Sydney

Sense donar me compte, ha passat una setmana des de la meva arribada a Coffs Harbour, tot esperant que el vent tornes a girar a nord. Ja em començava a habituar a la rutina de les passejades en bici al llarg de les platges, les compres…

Tenim unes 225‘ fins a Sydney. Al llarg de la costa hi ha una corrent vers el sud, l’est austral que pot arribar a tenir fins a 4’. Abarca una amplada de unes 15 a 60’. En cas de temporal de sud pot generar molt mala mar. De bon mati sortim, mar endins, per trobar-la. Al cap de unes hores es comença a detectar, 1’ a favor. Al cap de molta més estona va anar en augment, 2.5, 3, fins a un màxim de més de 4’. El vent, de empopada era fluixet. Hi havia moments que corríem més per la corrent que pel vent. Es fa via amb velocitat de gps entre 7 i 10’!!!!

• 

• 

• 

Per por de arribar de nit, ens paràrem a Broken Bay. Es una baia a 16’ de Sydney amb molts braços, com llargs fiords, rodejada per el parc nacional de Ku-ring-rai. La primera entrada és Pittwatter a on es concentren multitud de marines i camps de boies amb centenars de vaixells. Tot entrant coincidim amb una regata, 30 o 40 velers. És un dia entre mig de setmana i no és mes de vacances!!! Em començo a fer una pregunta, que se’m reforçarà amb la meva estada a Sydney veient tanta gent corren a totes hores pels parcs . Quan treballen? De que viuen!!!

Finalment en una petita caleta ens vam agafar a una boia lliure. Sembla que es pot fer i només l’has d’abandonar si es presenta al propietari. Al matí, quan s’aixeca el vent, la gent surt fent bordades per la badia. No vàrem ser menys i recordant velles navegades pel Port de Maó, bordo va, bordo ve cap a Cowan i Candel Creek. Al cul de sac d’aquest, a on hi desemboquen dos rierols, vàrem passar una nit de fondeig plàcida.

• 

• 

• 

Havent badocat uns dies, fem rumb cap a Sydney. L’entrada al port és impressionant!!!! Velers, boies, ferris fan que sigui encara més trepidant. A mesura que entres comences a veure els gratacels de la City contrastant amb la natura de la badia, el vell pont metàl·lic, l’opera… Fondejo a la cala Rose, al inici del port. Me l’han recomanat, tranquil·la i amb bona comunicació amb el centre, tant amb ferris com amb bus. Havia sigut una base dels hidroavions que la unien amb Anglaterra. Va deixar de ser operativa a inicis del 70. Ara només hi queden petits avions per vols de turistes sobres Sydney.

Retrobat Sydney, que ja havíem patejat amb la Marian. Neta, pulcre, rica. Te molt d’encant.

Dies de badar, passejar per la City, port, museus i intentar conèixer una mica de la historia de la ciutat. És relativament recent, finals del segle 18 principis del 19. Austràlia eren diferents colònies, revingudes de països, i federats formant el país actual. Sydney va créixer gracies els reclusos. Al inici del 19 a conseqüència de una forta crisi econòmica, a Anglaterra i Irlanda hi havia una forta criminalitat. La solució, exportar els reclusos cap a les colònies. Fins a 160.000 se’n van treure de sobre i uns 50.000 van anar a parar a Sydney. En aquella època un terç de la població era dels fora de la llei!!! Actualment, diuen que un de cada deu australians té algun antecedents familiar reclús.

• 

• 

• 

Ara ens hem traslladat a Backwattle Bay. Hem navegat pel port, passant per davant l’opera, sota el vell pont. Aquí hi ha el port del pescadors i el gran mercat del peix. Bé, deixem-ho per la pròxima crònica.