07º38′ S 20º58′W En mig de l’Atlàntic

Publicat el

Fa dos dies vam deixar endarrere l’illa Ascensió, sort que a Santa Helena, efectivament vam fer la cua per comprar verdura a les botigues, en Francesc en una, el Michel en una altre i jo amb l’Anuska en una tercera, per què a Ascensió si que no hi havia res de res!!

De totes maneres és una illa molt boniqueta, el millor és el contrast brutal dels volcans de terra vermellosa sense cap mena de vegetació, la costa àrida de pedra volcànica i la muntanya verda. Si es diu Green Mountain (National Park ) i així és, tal com vas pujant per l’estreta carretera les figues de moro van donant lloc a les falgueres i plataners, canyes, til·lers, hibiscs, fins trobar-te en una selva exuberant. Llàstima que com és habitual el cim estava envoltant de boira i no vam poder veure la vista de tot el voltant de l’illa fins al mar. O pot ser millor, pot ser ens hagués decebut, per que de fet el lleig que té aquesta pobre i petita illa és que, vagis per on vagis està invadit per antenes de tot tipus. La raó és que hi ha una base americana i una estació repetidora de la BBC. La majoria de la gent que hi viu, unes 800 persones, estan per aquestes dos empreses, després uns quant “Saints” per l’administració i serveis. Fa riure quan sents que és una illa protegida!!! Però si hi ha un departament de conservació que s’ocupa (o intenta) de preservar la flora i fauna autòctona, que no és poca, si no en quantitat, en varietat, entre d’altres, hi ha crancs de terra autòctons, tortugues marines que venen a posar ous a la platja de Clarence Bay i moltes aus marines que fan la nidació a les roques volcàniques del litoral a Mars Bay. De fet, pocs, però hi ha alguns turistes, que s’estan a l’Obsidian, l’únic hotel de l’illa, i on pots llogar un cotxe, connectar-te a internet o sopar sempre i quan facis una reserva per anticipat!

La travessa de moment molt bé, tant de Santa Helena a Ascensió, com des de Ascensió fins ara, anem amb vent de popa, major i gènova atangonat, sense treballar gaire, no hem de canviar ni d’amura! Vaja!! ara s’acaba de trencar l’escota!! ha estat pel fregament amb el tangó…, bé ja està arreglat! Amb la pesca, si que no tenim sort, res de res, des de que vam sortir de Cape Town! Ara estem a unes 800 milles de Cabadelo, que és el nostre destí, i justament on vam fer la primera aterrada al continent americà, ara farà uns sis anys.