Ha sigut un llarg camí fins arribar aquí!
Finalment vam sortim amb el Galatea i el Lady of the Lowlands rumb a Ilha Casuarina. Vam tenir una travessa perfecta amb el vent just, no més vam fer tres hores de motor.. Ilha Casuarina és una mini illa envoltada per una platja de sorra blanca i molt fina en tot el seu perímetre, no és triga més d’una hora en fer la volta complerta.
Normalment està deshabitada però just aquest dies ens vam trobar un grup de pescadors. Un d’ells parlava bé el portuguès i ens hi van poder entendre. Ens hi va explicar que feien. Venen del continent, tot un dia de barca per arribar, es porten aigua i farina per menjar i es queden durant entre 20 dies i un mes. En aquesta ocasió eren 13 homes, per no tots treballaven junts, pertanyien a tres grups diferents. Hi vam veure un parell de barques a rem petites i unes quantes canoes, pesquen en l’ escull de coral que rodeja tota l’illa excepte una petita franja en el nord-oest, on estàvem fondejats. Mentre uns pesquen, d’altres netegen i posen a assecar el peix, aquests eren molt jovenets. Quan tenen una quantitat determinada tornen a ciutat per vendre’l. Ens van sembla molt, molt pobres. Ens demanaven samarretes i pantalons i els hi vam donar, els que portaven estaven ben esparracats!
Pel peix volien diners de Moçambic i nosaltres no en teníem, però al final vam arribar a alguns acords, amb el que ells no destinaven al mercat, un pop enorme per una cervesa, un calamar per per unes llaunes i una llagosta per uns pantalons. Tots contents!
2015.10.17 Casuarina (2) 
2015.10.18 Casuarina (2) 
2015.10.19 Casuarina 022
Passats tres dies va canviar el vent a l’est i vam sortir rumb Bazaruto, com la finestra era prou bona vam passar-lo de llarg. Abans d’arribar al següent fondeig Imhabane, vam connectar amb l’Amigo per radio i també es va afegir al grup, entre tots vam estudiar la situació i vam decidir passar de llarg també d’ Imhabane i arribar fins a Maputo. Al final amb l’ajuda de la corrent tots vam arribar contents amb temps de sobre i fins itot vam haver de ralentir per qué el fondeig no està protegit de nord. L’idea era quedar-se al nord de Ilha Inhaca a que passes el vent fort del sud, però la primera nit vam tenir bastant mar de fondo que venia de l’est i el pronòstic deia que podíem tenir fins a 4 metres d’onada en el següent dia. Així que vam decidir buscar refugi a l’oest de la mateixa illa. El problema és que la badia està plena de baixos, el canal d’entrada està ben bé al nord, i el canvi de marea dona unes corrents de fins a quatre nusos. El anar a buscar refugi ens va costar cinc hores per fer 10 milles, vent de 25 nusos en contra, corrent en contra i bancs de sorra pels costats!! No vam tenir les onades de 4 metres però també vam estar mogudets… Sovint no veiem el cascos del nostres amics en el fondeig! El lloc però era maco i semblava molt interessant, llàstima no vam poder baixar a terra…
2015.10.18 Casuarina 017 (2) 
2015.10.18 Casuarina 021 
2015.10.18 Casuarina 025
Al cap de dos dies vam fer rumb a Richard’s Bay, aquesta vegada vam aprofitar el vent i la corrent per sortir del fondeig, però un cop a fora ho vam patí al contrari. Passades unes hores d’avançar penosament cenyint i amb corrent en contra, per fi va canvià el vent i vam poder posar l’espinàquer i a més vam trobar la famosa corrent de les Agulles! Amb tot plegat fèiem més de 10 nusos de velocitat sobre terra!!!! Això ens va permetre arribar amb llum de dia, cosa que havíem ja descartat.
Però al final vam estar contents que l’última navegada de la temporada va ser fantàstica!!!
2015.10.27 Ihnaca (3) 
2015.10.28 Inhaca oest (9) 
2015.10.30 Arribant a RichardsBay 084
Però no tot són flors i violes, durant el transcurs vam escoltar per la radio que els nostres amics anglesos la Rose Marie i l’Alfred vam ser rescatats per un vaixell de càrrega, havent d’abandonar l’Ironhorse, sembla que ells estan bé però de moment no tenim més noticies, ni cap idea de que els hi devia succeir.
Esperem que ara, des d’aquí podrem assabentar-nos de quelcom i si cal prestar algun tipus d’ajuda.