Abans d’ahir varem sortir de Richards Bay, per fi! Ens fèiem il·lusions d’arribar fins a East London, però la previsió ens donava poc marge i no ens vam voler aventurar a que el vent del sud entrés abans d’arribar a destí. Ja vam tenir prou mal començament al sortir a mar obert des de el Zululand Yacht Club, no recordàvem una marejada tal!!!
Com cada any el Badoc ha tingut el seu regal de Reis, aquest li han portat unes noves plaques solars i la pintura del casc amb un adhesiu molt més gran que l’identifica molt millor. “New look”!!
2016.02.05 Richards Bay (10) (640×425) 
2016.03.01 Durban 132 (640×425) 
2016.03.01 Durban 125 (640×425)
Durban és una gran ciutat, la marina està ben bé al mig del centre, com si a casa nostra estiguéssim al Port Vell. Encare que no hem sortit del país, incomprensiblement hem de passar els tràmits d’immigració. Després d’esperar tot el matí i part de la tarda els funcionaris no van venir, (perquè no tenien cotxe) i els de la marina no ens van deixar anar perquè aquella hora (quan es fa fosc), ja ho consideraven perillós!
Quan aquest matí ens hem personat a les oficines d’immigració, ells no entenien per que hi anàvem…, i ens han dit que no calia fer res…, no hem insistit i ens hem anat a fer un tour per la ciutat.
A la oficina de turisme hem contractat un guia que ens ha fet anar a la carrera per tota la part colonial, començant per l’antiga estació de tren d’estil victorià, convertida en oficina de turisme.
A l’entrada predomina el bust de Gandhi, en aquesta estació va agafà el tren del qual va ser expulsat de males maneres a Pietermaritzburg. Les naus de manteniment dels trens d’estructures reblonades, han sigut reconvertides en un gran centre comercial i en fira de mostres.
Els edificis colonials d’estils flamencs i victorià que alberguen administracions i museus es barregen amb grans gratacels de bancs, hotels i grans companyies. El carrers són amples i hi han bastants zones verdes amb gespa, flors i grans arbres. Una gran font de mosaics multicolors és l’homenatge al la lluita contra el SIDA.
2016.03.01 Durban 061 (640×425) 
2016.03.01 Durban 078 (640×425) 
2016.03.01 Durban 084 (640×425)
Ens ha semblat interessant el Kwa Muhle Museum, conegut com el Museu del Apartheid, no és tan espectacular com el de Johannesburg, però també és molt aclaridor, el mateix edifici (Old Pass Office) ja és per si sol un trist testimoni. En ell els negres havien d’aconseguir el permís per treballar a Durban fent cues interminables, si no els consideraven vàlids per la feina, eren obligats a tornar al seus respectius pobles en el plaç màxim de tres dies, sense importar quan lluny hi fos, si no eren arrestats immediatament. Si obtenien el permís, no tenien dret a portar les seves famílies!
Al cap de poca estona de tornar al Badoc ha aparegut la policia per fer els papers!! No entenem res!! Però som obedients per si de cas!!!
2016.03.01 Durban 108 (640×425) 
2016.03.01 Durban 047 (640×425) 
2016.03.01 Durban 058 (640×425)
Demà volem anar a la zona oriental, passejar pels mercats d’espècies, i medicines tradicionals i després anar a dinar a la platja.
Demà passat, si es manté la finestra de vent del nord sortirem cap East London. Segurament no es prou llarga per arribar a Port Elisabeth. Veurem…