Hem tingut una travessa plàcida i tranquil·la, no gaire vent, però excepte una nit que vam fer tot motor, hem anat fent amb l’spi i les orelles de burro. Hem pescat alguns peixos més aviat petits i hem tingut la sort de veure una parella de balenes molt a prop i a més hem aconseguit la desitjada foto de la cua!
Un cop hem trepitjat terra, la nostre primera reflexió és : tan aprop i tan lluny, menys de 500 milles nàutiques, tan sols 3 dies i mig de travessa, i sembla que estem en un altre món…
Primer dia, cal fer la paperassa, quarantina, duanes, emigració i capitania de port!! Gràcies a que participen en el rally ens estalviem d’anar d’un extrem a l’altre de la ciutat i a mitja tarda tot està fet!
Al vespre quedem amb altres vaixells per fer una cervesa al bar de l’organització i després ens anem al “night market” per fer un mos. Tot de paradetes al llarg de un parell carrers, casi a les fosques, t’has de fixar per veure com netegen els plats en uns cubells al terra a on els gats aprofiten per beure… Algunes parades tenen menjats ja preparats, però las més típiques són las de peix. Pots escollit el peix que vulguis i al moment te’l fan a la brasa. El peix està boníssim !!! També fan molt batuts de fruites, resulten temptadors, però no ens arrisquem i demanem aigua embotellada .
Avui segon dia a Kupang, sortim a recórrer la ciutat, ciclomotors per tot arreu, els minibusos avisant a la clientela amb el clàxon, música i bullici, tothom saluda i els nens més espontanis demanen que els hi facis fotos, també alguns adults, quina llàstima no poder parlar una mica de bahasa …
El mercat…, al costat del port, olors barrejades; peix fresc i salat, carn i mosques, verdures i especies, i molts tipus d’arrossos!!! Ens passegem pels passadissos, protegits del sol pels tendals i plàstics mig estripats, tothom somriu, els avis ens mostren els seus nets orgullosos. El motociclistes fan les seves compres sense baixar de les motos!! Hi ha vida i alegria, la gent transmet optimisme!!
Ara ens trobem en un petit embolic, al tornar de la passejada ens hem trobat el dingui totalment desinflat, la causa sembla ser la mala qualitat de la cola. Aparentment la reparació no és fàcil i aquí no hi ha la possibilitat de comprar cap tipus d’auxiliar ni inflable ni rígida. Els indonesis fan servir barques bastant grans i es veu alguna que altre canoa totalment inviable per nosaltres, així que ja veure’m que fem…