Darwin

Avui fa 5 anys que varem deixar el nostre pantalà del Marítim, posarem rumb a Eivissa per acomiadar-nos de les illes, i després recórrer el litoral espanyol fins a l’estret de Gibraltar.

Recordo la barreja de sentiments, per una banda, la il·lusió d’una nova aventura, per altre banda l’anticipació d’enyorança dels éssers més estimats. I encara, així continuem… Però també feliços per la decisió presa i tal com diu en Cavafis, en veu d’en Llach, gaudint del camí, i que sigui llarg.

• 

• 

• 

S’ha de dir que els darrers dies, si, se’ns ha fet una mica llarg…, donar la volta a Austràlia pels territoris del Nord demana haver fet un bon acopi de paciència. Tot i que fa calor i l’aigua està a una temperatura agradable ningú no gossa banyar-se per la por als cocodrils, taurons i serps. Com és territori aborigen no es pot desembarcar sense demanar permís. De tota manera tampoc és fàcil perquè sovint el fondeig quedar bastant separat de terra degut a la poca profunditat, i també sovint darrera les dunes hi han immensos manglars impossibles de transitar. Així és com vam passar 5 dies fondejats a Lockhart River esperant que baixés el vent.

• 

• 

• 

A Escape River, quan vam parlar per radio amb la gent de una granja de perles que hi ha enfront del fondeig ens van dir que no deixéssim tovalloles ni res penjant, doncs l’any passat un cocodril es va menjar la enorme bandera d’uns canadencs que penjant a la popa fregava a l’aigua. També ens van explicar que tenien controlats una quinzena, un d’ells de més de 2,5 metres. A tot això, de cocodril no hem vist ni un! Però cada vegada que posem el peu a terra ens trobem el cartell d’avís, DANGER CROCODILES. Fins i tot a Seisia hi ha una placa en record d’un pobre al que se’l van cruspir… Seisia és una comunitat aborigen que administra un càmping on paren els viatgers de 4×4 i autocaravanes que visiten els Parcs Naturals i el Cap York ( el més nord d’Austràlia ) i també hi ha la sortida dels fèrries que van a Thursday Island. Pels velers és un bon lloc per abastar-se d’aliments frescs i amb sort connectar-se a internet a la biblioteca, i més que res, estirar les cames després de dies de no trepitjar terra.

• 

• 

• 

Després de Seisia, s’ha de a travessar el Golf de Carpentaria. Vam tenir sort amb el vent i la corrent i en dos dies i mig ja tornàvem a fondejar a la Two Islands Bay. El següent trajecte va ser més penós, poc vent i molta corrent en contra, però amb paciència i sense posar motor vam arribar a l’Alcaro Bay on hem hagut d’esperar un parell de dies per que es donessin les condicions mínimes per passar el Cap Don i l’estret de les Illes Vernon. Però ens ho hem passat molt bé estudiant l’estratègia amb l’Obione i l’Eutikia. El tema no és obvi doncs s’han de fer 100 milles amb corrents de casi 4 nusos en un sentit o altre en funció de la marea alta i a més amb vent de proa en part del recorregut. El resultat és que es forma un mar que és com una coctelera, però al final l’hem encertat de ple i hem passat tots en bones condicions de corrent, encara que bastant sacsejats !!!

• 

• 

• 

Ara fins la sortida cap a Indonèsia tenim prou dies per preparar-nos i pot ser anirem a visitar el Red Centre on es troba el monòlit Uluru, sagrat pels aborígens i a on és d’esperar tenir oportunitat de conèixer millor la cultura i la gran tradició del Dreamtime.

• 

• 

•