Travessa de Pulau Bawean a Kalimatan

Aprofito el bon temps de la travessa per rememorar els darrers dies. A banda, que cada dia quan ens llevem, el primer que fem és mirar els titulars del “Ara”. Uff quin neguit!!, hem estat bastant ocupats voltant per aquí i per allà.

• 

• 

• 

A Bali vam fer un recorregut circular amb l’objectiu d’arribar a Ubud . Des de Lovina, vam agafar la carretera de l’oest passant per Gilgit, Candikung , Bedugul i vam tornar per la de l’est que passa Tampaksiring i Kitimani. Sens dubte, aquesta illa té un munt de bones raons per ser un dels destins turístics més famosos del món. No manca aigua, està ple de rius i rierols, llacs, salts d’aigua i es per això que hi han camps d’arròs per tot arreu. Els més pintorescs són els que es fan en terrasses per compensar la pendent muntanyosa. Les tonalitats de verds i groguencs segons el estat de creixença i maduració creen un path-work natural molt fotogènic. Però també hi han grans plantacions de cafè, cacau, mandarines i maduixes, si maduixes!! De cafè tenen un de molt particular, reconegut arreu i molt car. És el cafè “luwak”, té un tractament , diguem-ne curiós, els grans de cafè són ingerits per les mosteles, però el seu estómac no és capaç de digerir-les, així que surten barrejades amb els excrements, però intactes, a partir d’aquí són curosament netejats, torrats manualment, i mols finament, doncs aquí el cafè no el fan en cafetera si no remenat directament en aigua calenta. El vam tastar i no ens va agradar gens. Van estar millor les varietats de cafè amb vainilla, coco, xocolata, gingebre, llimona …

• 

• 

• 

El que més destacat en comparació a les altres illes, és la quantitat de temples hinduistes, ni han més de 1.000 en l’illa de Bali. Cada població en té com a mínim tres!! N’hem vist molts!, segurament els més coneguts, alguns són molt espectaculars, però el que més ens agrada és veure com la gent fan els rituals, preparen les safates amb les ofrenes, i cremen l’encens, tot té un aire molt colorit i màgic. No és no més en els temples, en cada entrada d’una casa, ja sigui particular o pública, cada matí es deposita l’ofrena del dia per tenir protecció i bona sort. Si més no els carrers estan sempre perfumats. Al voltant d’això, hi ha muntat un bon tinglado, des de la preparació de les fulles de palma per fer les safates i caixes, passant per multitud de flors i adorns, i confeccions especials de mini xuxes, i fins els carros que recullen les deixalles del dia anterior. Deu n’hi do la gent que hi ha involucrada!!

• 

• 

• 

A Ubud vam gaudir de les danses balineses en el Water Palace i l’Ubud Palace. Amb la músic del gamelan i els vistosos vestits de les ballarines. En aquest entorn, les danses ja tindrien prou màgia, però és molt més que això, l’expressió corporal centrada en mans i ulls és molt especial i vam quedar molt impressionats. Vam fer mooooltes fotos, tot i sabem que les condicions de llum no eren les més indicades, però alguna ha valgut la pena…

• 

• 

• 

Passejant pel Monkey’s Street en Ubud podries pensar que estàs en el centre comercial de qualsevol poble occidental, s’hi troben boutiques de marques cares, joieries amb dissenys molt moderns, restaurants i hotels cars, tot d’una agafes un carreró transversal, pel que just passa una persona i en pocs minuts surts a la vora d’un riu o un camp inundat d’arròs!! Del bullici i el mercantilisme més feroç, a la pacífica natura en un no res! Magnífic contrast!! Així va ser que entre mig de camps d’arròs vam trobar un petit restaurant, i escola de cuina on vam prendre un deliciós menjar balinès.

• 

• 

• 

I com altres cops hem constatat, que petit és el món! Mentre fèiem equilibris passejant per les terrasses dels arrossals de Pujung, sento que el Francesc davant de la cara perplexa de l’altre diu: home Aguilera!! Que no em coneixes? L’Aguilera i la seva dona, vell coneguts d’en Francesc, més de 25 anys sense veure’s, difícil posar-se al dia en pocs minuts!

• 

• 

• 

Vam tenir algunes dificultats per tenir l’allargament del visat però finalment tot va sortir bé, i després dels festejos de Lovina vam prendre rumb cap a Kalimatan (Borneo).

La primera parada vam fer a Pulau Rass, una badia arrecerada per descansar. El que no ens esperàvem, donada l’experiència, és que ens vindrien a vendre peix. Vam comprar a diferents pescadors, calamars, un mero i una mena de galeres amb ratlles, tots vius fins que els vam posar a la cassola! Quina festa !!!

• 

• 

• 

Segona parada, a Pulau Bawean, li diuen l’illa de les dones (77% de la població), la raó és que la majoria dels homes emigren a les illes grans, a Singapur i Malàisia per treballar. Amb els calers que envien a la família, les dones els inverteixen en les cases, el resultat és una profusió de façanes enrajolades, portes de fusta treballades amb vidres gravats, baranes de inoxidable, columnes dòriques, etc…que formen un estil “batiburrillo” força peculiar per dir-ho finament.

A Kalimatan, Borneo, l’objectiu és anar al Parc Nacional Tanjung Puting per veure els orangutans. Després continuarem ruta cap a Malàisia.

• 

• 

•