Sidney

Esperant a l’aeroport de Kinsford Smith per agafar el vol cap a Barcelona amb escala a Dubai. Aquesta vegada no serà tan greu, arribarem en menys de 24 hores…

Uff, això de visitar una gran ciutat és esgotador!!! Ara, però, tenim un munt d’hores per endavant per descansar encara que no gaire confortablement…

El primer dia vam tenir un sol espatarrant i vam passar bastanta calor i quan vam arribar al vespre al hotel teníem els peus destrossats!!

• 

• 

• 

Des de l’hotel que està a Bayswater vam caminar pel barri fins al Woolloomooloo wharf. El vell desembarcador ha sigut remodelat i transformat en el Blue Hotel, restaurants i apartaments de luxe. Nosaltres vam passar dels restaurants i vam prendre la famosa Pies’n’Peas al Harry Wheels. Vam xafardejar els vaixells de la marina del hotel i vam seguí camí per els jardins del Botànic fins arribar a la impressionant Opera House, després vam seguir patejant el CBD, i el circular Quay, es a dir que va ser un dia ben aprofitat.

• 

• 

• 

No vam tenir tan bona sort la resta dels dies que ens va ploure a bots i barrals a més de bufar un vent fort que casi se’ns emporta el paraigües varies vegades. D’aquest dies típics, que la gent va al cine o a visitar museus i això és el que hem fet, el Museu de Sidney, el Marítim, el d’Art Contemporani, galeries d’art, etc… I per suposat la visita guiada a la Opera House. Així ens vam assabentar de la trista història. L’arquitecte danès Jorn Utzon que la va concebre, mai no la va veure acabada físicament, doncs com que el projecte es va descontrolar econòmica i temporalment el van fer fora! I és que realment en el moment que la ciutat va escollir el seu projecte van ser mol agosarats perquè no hi havia definició tècnica, però també és cert que si haguessin sigut més pragmàtics, ara no disposarien d’aquesta indubtable icona que representa la ciutat. De tota manera, encara que ell es va auto desterrar i no va tornar mai a Sidney va continuar fent dissenys varis com el del foyer i els serveis, l’empremta nòrdica és innegable.

Encara que gris i plujós vam pujar a la torre giratòria, que tot i la quantitat de gratacels que la envolten, encara s’enlaira uns quants metres per damunt i ofereix una magnifica vista de la ciutat i rodalies i fins i tot s’arriba a veure el mar obert. En comptes de pagar l’entrada vam fer reserva al bar que abans era de Möet et Chandon i pel mateix preu vam veure la vista amb unes copetes de vi .

• 

• 

• 

Tampoc no ens vam deixar descoratjar pel temps i vam agafar un ferry per veure la ciutat des de la badia, com si hi haguéssim anat amb el Badoc, . Vam anar fins a Manly (és una altre Manly…) i vam aprofitar per fer un volt a la platja que és destí turístic. Ens vam trobar una gentada!!! Hi havia una competició infantil de surf, amb el fred que feia, pobres nanos!!!

No es pot dir que aquí la gent sigui tan amable i simpàtica com fins ara ens hem trobat al Pacífic, és clar que és una gran ciutat, i és patent la gran influencia asiàtica. També se sent parlar bastant espanyol però de Sud-Amèrica. S’ha de dir que vam anar a fer una consulta al Consolat Espanyol i ens va rebre el cònsol en persona, molt amable, i ens va dir que a Sidney hi ha al voltant de uns 7000 espanyols. ( no sabem quants catalans ).

Bé, anem cap a embarcar…

• 

• 

•