Rodrigues

Seguim enamorats de l’illa i no es pot dir que tingui res d’excepcional, però té una mica de tot.

Ara ja podem dir que ens l’hem ben patejat. Amb la Catherine i l’Alain ja havíem fet un bon recorregut amb scotter. Vam veure la caverna Patata i el parc de tortugues gegants.

• 

• 

• 

Ara ens hem trobat que els navegants que han vingut a parar aquí (ara som una dotzena) són molt aficionats a caminar i també el capità del port, que organitza sortides alguns diumenges amb guies amics seus. Ja gaire bé ens hem recorregut l’illa a peu. Sempre ens venen amb la cançó de que serà una caminadeta fàcil de un parell d’hores i a l’hora de dinar estarem de tornada…, però a l’hora de la veritat acabem caminant entre quatre i sis hores i morts de gana! Ahir encara va ser pitjor per que vam perdre la pista i vam agafar un camí que no era pas de humans si no de cabres i ens vam trobar pujant a quatre grapes per la muntanya escarpada fins a trobar l’altiplà. Això si amb unes vistes meravelloses… Però no calia fer la cabra per què es podia arribar per una perfecta carretera enquitranada per on passa l’autobús! De totes maneres va estar molt bé ! I ara ja tenim un altre excursió prevista per d’aquí dos dies, aquesta vegada no ens podem perdre per què està inclosa una barbacoa i no crec que ningú vulgui desaprofitar-la!!

• 

• 

• 

És fantàstic que en un espai tan petit, els paisatges siguin molt diferents. A la costa est hi ha caletes de sorra envoltades de grans roques, que fan l’espai acollidor, i l’aigua, com una banyera degut als esculls que envolten tota l’illa. Es pot recórrer gaire bé tota arran d’aigua. Mentre que la banda oest és més escarpada amb penya-segats i es fa més dificultós arribar-hi per què tampoc hi van els autobusos.

Tanc si camines per un bosc d’eucaliptus, com per un penya-segat, una platja o baixant pel torrent d’un riu, pots estar segur que trobaràs un munt de bens, cabres, vedelles i bous. És una de les fonts d’ingressos de l’illa. També hi han forces horts per tot arreu. És poden comprar les verdures directament als propietaris que te les cullen de l’hort en el mateix moment. A les platges del sud-est també vam veure com s’entrenaven els kitesurfistes pel concurs internacional que tindrà lloc aquest cap de setmana.

• 

• 

• 

Constatem l’exportació de bestia en el vaixell d’aprovisionament, que arriba aproximadament cada dos setmanes, hi hem vist com carreguen contenidors i contenidors de vedelles, les pobres deuen arribar ben marejades a Maurici, tal i com són les onades per aquí.

Cada vegada que arriba el vaixell de càrrega és una moguda. El vaixells que estan amarrats al moll han de sortir i gran part dels fondejats també, per què el carguer pugui girar amb ajuda dels remolcadors i amarrar-se. S’hi està dos o tres dies carregant i descarregant i torna la moguda quan marxa. El dia següent de l’arribada cal anar al supermercat per trobar les delicatessen que arriben de Maurici, formatges, iogurts, xocolates, etc… Però tampoc es troba a faltar cap cosa important el restes dels dies. Cada dia hi ha mercat, però el dia especialment bo és el dissabte. Hi ha molta més oferta de tot, i porc i vedelles excel·lents! També melmelades i pastissos, i salses de tots tipus. Curiosament al mercat no venen peix, s’ha de comprar directament als pescadors quan arriben a la platja, o, alguns el venen en un camió, no se sap ben bé a quina hora i on exactament… Un producte típic de l’illa és el cono-cono, un tipus de cargol de mar molt apreciat, també és típic el pop, que el pesquen als esculls i després el venen assecat. Sovint a l’exterior de les cases es veuen els pops penjats sobre una branca assecant-se al sol.

Al voltant del fondeig quan baixa la marea veiem com la gent surt a caminar sobre els esculls per arreplegar musclos, o pescar en els forats pops i peixos dels corals.

• 

• 

• 

Una de les coses que també ens agrada és que és fàcil entendre’s amb la gent. L’idioma oficial és l’anglès, i és el que aprenen els nens a l’escola, però gaire bé tothom parla francès. Al principi sorprèn l’accent que resulta molt divertit. El idioma local és el crioll, una barreja amb moltes paraules del francès.

Si agafes l’autobús a primera hora del matí o de la tarda et trobés rodejats de nens de totes les edats, el transport escolar és el mateix transport públic, és molt eficient, els nens es mouen amb plena llibertat d’una població a un altre segons el nivell escolar en el que estan. Per ells és gratuït i pels adults és molt barat, menys d’un euro per anar d’una punta a l’altre de l’illa.

Els autobusos funcionen amb normalitat tots els dies en diferents recorreguts per l’illa, des de bon matí fins a les quatre o 2/4 de cinc de la tarda. Però amb algunes varietats, per exemple, els diumenges a les vuit, agafis la línia que agafis, l’autobús farà un petit rodeig i s’esperarà a que la gent surti de la Missa de San Gabriel, la catedral de l’illa. O bé si ha un enterrament, es destinaran varis autobusos a portar els familiars i amics al funeral.

• 

• 

• 

No es veu ningú especialment ric, ni cases de gran luxe, però tampoc no es veu ningú demanant, ni que passi gana. L’hospital, metges, rehabilitacions, i medicines són totalment gratuïts, inclús pels turistes. Ho sabem del cert per què un de un dels velers té un problema muscular i hi va cada 2 dies a rehabilitació. No paga res pel servei, ni els medicaments i està molt content pel bon tracte i la qualitat del servei.

• 

• 

• 

Encara no sabem fins quan ens quedarem, tenim visat per dos mesos però probablement marxarem abans, per estar preparats per rebre les nostres visites a Maurici!!!

• 

• 

•