Bima

Avui, la Nerea, l’Uri i en David han deixat el Badoc, ens hem quedat una mica tristos…, els 9 dies que han estat al Badoc se’ns han passat volant! Esperem que les seves expectatives s’hauran complert, a pesar de que els vents no ens han sigut propicis i hem fet molt i molt de motor, però com mínim ahir vam entrar a Bima fent bordos en cenyida amb vent de casi 20 nusos, petit detall d’acomiadament que els hi feia el vent…

També ells, com nosaltres van tenir sort i van veure els llacs del volcà Kelimutu amb el cel despejat, en acabat van creuar mitja illa de Flores per carretera fins arribar a Riung al vespre poc abans de la posta del sol, a on ja els esperàvem impacients. Varem tenir sort al mati quan vam anar al port de pescadors i vam poder un comprar un bon peix, així que teníem un bon sopar preparat.

• 

• 

• 

No els vam deixar descansar gaire i a l’endemà ben d’hora vam sortir cap a Inca, un munt d’hores a ple sol, i sense vent, però encara vam arribar prou d’hora per què el trio tinguessin temps de remar fins a la platja i fer una passejada pel poble on van fer amistança amb un estudiant, que els va convidar a conèixer a la família i els va regalar un munt de plàtans i cocos.

Segon dia, un altre cop a matinar per arribar a Labuan Bajo, on havíem de fer provisions per la resta dels dies. Vam tenir temps de parar a dinar a Gili Salat i refrescar-nos una estoneta mentre els nens feien un primer tast de snorquel mirant corals i peixets.

A Labuan Bajo vam prendre un “bemo” atrotinat per anar al mercat tradicional on vam trobar fruites i verdures i també pollastre sense mosques!!! Al supermercat del centre també vam poder comprar cerveses i galletes. Feta aquesta important tasca ens vam dedicar a fer pantxing el resto del dia a la piscina del hotel…

• 

• 

• 

L’endemà fèiem rumb al Parc Nacional de Komodo, primer a l’illa de Rinca. A l’oficina dels rangers ens van omplir de rebuts per diferents conceptes, (dret a navegar, a portar màquina de fotos, a fer snorquel, etc…, ) i vam reservar per fer l’excursió guiada, doncs no està permès anar per lliure, cosa que s’entén quan veus els dracs de aprop, aquests dracs que no resten més que a les illes de Rinca i Komodo fan fins a 3 m de llarg i tenen un aspecte antediluvià i gens amigable quan ensenyen la seva llarga llengua bífida. També vam veure alguns cérvols i búfals, porcs salvatges i petits monos lladres per tot arreu.

La següent parada la vam fer a l’illa de Punja, gaire bé enfront de la famosa Pink Beach, a la que no vam saber trobar res de particular , però els corals de Punja van està molt bé. I quina casualitat ens van trobar un vaixell català, un parell de nois que van sortir de Barcelona fa un any i mig, també tenien visita de la família…, llàstima que nosaltres no ens podíem entretenir…

• 

• 

• 

A part de la falta de vent a les illes de Rinca i Komodo hem trobat corrents molt fortes, més de 4 nusos en contra, i també molts remolins que es formen en els canvis de marea. Un dia vam tirar l’àncora en el que ens semblava un lloc arrecerat a prop d’un estret i de cop veiem que comencem a girar mentre el reste dels vaixells es mantenien en la mateixa posició, vam estar donant voltes al voltant de l’àncora més d’una hora!

A tots els fondejos de Komodo hem vist corals prou macos i bastants peixets, el més impressionant va ser a Toro Batu, quan la Nerea i l’Uri es van banyar amb una manta raia enorme!!

Sembla que el Badoc tenia enveja dels corals i tot sortint al matí amb la major ben inflada vam aterrar sobre una patata de coral que hi era al mig de la sortida i no havíem vist… Per sort els del Sas 3 encara no havien marxat i amb la seva auxiliar en van ajudar a sortir. Una experiència inesperada més .

• 

• 

• 

L’última parada abans de Bima va ser a Wera, on estan construint un vaixell molt gran tot en fusta de manera totalment artesanal, recorda l’arca de Noé, com estructura de sustentació, en comptes de troncs fan servir arbres sencers, així també tenen ombra, suposem …

Ens va cridar l’atenció els nanos corrents dins de l’aigua amb unes canoes amb balancins i vela llatina de paper amb l’escota de filferro, tota una artesania feta probablement pel pare…

El poble és molt endreçat, amb carrers asfaltats, baranes de bambú que delimiten les propietats, i moltes cases de fusta sobre pilons, pintades de diferents colors. Fa gracia que en moltes cases han substituït les escales de fusta per unes de formigó realment desproporcionades, ben segur que no cauran !!!

• 

• 

• 

Havent jugat una mica a fer vela, vam arribar al port de Bima, no teníem molt clar on ficar-nos, al exterior hi havien uns quants carguers i el moll també estava ple. Finalment vam ancorar entre mig i no va ser problema. Per desembarcar va ser més complicat per que hi havia forces onades, per sort ens van deixar abarloar-nos en un carguer, i vam poder aterrar més còmodament. El port és tot bullici, en plena activitat de vaixells de carrega o passatgers (la majoria de fusta), camions, i motos per tot arreu. La ciutat també és atabalant, amb aquesta arrelada costum que tenen de tocar el clàxon per tot i que ens espanta constantment. No és una ciutat turística però hi ha força hotels i restaurants, un parell de supermercats ben proveïts, i botigues de tot tipus. En lloc està permesa la venda de alcohol ni tan sols cerveses, així que vam haver de comprar gasoses per allargar les poques cerveses que ens queden fent clares. A la tornada de les compres vam prendre un “dokar”, és un carretó petit, tot colorejat amb toldo per protegir del sol i tirat per un cavallet no gaire gran sovint tot guarnit.

• 

• 

• 

Ara el nostre destí, igual que el de la Nerea, l’Uri i el David és Lombok, no més que ells hauran trigat una horeta en avió i nosaltres estarem 4 o 5 dies, anirem perla costa fent travesses diürnes i visitant el petits pobles del litoral…, després ja veurem…

• 

• 

•