Ja ha passat bastant de temps des de la nostra última crònica de Sydney. Un parell o tres de mesos….
Jo, en Francesc, he tornat a Manley per retrobar-hi el Badoc. L’he trobat bé però neguitós de estar tants dies sol. Enredera han quedat els dies passats a Barcelona, el retrobament de la família i amics, les festes Nadalenques, amb els dinars i sopars corresponents. Hem pogut constatar com creixen les criatures. En Pau estirant se com un espàrrec, la Maria sempre amb una rialla i xerraire, la Helena més reflexiva però molt eficient, el Gerard aclimatant-se de nou a l’entorn. Els grans, bé, els mes grans… més val deixar-ho corre…
Desprès de fer tota una pila de petit manteniment, i ser acollit pels francesos del Objectif Lune, la Nicole, l’Hugues i adolescents Lila i Tom, i els del Mowgli, la Virginie, en Philippe i la petita Emma i mentre espero el retorn de la Marian, he decidit visitar una altre vegada Sydney. Aquest cop per mar, per això el Badoc ha hagut de passar per un netejat de baixos, ja que tenia unes barbes considerables.
Boies 
Capvespre Port 
Ciutat Coffs Harbourt 02
El camí el farem a poc a poc, aprofitant tenir vent del nord. Al llarg d’aquesta costa hi ha una corrent cap al sud de fins a uns 3 nusos que quan el vent és en contra, forma una mar força desagradable. El litoral és de grans platges, amb una plataforma de molt poca profunditat, uns 30m a unes 5’ de la costa. Els diferents ports estan casi tots situats a les desembocadures dels rius. Davant d’ells se situa una barra de sorra que amb marea baixant provoca uns grans trencants. No cal dir ho, és el paradís dels surfistes !!!
El primer dia de travessa vàrem anar cap el fons de Moreton Bay i després pels canals que forma el delta de tres rius, el Nerang, el Coomer i el Logan. Vaig escollir anar-hi pel canal principal, ja que pels altres ho havia de fer amb marea alta per què la profunditat és molt limitada. Va ser una navegada de unes 50’, mirant constantment la sonda, sempre entre 1,8m i un màxim de 7. No cal dir que vas de boia en boia i “ tira porque me toca”, El canal principal passa casi tota l’estona per manglars. Diuen que el canal secundari és més vistós de paisatge…, espero fer-lo a la tornada quant ja estigui més rodat amb la marea i les baixes profunditats. Els canals et porten a Southport, ciutat turística, plena de edificis alts i plena de motores i més “artilugis” per distreure alguna gent i emprenyar d’altre.
Ciutat cCoffs Harbourt 
Coffs Harbourt 01 
Jetty
L’endemà al matí, aprofitant una finestra de nord, vam anar cap a Coffs Harbourt. És del pocs ports que no té barra a l’entrada i de fàcil accés. El van fer cap el 1890 aprofitant una illa i transformant-la amb península, creant així l’espai protegit. La finalitat era donar sortida a la fusta i a la canya de sucre. Actualment es una zona turística. En el port hi conviu una flota de pesquers amb els vaixells d’esbarjo, sempre dona una mica més de caliu i color. Coffs Harbour és una ciutat petita, ordenada i neta, com correspon. S’hi pot trobar de tot i inclòs més fàcil que a Brisbane, ja que tot està més concentrat. Gracies a la bici, he recorregut la llarga platja, plena de surfistes, a on no hi falten els “vigilantes de la playa“. Al capvespre des de dalt de l’illa hi ha una vista fantàstica sobre el port. Només es pot caminar per un camí empedrat, ja que el resta és espai natural protegit amb no sé quines aus que hi niuen… En aquest país tot està super reglamentat… i la gent ho compleix.
Platge 
South Port 
Vigilantes playa
Capítol apart és el tema de renovacions de certificats de navegació. Vam sortir amb tot en regla segons reglamentació espanyola, increïble, amb títol de capità inclòs. Amb una crònica especial us explicaré com ha acabat. De moment, paciència.
Ara a esperar la pròxima finestra de nord per continuar el camí.
P.D. La crònica no està escrita per la narradora oficial… que hi farem. Espero que torni aviat!!