Després de gaire bé un any tornem a estar a Noumea, esperem que aquesta vegada no fem canvi de plans en l’últim moment .
El trajecte per la costa oest des de Koumac ha estat més fàcil del que ens pensàvem en quant al vent, fins hi tot ens ha permès algunes cenyides prou obertes per ser còmodes.
El que no ens esperàvem és la tremenda solitud del recorregut. Després de fer una paella amb en Jean-Pierre i la Nini a Koumac i fins arribar a unes 10 milles de Noumea ens hem creuat amb un únic vaixell, ell arribava i nosaltres marxàvem de Voh. A més les poblacions estan bastant lluny de la costa i per accedir-hi hem intentat fer “dit”, però no més ens han parat una vegada. Aquesta però va ser molt productiva, per què ens van convidar a dinar a casa seva i tot! Va ser una parelleta d’expatriats francesos amb la seva filleta, molt encuriosits amb el nostre viatge, però deu n’hi do el que ells ja porten recorregut pel món.
2013.10.07 A la baie de Nepoui (4) 
2013.10.08 Ile Isie (14) 
2013.10.08 Ile Isie (9)
En aquest país amb un dels PIB més alts del Pacífic, ens hem trobats aïllats, sense internet en tot el recorregut i sense possibilitat de comprar menjar. A més ,aquí està absolutament oblidada la hospitalitat i generositat de la polinèsia i tan mateix la melanèsia de Fiji i Vanuatu. Tenim un pensament: potser aquest “kanacs” que en part desitgen la independència tenen un rebuig generalitzat cap els blancs invasors…, si més no, no els hi som simpàtics. Canviarien si realment fossin propietaris del seu país?. Per cert en els aldarulls del 1988 van arribar al acord amb França de celebrar un referèndum entre el 2014 i el 2018. Creiem que el tema està dividit, si bé la gent gaudeix de uns bons serveis mèdics, escoles, ajudes i subsidis molt interessants, no sembla que hi hagi molt interès en la conservació de la llegua i la cultura. Bé, si més no, en el referèndum podran dir de la seva…, “on verra”!
2013.10.10 Bourake (3) 
2013.10.12 Coralls recif ile Mathieu (27) 
2013.10.12 Coralls recif ile Mathieu (61)
D’altre banda hem compensat la falta de vida social, gaudint del “lagoon” més gran del món, reconegut com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Hem vist molts molts coralls i molts molts peixos!! I platges de sorra blanquíssima per compartir no més amb els ocells. Tot molt bonic!, però l’aigua un pel freda , sort dels neoprens.
També ens va compensar, no més arribar, la reunió de catalans a la Brasserie “ Au bout du monde”. Ens van trobar amb els del Malimali i uns amics i vam fer unes cervesetes i despotricar a gust contra el “gobierno” .