aigua estava a molt poca profunditat però el forat no era profund així que havia d’anar amb compte per no agafar sorra. En tenia una bona pràctica, donava gust veure-la! Pensem que així devia ser no fa gaire temps en totes les famílies, però no pas ara. Vam veure una desena de pous d’obra amb bomba elèctrica i alguns fins i tot amb instal·lació de tubs a les cases i ens demanem si la facilitat per l’ús i consum, no pot provocar un desequilibri a la capa freàtica i el petit oasis esdevingui un desert total. Seria una llàstima i esperem que algú tingui el tema controlat. No es pot dir que els habitants siguin antipàtics però no són gaire xerraires, ni tan sols els nens se’ns acosten quan sortim a passejar i això que aquesta setmana estaven de vacances, suposem són tímids… No més el dia que vam varar el Badoc per fer neteja del casc alguns es van acostar encuriosits i fins i tot van fer fotos però gaire bé no s’atrevien a fer cap pregunta. Quan demanes informació o alguna cosa, són tots molt amables, fins i tot vam demanar fruita i un dels vaixells ens la va portar de la ciutat on van a vendre el peix dia si dia no. Però no són gens conversadors… A la Pousada (l’única) vam demanar si ens podien fer un dinar i de seguida van dir que si, vam anar la Isabel, el Nick amb els dos nens, la Sophie i l’Erick del vaixell Mango, el Michael i el Mäel del Obione (amb els que ja hem compartit moltes milles i kilòmetres) i nosaltres. Ens van fer un dinar excel·lent a base de llagostins, peix, “feijoes”, amanida, etc… vam passar molt bona estona compartint experiències . També vam fer un pseudo-acomiadament del lloc, el dia abans de marxar, tots plegats en el Badoc, ens quedem bocabadats com l’Erick amb només tres anys es menja els llagostins sense escarafalls i amb delit, es veu que la vida al vaixell li prova!! Tots tres vaixells vam sortir amb la marea quasi alta, per evitar sorpreses, dijous al matí; ens retrobarem a les illes de la Salut, ara ja si, la Guaiana Francesa. Aquesta vegada tot i la corrent, la travessa no serà gaire ràpida, ara mateix ens barallem per mantenir l’spi inflat amb només 4 nusos de vent aparent … Els del Mango han vist balenes, nosaltres no, però ens alegrem per lo que hauran xalat els nanos!!! PD: Les fotos, quan tinguem internet…