Fa molts dies que per circumstàncies diverses no donem senyals de vida, però ara ja ens hem posat les piles i tornem a ser aquí!
Jo inesperadament vaig haver d’anar uns dies a Barcelona i en Francesc segons el planejat va anar fins a Phuket per comprar el nou dingui, i trobar-se amb la Sandy i el Karl. Després tots tres baixarien en el Shambala xino-xano fins a Langkawi, a la marina de Telaga, i allà mentre m’esperaven anaven fent i desfent plans per la travessa del Indic..
En Francesc a Phuket també va comprar unes peces per arreglar la potabilitzadora segons les indicacions, que el tècnic li va donar, però no hi va haver sort i continuava sense funcionar. Primer no aconseguíem la qualitat d’aigua adequada i al final ni tan sols sortia aigua filtrada i la pressió no pujava. Llavors vam decidir que el millor era tornar a Phuket per que se la mires el tècnic especialista de la casa Spectra.
Així que després de fer una varada ràpida a la platja de Telaga, per subjectar la goma del self-drive que no havia quedat ben enganxada, vam posar rumb a Tailàndia, cosa que no teníem en absolut planificada…
A la pujada per les illes mes orientals Koh Rok i Butang vam gaudir de les aigües clares que feia molt temps que no veiem, de platges de sorra silicat molt fina i blanca, corals i molts peixos. A les illes Phi Phi les enormes roques com penya-segats formen uns passos de difícil accés que donen a petits llacs amb platgetes minúscules. Tot de postal, molt bonic, la llàstima és que la majoria estan atiborrades de turistes.
Durant la travessa de les Phi Phi a la badia de Chalong , navegàvem eufòrics amb el spinaker fins que en una sortida d’orsada es va esparracar… Una altre feina per Phuket!
A Phuket després de fer els paper d’entrada a Chalong vam anar cap a la Boat Lagoon Marina que és on està el representant de Spectra. Només es pot entrar amb marea alta i vam haver d’esperar una estona per recórrer el canal en ziga-zaga dragat al fang. Aquí tornàvem a estar en aigües fangoses, és la costa oriental de Phuket. Peró a la costa occidental les aigües són turqueses i les platges són molt boniques. Vam recórrer en scotter la costa des de Surin fins a Layan, que no és tan urbanitzat com la costa més al sud i la vam trobar molt bonica. Al banyar-nos ens va semblar que l’aigua estava molt calenta i és perquè hi ha poca profunditat. De totes maneres s’estava molt millor dins de l’aigua que a fora!!! i és que el inconvenient que li trobem en aquest país, és que fa una calor insuportable!!!
L’interior de la illa es molt bulliciosa, motos i cotxes per tot arreu, molta gent, molta calor, i molt luxe, els centres comercials són espectaculars i moltes de les coses que venen son realment luxoses i cares…, ens preguntem qui pot comprar això…, sembla que a més de turistes i han molt expatriats, ja sigui per negocis o per gust.
Una cosa a destacar, és que es menja molt bé. La cuina tailandesa és molt bona i es pot menjar gaire bé de tot, i relativament barat segons el lloc que escullis.
També de cara al mercat nàutic hi ha molta oferta de tot, no ens va ser difícil trobar un lloc per reparar l’spi. De fet vam estar a la veleria més gran que no havíem estat mai, més de 1000 m2 dedicats a fer veles, certificats ISO 9001 i tota la pesca, però ens volien cobrar casi com un spi nou, i ells mateixos ens van indicar altres opcions..
Ja amb spi reparat i potabilitzadora funcionant retornem a Langkawi per preparar-nos per la travessa del Índic.Encara estem força indecisos sobre que fer en la nostre propera ruta, si est o oest de Sumatra, si demanar o no el Cait (permís de navegació) per Indonèsia, si fer turisme a l’interior de Java. Després sembla que ho tenim més clar, que serà Cocos Keeling, Rodrigues, Maurici i Reunion, i pot ser si o no Madagascar, encara haurem de passar algunes velades de discussió amb el Shambala que és el nostre companys de travessa, encara que això també pot ser que pot canviar…
De moment avui descansem un dia a Koh Rok, on el fons es veu perfectament des de 10 m., nedar, mirar peixos i corals, llegir tranquil·lament, i alguna petita feineta al Badoc, i la resta a meditar….