Uf, quina calor que fa a Darwin!!! Tan fresquets que estàvem al centre!! En la nostra excursió al Red Centre hem passat molt fred!!! Al principi va ser gradual, conforme anàvem fent sud anava baixant la temperatura. El primer dia que vam dormir al ras no va ser greu, amb el sac de dormir dins del “swag” al voltant del foc i en companyia del petits cangurs que busquen menjar fàcil. Però quan vam arribar a Alice Springs al tercer dia, 1.500 km al sud, va començar a ploure, i vam prendre consciencia que estàvem a l’hivern!!!
Kangurs at Nitmiluk 
Katherine river at Nitmiluk 
Preparant els swags
Vam decidir fer els 1.500 km a Alice Springs en furgoneta, per d’aquesta manera conèixer una part del territori nord escassament poblat però molt interessant. El que els aussis denominen The outback. La carretera és tremendament monòtona amb absència de corbes i molt poc transit. Tant és així, que els conductors fan jocs al creuar-se. Es tracta d’aixecar la mà amb, 1 fins a 5 dits oberts, i en funció del que fa l’altre conductor es guanyen més o menys punts, això ho van apuntant i fan campionats.
El paisatge és també bastant uniforme, majoritàriament petites acàcies i molta varietat d’herbes. Però la varietat de verds sobre la terra vermella em sorprèn contínuament i no puc parar de mirar per la finestra. En alguns trams hi han camps envaïts d’uns termiters enormes, fins a 2 metres d’alçada.
Mataranka thermalpool 
Road train 
The outback
Gaire bé cada dos hores fem una parada per estira les cames. No hi ha cap parada que no tingui una gracia u altre. Els propietaris dels diferents campaments es disputen els escassos viatgers de la Stuart Highway i munten des de improvisats i zoos a fantàstics escenaris d’aliens o la Pantera Rosa. No els hi falta sentit de l’humor i dedicació. També es conserven molts pubs mítics dels campaments de l’època de la construcció del telègraf i de la segona guerra mundial.
Daly Waters Pub 
Devil Marbles 
Devil Marbles
La primera parada llarga va ser al Parc Nacional de Nitmiluk, pujant no més 220 esglaons es pot contemplar la tremenda gorja per on passa el riu Katherine. Busquem cocodrils però no més veiem cangurs i milers d’enormes rats-penats penjant dels eucaliptus, de fet, no són rat-penats si no guineus voladores negres, s’alimenten del nèctar de les flors i rarament viuen en coves. A l’altre extrem del parc, fem una banyada en un llac d’aigua gelada, provinent de un salt d’aigua que cau entre mig de dos enormes parets rocoses que encerclen el llac, sorprenent al mig del desert.
Abans d’anar a dormir, en un passeig per la vora del riu vam poder veure alguns cocodrils. Bé, això ens van vendre, el que vam veure es el reflex dels ulls al enfocar-los amb la llanterna de lluny, no sé com vam poder dormir sabent que estaven tan a prop, de fet un canguret encaparrat a dormir sobre el meu swag ens va fer oblidar els crocs…
El matí següent va estar entretingut amb el bany en les aigües termals de Mataranka, és un oasis on el riu serpenteja entre palmeres i papirs, nedar entre mig de la vegetació és molt relaxant, no més que quan surts fa un fred que pela.
Valley of Wind 
Uluru Balena 
Uluru nosunset
Per dinar vam parar al històric Daly Water Pub, on es viu el autèntic esperit explorador i parada obligada per fer una cervesa freda.
Vam acabar el dia, en un altre lloc mític, Banka Banka Cattle Station, on l’antic edifici de pedra ha estat restaurat i ara es lloc de reunió dels habitants i campistes per escoltar algun cantant de country al voltant del foc.Pròxima parada, les magnifiques Devils Marbles, unes enormes boles de granit vermell col·locades unes sobre altres, aparentment en un dubtós equilibri. Aquest és escenari de moltes faules del Dreamtime.
Uluru 
Around Uluru 
Planta medicinal
Finalment passat el tròpic de Capricorn vam arribar a Alice Springs. Aquest cop vam dormir en un confortable llit! Però no gaire, doncs a les 5.30h del matí començàvem de nou la ruta, ara cap al Parc Nacional Uluru/ Kata Tjuta terra dels aborígens Mala.
Aquí, no vam tenir gens de sort amb la meteorologia i a Kata Tjuta, en el Valley of the Winds amb la pluja i el vent vam passar moltíssim fred.
Kings Canyon 
Kings Canyon 
Kings Canyon
Una de les experiències mes esperades quan es viatja al Red Centre es veure la posta de sol sobre el enorme monòlit vermell Uluru, muntanya sagrada pels Malas, del que hi ha extensa bibliografia i fotografia per els fascinant efectes lumínics que es donen sobre la sorra vermella, no més cal entrar en el google per trobar fotos increïbles. Però nosaltres ho vam veure completament cobert de núvols, esperant fins l’últim moment per si es produïa un miracle, però no…. , a pesar del fred ens vam veure una copa de sparkling que una mica ens va escalfar per dins…. , i per que no sigui dit també vam fer fotos…
Kings Canyon after Eden 
Kings Canyon sunset 
Kings Canyon
La volta al Uluru a l’endemà la vam comença a les fosques i no va ser fins a mig recorregut que es va fer de dia però encara ennuvolat. (Es a dir que ni “sunset” ni sunrise). Un guia de la tribu Mala ens va explicar mitjançant faules la seva historia i costums, no va ser fins al final que va fer referència al present i futur.
Ens va demanar de fer conèixer al món la realitat que viuen, la discriminació que pateixen i la falta de reconeixement de la seva llegua i cultura. Aquest és un tema del que poca gent està disposada a parlar, probablement per lo trist i poc esperançador que és. La solució no sembla fàcil, la escletxa és abismal, el xoc de cultures tremend, i la pèrdua identitària és insuportable, tot això porta a que una part dels aborígens busquin refugi en l’alcohol i les drogues. Aquest són els que més es veuen, al voltant de les gran ciutats, desarrapats i tirats pel terra dels parcs. No hem tingut la oportunitat de visitar cap comunitat, doncs no es pot fer sense demanar permís… Tot plegat molt confús…
La caminada per el Kings Canyon, pujant a la serralada i passejant pels magnífics penya-segats, baixant el llac en el frondós Jardí del Edèn, ens reconcilia amb la natura i ens fan oblidar temporalment aquesta trista realitat.
West MCDonnellsRange 
West McDonnells 
West McDonnells
En el recorregut per la West McDonells Range vam gaudir d’una estupenda guia italiana, enamorada de Alice Springs de la que vam aprendre moltíssim i vam assimilar un poc més la situació.
A la nit en un pub del centre de la ciutat vam sopar patates braves i mandonguilles!!! Qui ho havia de dir… A més, vam està parlant amb una parella molt simpàtica, antropòloga ella, que també ens van donar més informació, pot ser que algo més positiva. Ara tenim bibliografia per llegir…