Koumac (Nova Caledònia)

Publicat el

La travessa de Vanuatu a Nova Caledònia va ser ràpida i còmoda, a més vam pescar el mahi mahi més gran pescat fins ara, encara ens queden conserves!

Vàrem arribar a Hienghène d’hora al matí i amb marea alta, tal com calia per arribar a la marina que està riu amunt. D’entrada ens vam trobar que les boies que senyalitzen l’entrada havien desaparegut i quan ho vam intentar no ens vam sortir. Al primer revolt vam “talonner” com diuen el francesos, per sort era terra fangós. Decidirem tirar l’àncora davant “la Poule”, una espectacular formació rocosa a l’entrada de la badia, la foto surt a totes les guies . Segur que ara hi ha uns quants turistes que se han endut de record a casa la foto de “La Poule” amb el Badoc davant, un extra que no els farem pagar . Amb el dingui vam arribar a la marina per fer els papers, per sort l’agent va ser molt amable i no va tenir inconvenient en ser portat al Badoc amb el nostre dingui, de regal va tenir una refrescant dutxa d’aigua de la badia. L’inconvenient de fer l’entrada a Hienghene, és que si bé, pots fer les gestions de duanes i bioseguritat , no hi cap possibilitat de fer la immigració, per això s’ha d’anar si o si a Noumea! S’han de fer 800 km, per ensenyar el passaport, i omplir un full i un llibre de registre. No ens van posar cap segell en lloc, ni van fer cap mena de comprovació informàtica, ni res de res. Que hagués passat si no ho haguéssim fet? sembla que res … De totes maneres estem contens de haver arribat pel nord i tenir l’oportunitat de passejar-nos per aquesta zona del lagon amb el Badoc.

Aquesta zona és territori de Kanacs, i pensàvem visitar alguna tribu (així els diuen aquí als pobles tradicionals kanacs, que tenen la seva vessant independent) però de fet les illes estan terriblement deshabitades i els fondejos no coincideixen amb els poblats, així que no hem trobat a gaire gent, i tampoc hem coincidit amb cap veler fins arribar a la marina. Doncs bé hem aprofitat per gaudir del silenci humà, la calma, contemplar els peixos dels esculls de coral que són molts i molts i unes postes de sol molt especials quan el sol s’amaga darrera els esculls. La llàstima és que aquí encara no ha arribat l’estiu i l’aigua està molt freda, inclús amb els neoprens no si pot estar gaire estona. També ens hem trobat algun tauró i algun dia ens hem hagut de remullar a la coberta doncs l’aigua estava infestada de meduses…

A Koumac ens estem a la marina, és petita però molt protegida. Aquí hem visitat les grutes enormes sota la muntanya… Vam caminar més d’una hora i no vam ser capaços d’arribar al final…, ens hi vam cansar abans, això d’estar tan de temps sota terra no ens fa gaire gracia…

A part d’això la ciutat no té gaire bé cap més atracció. Però hi ha una “boulangerie pâtisserie” boníssima i en les botigues podem fer acopi de tot tipus de queviures.

Des de aquí farem xino-xano la costa oest, quan el vent ens ho permeti, on verra…