Pabanamang

Avui hem deixat el fondeig de Sea World Resort a Maumere i cap el migdia hem fondejat en una cala tranquil·la i pràcticament deshabitada. No més hi havien un parell de barquetes de pescadors que estaven descansant. Al poc d’arribar, s’acosta una canoa amb dos nenes i un nen, no més ens entenem per mímica, ens demanen samarretes, llibres, bolis, ulleres de busseig … i ens diuen que anem a visitar el poble… Però el nostre interès era un altre, volíem comprar peix…, hem tirat el bot a l’aigua i remant ens hem acostat a als pescadors que estaven dinant, per demanar si ens venien algun “ikan”, però no tenien res, els pobres ens han oferit arròs amb bledes… Una mica defraudats ens hem dirigit a la platja, allà estaven els nens i la seva família. Després de les salutacions hem intentat fer una excursioneta però el camí era molt empinat i les nenes es petaven de riure cada vegada que relliscàvem, així que hem fet mitja volta i hem tornat al mini poblat. Ens esperaven. El cap de família assegut a la balconada, ha ofert tabac al Francesc, qui ràpidament ha refusat, si que hem acceptat l’aigua de coco, que estava molt bona tot hi que els recipients ens feien recança, cap d’ells n’ha begut, i això ens fa sentir incomodes encara que sigui la seva cultura… Però encara més incomodes ens fa sentir la dificultat per comunicar-nos, nosaltres intentem dir alguna cosa en indonesi però no entenem ni papa del que ens diuen, és desesperant! Al final acabem tots rient per incompetència!

• 

• 

• 

Cap el vespre com era d’esperar els pescadors han marxat. Quan ens pensàvem que tindríem una nit tranquil·la i solitària, han començat a aparèixer barques i més barques, fins a vuit ! Són petites barques de transport, suposem, tornen d’algun encarreg i fan nit aquí, perquè cap d’ells desembarca a terra. Sentim la seva xerrameca, i esperem que aniran a dormir d’hora…

• 

• 

• 

Ahir des de Maumere vam llogar un cotxe per anar a veure els tres llacs de colors del volcà Kalimutu, vam tenir molta sort!! Vam sortir encara fosc, a les 5 del matí per arribar allà a 2/4 de 9. El conductor rialler ens va explicar que les carreteres de Flores són anomenades “spagueti roads”, no ens calen masses explicacions, corbes amunt, corbes avall anem passant per pobles atapeïts de cases, camps d’arròs, de bananers i també selva. En els marges de la carretera, just davant de les cases, estenen a sobre d’estores. grans de cacau i llavors de clau per assecar, com si la carretera no fos ja prou estreta!. El paisatge és fantàstic però tantes hores seguides arriba a fer-se pesat.

En quan a la vista dels llacs no les teníem totes amb nosaltres…, quan vam arribar a l’entrada del parc per comprar les entrades. estava tot emboirat, però en els 20 minuts que van passar per arribar al començament del camí el cel es va aclarir completament i vam poder veure els tres llacs amb els seus diferents colors perfectament. No tothom té la mateixa sort, alguns dels nostres amics que havien anat fa tan sols dos dies, a més de mullar-se com pollets, no van poder veure res!!

• 

• 

• 

Abans d’això també a nosaltres ens van passar algunes petites calamitats, des de no saber trobar el forat de sorra per tirar l’àncora en un fondeig que prometia entre els illots Batang, a una embarrancada en plena barra de sorra a la sortida del riu a Tk Blangmerang…, passant per una terrible acollonida per que la sonda marcava entre 4 i 7 metres, quan en realitat hauria de marcat casi 200, i com que era casi de nit no ens hi veiem prou per no dubtar…!!! Això va ser a la badia de Lewaling, allà ens vam trobar amb el grup de vaixells que coneixíem de la marina Tipperary, que ens van explicar que tots havien passat pel mateix tràngol, però ells hi vam passar amb ple dia i tots junts, i això els hi va permetre comentar la jugada entre ells… Encara ningú no ens ha sabut explicar la raó, pot ser cendra del volcà, plàncton, no ho sabem però alguna cosa hi ha a l’aigua que fa reflectir la sonda.

• 

• 

• 

Amb el grup de Tipperary vam fer una barbacoa a la platja, tal com durant tot el dia els nens estaven al voltant, jugant i rient amb nosaltres o de nosaltres, no sabem…, però a l’escola els hi ensenyen quatre paraules d’anglès i els hi agrada practicar i per suposat també esperen a veure si els hi cau alguna cosa… Va ser una mica trist que quan ens disposàvem a tirar els restos de peix als gossos que voltaven per allà els nens es van llançar com desesperats!! Llavors sentint-nos culpables els hi vam donar els restos d’amanides que ja havíem guardat a les fiambreres, però per la nostre sorpresa quan les van tastar van fer cara de fastig!!

• 

• 

• 

Al dia següent tots vam fer rumb a cap a Kroko Island, allà vam gaudir dels banys i els coralls i contempla la posta de sol fent una cerveseta a l’illa de sorra blanca que casi desapareix en marea alta. Uns va tenir la sort de poder comprar llagostes, nosaltres, només pops, però els vam fer segons la recepta de l’avia Núria, que en Pau va tenir la gran idea de recollir en el seu llibre i van estar boníssims!

• 

• 

• 

Aquí ens vam separar de aquest grup, ells anaven cap a Lembata a on hi havien festes i nosaltres havien de fer camí al oest. Vam parar a Gedong, on inesperadament vam trobar uns coralls tan o més bonics que els de Kroko que tothom anomena, i en el poble que està a dalt del turó vam trobar una dona que teixia “ikats”. El “ikat” és un teixit molt valorat a Indonèsia, no és només un reclam turístic, o pertanyent només a la tradició, si no que en l’actualitat és àmpliament utilitzat per homes i dones, ja sigui com a faldilla, sarong o per tapar-se per dormir. El curiós de la tècnica que fan servir és que els dissenys és pinten sobre cada fil abans de fer el teixit, i es requereix certa habilitat per que després quedin ben quadrats. Alguns dissenys són realment complicats.

A Maumere, en el mercat hi vam veure moltíssims, i també les fibres en cru que fan servir per teixir.

Vam tenir sort hi vam trobar cebes i patates, que no havíem trobat a Kalabahi, després no gaire varietat de verdures i menys de fruites, doncs és hivern, i a banda de plàtans, el reste fruites es troben molt escassament, un parell de pinyes per un racó, unes papaies per un altre. No parlem de les carns i pollastres, tenen tantes mosques que pel moment no hem gosat comprar-ne…

Ara continuarem fent oest, doncs hem d’arribar a temps a Riung per embarcar a la Nerea i els seus amics que passaran uns dies amb nosaltres. De Riung anirem a Labuan Bajo i al Parc Natural de Komodo a on esperem veure el famós drac.

• 

• 

•