Townshend Island

Ja fa més de un mes de la última crònica. La cronista de vacances a Barcelona i jo fent tots els papers del auca…. Be, intentaré de fer de narrador.

La tornada de Sydney amb la corrent en contra, passant arran de la costa per tenir-ne la mínima possible. Parada a Port Stephans i després cap a Coff’s Harbourt que ja hi havia estat a la baixada. Es va repetir l’historia d’esperar una setmana a fi de que gires el vent i vingués de sud per facilitar la pujada. Southport amb els seus edificis alts,  estil Benidorn, escala obligada per entrar al delta  o les aigues del Broadwater, com els hi diuen. Aquesta vegada ho volia fer per els canals secundaris, que transcorren més a prop de la costa amb muntanyetes i dunes de sorra blanca. Tot pujant, petit incident de quedar-me al mig del canal sense Gas Oil. Incident superat després de certes aventures. Anclada d’emergència, desembarcar amb el dingui i bidons a la recerca del líquid preciós…..i després el motor que es negava a arrancar…finalment final feliç i represa la remuntada.

• 

• 

• 

Al nord d’Austràlia i baixant per la costa de Queensland va aparèixer un cicló, que va produir vents forts. Fondeig a South Stradbroke Island amb un paisatge de dunes de sorra blanca, magnífic. Al altre costa de l’illa el mar obert, amb les seves trencants, que fan la delícia dels surfistes, però que penses millor de no ser hi. El fondeig era un pel incòmode, ja que hi havia una forta corrent de les marea que ta travessava al oneig… Darrera una illa, vaig veure bastants vaixells locals i donava la sensació que devien estar millor que el pobre Badoc. Estudiada la situació, si podia arribar a traves de un petit canal, el Gutter. Marea alta, baixant. Sortim pitant per aprofitar el marge de la marea. Entrem en el petit canal, boies nomes a un costat, al altre el mangofres. De repent la profunditat disminueix ràpidament. Marxa enrere. Massa tard. El badoc s’ha posat amb les dues potes i impossible de moure’l  amb el motor. Passen una parella gran amb un bot amb un fora borda força gran. Els hi demano si em poden estirar. Cap . Estirada i el Badoc clavat. Badant el cap a l’hèlice, motor parat. Cal dir que tot això passava amb un vent de més de 25′. Desesperat parlo per radio amb la Marine Rescue. És una societat de salvament que està per tot el llarg de la costa. Diuen que venen amb mitja hora. La marea baixant. Arriben, llançament de cap, estirada inútil, ja que la marea havia anat baixant. Quedem que vindran a la nit, les 9, amb la marea una altre cop alta. El Badoc sobre les tres potes, aguantant les onades i l’aigua baixant. Aprofito per treure el cap de l’hèlice, i poso l’àncora el mes lluny que puc cap a mig del canal. A la tarda telefonada dels Rescue, que no poden venir a la nit i que vindran al mati… Be, ens haurem de sortir sols. No em puc imaginar tota una  nit amb la marea baixant i tornant a pujar i les onades picant al Badoc clavat. Finalment la marea puja i a 2/4 de 9 començo a intentar, amb el motor i tirant del àncora, de sortir. Inútilment, el Badoc no es belluga. A les 9h, marea alta i gracies a les onades i a la força del àncora sembla que el Badoc fa petits saltets. Finalment es comença a recuperar cadena. ¿És que l’àncora cedeix o és que caminem? Després de moments de dubtes el Badoc es posa a navegar!!!

• 

• 

• 

Retorn a Brisbane, carenada del Badoc, passada la inspecció espanyola reglamentaria. Aquesta mereixerà una explicació a part amb tots els seus ensenyaments.

Retrobament amb els del Objectif Lune i els del Mowgli. Gràcies a ells vaig poder assistir a una subhasta  de una casa. Fet curiós, a Austràlia moltes ventes de casa i altres bens es fan amb una subhasta. La casa a vendre està exposada el públic, que la vol veure, durant aproximadament un mes. Per participar només cal apuntar-se amb el carnet d’identitat al mateix dia de la subhasta. I com si fos un quilo de peix, però pujant, al pati comença la subhasta. Devíem ser una dotzena de persones. De mica en mica i animats pel venedor, dos possibles compradors van anar pujant el preu. En un moment donat el subhastador va dir que s’havia arribat el preu mínim que volia el propietari. Encara va pujar més, fins que al final, amb un: a la una, dos, tres, per vostè. El comprador a de fer un dipòsit de un 10% i després fan els tràmits i pagaments.

Amb aquest procediment també es venen vaixells, cotxes i demés estris.

• 

• 

• 

Finalment, acomiadament, trist de la família Girod, en Hugues, la Nicole i la Lila i el Tom, dels Delamarre, en Philipe, la Virginie i la petita Emma. Tinc la sensació que no els tornarem a veure. Són uns molt bons companys que hem compartit, estones bones i no tan, al llarg de l’Argentina , la Patagònia i el Pacífic. Ara han decidit de fer arrels aquí a Austràlia. Els hi desitgem que els hi vagi molt bé.

Estic fent nord, costa de coral amunt. He deixat enrere Fraser Island, amb la seva temuda barra de sorra, Mooloolaba i ara d’illa en illa fins a Cairns. Hem decidit trobar-nos allà amb la Marian i per continuar el viatge cap a Indonèsia.

• 

• 

•