Se’ns ha passat una setmana volant!!!
Estem en el “waterfront” de la ciutat, una de les atraccions turístiques, un passeig de vianants amb botigues de totes les marques, bars i restaurants, cinema i casino, i centenars de turistes que ens contemplen amb tota mena d’ulls, inclús catalans de Barcelona i de la Catalunya del nord.
Aquí ens retrobem amb alguns dels vaixells de Port Mathurin, els que arribem i els que ja marxen per continuar la travessa índica, no falten les trobades al vespre per posar-nos al dia.
A 5 minuts de passeig tenim el gran mercat amb aires de una altre època, les vedelles en proces de esquarterar sobre el pedrís, llengües i budells bullint preparats per vendre i el porc ben separat dels altres animals. La zona de les fruites i verdures en l’edifici principal és un ventalls de colors molt ordenat i artístic.
A pocs carrers comença el barri xinés a on amb paciència pots trobar tot el necessari per les xapuces varies dels vaixell en una de les múltiples quincalleries.
La barreja de edificis colonials de fusta amb les típiques balconades contrasta amb els gratacels i moderns edificis dels bancs, alguns espectaculars. Igual que els carrers de transit intens i els dels venedors instal·lats amb caixes i cartrons invadint mitja vorera i part de la calçada. Seguint amb els contrastos, cotxes de luxe i gent demanant pel carrer, això no ho hem vist a Rodrígues …
Encara que no massa, per què esperem fer-ho amb les nostres estimades visites, hem fet una mica de turisme per el reste de l’illa. Hem fet una excursió al magnífic Parc Natural “ Black River Gorges”, hi han més de 60 km de senders, no cal repetir…, i un recorregut per la costa de l’est, plena de boniques platges, però moltes d’us privat pels hotels i resorts de luxe. En aquest costat no gosem anar-hi amb el Badoc en l’època dels vents alisis. És veritat que hi han alguns llocs arrecerats però també molts corals i poca profunditat, això doncs vagarejarem no més per l’oest.
Ara estem a l’espera de obtenir el visat per Madagascar, no teníem previst anar-hi però per si canviem d’idea… Segurament demà ja el tindrem , i llavors ens anirem cap a Gran Baie per què quan arribi la Laura pugui anar directament a l’aigua!!!