Recife

Estem contents d’haver decidit passar uns dies a Brasilia. Certament és molt diferent de qualsevol de les altres ciutats brasileres que hem conegut, sense deixar de ser Brasil.

• 

• 

• 

Probablement tot ve del fet de ser una ciutat planejada fa relativament pocs anys amb conceptes urbanístics i arquitectònics molt moderns, Lucio Costa, Oscar Niemeyer i Robert Burle Marx van ser els artífexs. Pensada per no tenir aturades de transit, amb molta zona verda al voltant dels habitatges, ordenada per zones: hotels, serveis, comerços, habitatges, tot perfectament equilibrat i sense grans diferencies de classes. Un enorme llac i un dels parcs urbans més gran del món, l’acaben de embolcallar. Això va ser la utòpica idea, que malauradament no ha perdurat. Actualment és una ciutat cara on viuen 600.000 persones i on hi arriben a treballar diàriament un altre milió provinents de les ciutats dormitori que l’envolten.

• 

• 

• 

L’altre punt que la fa, sens dubta, diferent, és el fet de ser la seu de l’administració federal del país, així doncs, una part important dels residents són funcionaris. També és important el sector de la banca, i telecomunicacions, i hi ha una industria de tecnologia informàtica notable.

Ens demanem, quan al any 60 en Juscelino Kubitschek, la va inaugurà, com es devien sentir els funcionaris en traslladar-se en aquesta ciutat monumental, però al mig del no res. Els primers que van néixer tindran ara 56 anys. Quantes persones hauran nascut des de llavors a Brasilia? Quin sentiment de pertinença a la ciutat tenen els que ara hi viuen?

• 

• 

• 

La veritat és que ens vam quedar fascinats per la ciutat, les avingudes enormes, els encreuaments sense semàfors, l’ordre dels carrers, les esplanades immenses entre els edificis monumentals, l’ordre dels habitatges entre els espais arbrats, tot summament organitzat. De edificis singulars, n’hi ha una llarga llista, alguns són espectaculars i ens han agradat força, a pesar de que bona part són administratius, alguns es poden visitar a l’interior. La residencia del governador en aquest dies, per raons òbvies, no. Pel carrer hem sentit parlar del tema de la “Dilma”, hi ha defensors i detractors, però per l’idioma no arribem a entendre bé les discussions, veurem com acabarà el tema…

• 

• 

• 

Culturalment ens semblà una ciutat bastant motivada, hi han moltes sales culturals i exposicions. Vam anar a una magnifica exposició de la Frida Khalo i hi havia tanta gent que vam fer més d’una hora de cua!

Però, ara tornem a estar a la costa, concretament a Recife, a on agafarem l’avió per anar a passar uns dies a casa.

Aquí sens dubta es respira un altre aire! Es veuen poques corbates i moltes “chinelas”. Ahir diumenge el “blocos” assajàvem els seus ritmes i coreografies pel mig dels carrers empedrats dels centre, on cada tres carrers hi ha una església barroca o una arquitectura holandesa. Tot seguint el ritme dels tambors i les piulades, al arribar al Marco Zero, ens vam trobar muntat l’escenari i apa més música!

• 

• 

• 

La platja i els carrers són plens de vida, i dona gust, però en contrapartida sovint alguna gent ens avisa de que amaguem l’aparell de fotos, i està totalment desaconsellat anar al centre per la nit!

Demà passa la torxa olímpica per aquí, (per això deu està posat l’escenari a Marco Zero), a veure si tenim sort i ens dona temps de veure-la passar abans de agafar l’avió!

• 

• 

•