Abans d’ahir la Catherine i l’Alain van agafar l’avió cap a Maurici i després cap a França. Vam fer un bon dinar de despedida al restaurant Deux Frères, però després ens vam quedar bastant tristos. Vam passar uns dies molt agradables amb ells i ens van fer la travessa més fàcil, compartint guàrdies!!!
Òbviament molt més tristos estan ells per haver hagut d’abandonar el seu estimat vaixell Pulsion al mig de l’oceà Índic. Tot va ser molt ràpid i inesperat. A la sortida de Cocos, tot i que ells sortirien un dia abans que nosaltres, havíem quedat en informar-nos cada dia de la posició respectiva, via pactor, sempre dona moral tenir contacte amb altres vaixells en una travessa llarga…
La nostra sorpresa va ser quan una tarda, ja a mitja travessa, al obrir el sailmail, llegim que han perdut el timó del vaixell !!! No ens ho podíem creure!!!
Van contactar amb la “Crosse”, el contacte de salvament marítim francès, i no els van donar gaire solucions… La possibilitat de remolcar los era nul·la, per la distancia a qualsevol port i per el mal temps, i pel rescat s’havia de desviar algun vaixell de càrrega i en aquell moment no n’hi havia cap a prop.
La àncora de capa els hi va durar 7 minuts. Van intentar fer un timó de fortuna, però amb les condicions de mar que tenien no va funcionar. Amb la corrent i el vent anaven derivant cap a sud-oest a un nus i mig, en unes condicions molt inestables e incòmodes. Després de meditar-ho llargament, finalment van decidir d’aprofitar que el Badoc estava a prop. Vam arribar, un dia i mig després, doncs havíem sortit més tard i el Badoc és més petit, així que ens portaven unes quantes milles de avantatja i a més vam esperar a que es fes de dia per seguretat. Per sort, el vent va baixar a uns 15 nusos i el mar estava relativament calmat, onades de només metro i mig! Valentament van desembarcar amb el seu dingui, i van pujar al Badoc atlèticament !! Desprès de recuperar les coses que van embarcar a l’auxiliar, vam deixar l’amarra i penosament vam veure allunyar-se i fer-se petit fins desaparèixer el Pulsion. Un moment realment emotiu i dur !!!
Però el mes important és que ells no han pres mal, i esperem que aviat recuperaran l’ànim per començar nous projectes!
Amb tota la nostra força i el nostre cor els desitgem molta sort !!!
La resta de la travessa va tenir de tot, pluja, sol, poc vent, molt vent… El motor no més el vam posar 15 minuts i durant bastantes hores vam anar no més amb trinqueta. Els torns de guàrdies se’ns van fer molt fàcils amb dos tripulants més i a més experimentats. No més en una franja de unes 100 milles vam tenir trànsit de vaixells de càrrega, la resta va ser tranquil·la en aquest aspecte.
Pocs dies vam tirar la canya, un vam pescar alguna cosa tan gran que ens la va trencar i finalment es va endur l’am. Uns dies després vam pescar un magnífic mahi-mahi!!
Les últimes milles vam reduir velocitat per tal d’arribar a Rodrigues amb llum de dia. L’illa està rodejada de corals i el canal per entrar a Port Mathurin no és evident.
Portem ja una setmana aquí i ens encanta aquesta illa!!!
Té un ambient relaxat i tranquil, la gent és simpàtica i agradable. Tothom somriu.
L’idioma oficial és l’anglès, però tothom parla francès, amb un accent crioll molt divertit. Hi ha bona barreja multiracial i cultural. La majoria són catòlics però també hi han musulmans i hinduistes.
És pot recórrer l’illa amb l’autobús de línia per menys de un euro, però també hi han scotters per llogar i les carreteres estan en un estat impecable. Hi ha un munt d’excursions per fer i els paisatges són bellíssims! Tant les valls verdes, com les vistes des dels cims o les cales amagades i solitàries del sud. Casi que és per quedar-se!!!
Hi ha un mercat magnific el dissabte amb quantitat de verdures i fruites, carn de vedella i de porc !!!! Per fi podem sortir de la dieta de pollastre!!!