Cape Town

Publicat el

Tot està llest, el Badoc a punt, les bodegues a vessar, la paperassa enllestida…, i una finestra molt bona, així que demà sortim rumb cap a Santa Helena.

Ciutat del Cap ens agrada molt i ens hi haguéssim quedat alguns dies més amb gust. És una ciutat molt viva culturalment, amb festivals de tot tipus, concerts i exposicions. També hi ha mercats de menjats orgànics i dissenys ecològics. Inclús el ventall de records per turistes no té res a veure amb la típica artesania que es veu a tot arreu, si no que es troben dissenys molt diferents i originals, sovint amb materials de reciclatge.

A part de la ciutat també hem gaudit vastament dels voltants. Sortint de la ciutat, carreteres de quatre carrils, tot net i cuidat, contrasta amb la visió dels “Townships”. Enormes extensions d’assentaments on el material bàsic de construcció són els restes de xapes, molts de ells sense aigua corrent; les fileres de wc químics en alguns extrem donen idea de la precarietat. També és veritat que veiem varies urbanitzacions de cases subvencionades en construcció. El nostre xofer ens explica que a pesar de que es construeix molt, no s’arriba a cobrir la necessitat i la gent sovint a d’esperar molt temps per accedir a una caseta amb uns mínims de higiene i servei. En algun d’aquest “Township” arriben a viure més de 600.000 persones. Hem vist que s’organitzen tours turístics per visitar-los…

A Cape Winelands, és trobem la major part de les vinyes i plantacions d’arbres fruites, sobre tot pomers. Després de fer una passejada per la històrica i acomodada Stellenbosch, vam decidir visitar la bodega Delaire Graff, per què està en un petit turó amb molt bona vista de la vall. Ens vam quedar estorats quan en el camí d’entrada ens vam creuar amb dos Rolls Royce, vam pensar que el tast de vins ens anava a sortir molt car!!! Les instal·lacions, hotel, restaurant i jardins són espectaculars, i la col·lecció d’obres d’art i diamants innombrable. Per això la Rolls Royce va escollir el lloc per fer la presentació del seu nou model Dawn, https://www.rolls-roycemotorcars.com/en-GB/dawn.html, fins a les hores havia sigut a porta tancada, no teníem ni idea, sense saber-ho la vam encertar. Els vins estaven molt bons i el preu del tast era raonable, però no en vam comprar cap, per què les ampolles no eres gens barates!

Més espectacular que el Delaire Graff State ens va resultar la vista del Cap de Bona Esperança i els penya-segats des del far de Cape Point. El dia era ben clar i vam poder veure també el Cap d’Agulles, no com el dia emboirat en que vam passa amb el Badoc!!

Tota la costa de la península del Cap és molt bonica, la part oest, amb la carretera de corbes sobre el penya-segat i l’aigua espumant sobre les roques, el petit port de Hout Bay protegit per la muntanya. A la part de l’est que dona a Simons Bay, es troben colònies de pingüins al voltant de Boulders Beach. Més abundants que els pingüins són els surfistes a Muizenberg, increïble!!! Pitjor que la platja de Comarruga a l’estiu! La platja en realitat es més coneguda per els seus vestuaris multicolors.

Ahir al vespre per acomiadar-nos de la ciutat, del país i del continent, vam anar amb els nostres amics i companys de viatge (Galatea i Obione), a la cripta de la catedral de “Sant Jordi”, (la del Desmon Tutu). Vam gaudir del polifacètic i eclèctic Ian Smith’s i la banda Virtual Jazz Reality. No és el jazz del township però…

Avui, hem fet l’última cervesa en el bar del club amb el Galatea el Mala i el Uhambo. Estava molt animat, com és habitual el cap de setmana, però a més avui han fet una regata per majors de 60 anys…, categories de 60 a 70, de 70 a 80, i més de 80… , ànims !!!