Richards Bay

Ufff, quants dies sense escriure res !!! El temps passa volant!!!

A l’arribada vam tenir sort i vam fer els papers molt ràpidament i el mateix dissabte vam aconseguir plaça al ZYC. En aquest club reben als nous clients amb una ampolla de cava !! (sparkling), quina bona idea!! Pot ser podríem copiar-la al Marítim, segur que es pot trobar algun sponsor…

El vent del sud tal com s’havia previst va ser molt fort, fins a ratxes de 55 nusos, al ZYC agafats com pops vam aguantar bé. Però al Tuzi Gazi un pantalà va quedar com un acordió i varis vaixells vam patir desperfectes. Entre això i l’arribada de l’Arc, els del club ens van demanar per treure el Badoc fora de l’agua abans de temps, just al cap de dos dies d’arribar…, com som bona gent vam cedir…

• 

• 

• 

Uffff quina incomoditat sense poder fer servir l’aigua i sota un pi, que, per bé que ens dona ombra, ens cobreix la coberta de pinassa i pols que entra per tot arreu, i per acabar-ho d’adobar, una manada de monos ens visiten casi cada dia a l’hora del esmorzar i els molt lladres quan intentes despatxar-los es posen agressius… Amb tot això, que millor opció, que llogar un cotxe i anar a fer turisme…

• 

• 

• 

• 

• 

• 

I això vam fer…

Primer als parc de Hluhluwe i Imfoluzi, una reserva de 96.000 hectàrees on “conviuen lliurement”, rinoceronts blanc i negres, lleons, elefants, girafes, zebres, búfals, lleopards, kudus, impales i d’altres antilops i un munt ocells i petits animals més. Amb el cotxe et pots passejar pels camins predeterminats, per descomptat sense baixar del cotxe. Molt sovint te’ls trobes al mig del camí i ni s’immuten.

Vam anar amb el Mäel i el Michel (Obione), tots atents a veure qui era el primer en veure un animalot. Vam riure i gaudir de valent. També vam fer un parell de excursions amb els “rangers”, una a l’alba i l’altre de nit, que és quan els animals estan més actius. Els guies del parc es comuniquen per radio entre ells i s’informen per on paren els animals més difícils, així que vam poder veure el desitjat lleó. Vam veure tota una família, amb alguns cadells adoptats. Ens van explicar que la mare havia mort degut a una infermetat, tipus tuberculosis, que els hi transmeten el búfals (quan se’ls mengen).

Vam veure un munt d’animals sobre tot rinoceronts, búfals i diferents antilops, no més ens va falta el lleopard per fer els “big five”. A la reserva de Santa Lucia no vam veure tans animals grossos, però si cigonyes i flamencs i el paisatge de dunes i platges és molt bonic!

• 

• 

• 

Després vam agafar l’autopista ( també a l’autopista trobes vaques per la vorera) fins a Howick i passant per enormes extensions ramaderes vam arribar fins a Underberg, llàstima que era un dia de pluja i boira molt desagradable però ben vinguda per que ara mateix hi han restriccions d’aigua a moltes ciutats i fins i tot a Hluhluwe vam patir directament la sequera, a l’hotel l’aigua de les aixetes era color xocolata, impossible d’utilitzar! i els rius estàvem ben secs, no sabem com els animals podien sobreviure.

Underberg està a tocar al Drakensberg Parc, que és la gran serralada que fa frontera amb l’est de Lesotho i és de una bellesa excepcional, pics punxeguts, penya-segats i valls profundes amb rierols, cascades i una varietat de flors única, no sense raó està declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco.

Ens va agrada tant que a la setmana següent varem tornar! Aquest cop vam anar a travessar el Sani Pas que comunica amb Lesotho a més de 2.800 metres, la carretera que serpenteja per la vall fins arribar a l’altiplà. Només es pot fer en 4 x 4 ( o caminant, com fan encara alguns pobres basutos), dues hores i mitja per fer 45 kilòmetres!

• 

• 

• 

Al passar la frontera et quedes bocabadat!!! No pas pel contrast del paisatge, àrid i sec, o les pobres construccions on viuen el pastors basutos, ni tan sols per el ben condicionat pub de Sani Pas, ( ple de turistes prenen cervesa Maluti i unes magnifiques hamburgueses), per lo que realment flipas, és al trepitjar l’asfalt de la nova carretera en perfecte estat, acabada fa 4 mesos, perfectament pintada i senyalitzada! I et preguntes quina mena de broma és, per què, els pastors d’ovelles que allà hi viuen sense aigua corrent ni electricitat no la necessiten pas!!! En un país on l’esperança de vida és de 42 anys, la mortalitat infantil 8,3% i un 40% de la població viu sota el llindar de la pobresa ens assembla que es podrien gastar els diners en coses més prioritàries!!

Pel que ens van informar sembla ser que són els xinesos qui ha fet la inversió i el seu interès ve per la obtenció de liti, però no ho hem confirmat per enlloc.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

A la tornada de Drakensberg vam parar a Pietersmaritzburg, la capital de KwaZulu-Natal, la seva universitat va ser important en la lluita contra l’apartheid. I és aquí on a Gandhi el van fer fora del tren per viatjar en primera classe essent hindú !

Actualment és una ciutat molt activa. L’ajuntament diuen és l’edifici de totxos vermells més gran de l’hemisferi sud, construït en el 1893 i refet al 1901 després de haver-se consumit pel foc en el 1898. Realment fa patxoca. Al centre hi ha un carrer de vianants amb botigues i restaurants en edificis colonials, molta gent circula i hi ha força ambientillo.

• 

• 

• 

Un cop de tornada en el ZYC fem les últimes endreces i gestions. Mentre estàvem fora han arribat molt vaixells coneguts, i d’altres ja han seguit ruta. Però la sorpresa va ser trobar a l’Anne i l’Alain del Uhambo!!! amb els que havíem fet gran part dels canals de la Patagònia, i no coincidíem des de Tahití, uffff quins records!!

A la barbacoa d’ahir ja ens vam acomiadar de la majoria dels amics, amb alguns ens retrobarem anant cap a Brasil, altres ja veurem…, el món és petit!!

Ara ja tenim ganes d’arribar a casa i abraçar la nostre família i amics, ja falten menys de 48 h !!!

• 

• 

•