Port Elizabeth

Publicat el

Pas a pas, anem guanyant terreny a la costa de Sud-àfrica, fem bastant motor però hi anem segurs, no ens arrisquem innecessàriament. Demà tenim intenció de fer un altre passet fins a Mossel Bay, només 180 milles. Ja tindrem temps de tirar milles i veles per passar l’atlàntic fins a Brasil, unes 3.700 milles passant per Sta. Helena i Ascensió. De totes maneres, en gaudim de fer parades i conèixer una mica més aquest complexe país que és Sud-àfrica.

Port Elizabeth ens ha sorprès molt gratament, aquí retrobem el concepte de ciutat europea, amb un centre històric important, amb un cert ambient urbanita, bars, cafès, restaurants, galeries i botigues.

Seguim l’itinerari del llibret que ens donen a la oficina de turisme “The Donkin Heritage Trail”i quedem molt contents de les explicacions i informació. El recorregut passa per bona part del grans edificis administratius de l’era colonial, ara perfectament nets i restaurats, i barris més carismàtics, reconvertits en zones d’esbarjo. La mateixa oficina de turisme està enclavada en el antic far, al costat de la piràmide Donkin, (hi ha una trista i bonica historia d’amor amagada aquí, que fa referència al nom de la ciutat, segur que ho trobeu al wiki…), en una gran zona de jardins, amb un enorme mosaic i escultures retallades de gent anant a votar encapçalades per la del Nelson Mandela. Conegudes frases d’ell retallades en xapes metàl·liques es poden llegir per tot el recorregut.

No obstant, la vida aquí circula més al voltant dels grans “malls”, és on a la gent li agrada anar a passejar!!

A més del recorregut urbà, que ens queda molt a prop de l’amarre (Algoa Bay Yacht Club), també vam recórrer un tros de costa des de Cap Recife cap al sud. Vam visitar l’hospital de pingüins i caminar per la platja pedregosa a la banda de l’aigua i amb una varietat increïble d’arbust i plantes per la banda de les dunes.

De tornada ens passegem amb el cotxe pels barris de les afores, per les construccions que veiem ens assembla que el nivell des habitatges és realment bo. No més quan ens allunyem cap el nord, tornem a trobar les pobres construccions dels més desafavorits que en quantitat vam veure al voltant de East London i que ens fa pensar que una part de l’apartheid encara no està superada…