Port Vila

Hem estat ben bé una setmana desconnectats de les noticies, i el primer que fem en arribar és mirar com anat l’Onze de setembre. No ens ha defraudat l’ èxit de la Via Catalana! Com ens en alegrem i com ens hagués agradat compartir-ho amb la família i amics! Ara cal veure com segueix… Aquí a cada oportunitat que tenim intentem explicar-ho a la gent… , però s’ha de dir que no estan massa empàtics, però com a mínim a partir d’ara saben que existeix un país que es diu Catalunya!.

• 

• 

• 

Bé, el fet és que la majoria dels vaixells que ens rodegen en aquest moment són “kiwis” i una bona part de la resta són americans, així , que s’entén que aquest dies l’esdeveniment més important és la Copa Amèrica. Avui han quedat 7 a 1 a favor dels kiwis, demà passat veurem… També nosaltres quedem bocabadats davant de la pantalla del Yachting World contemplant aquestes besties que són capaces de córrer a més de 40 nusos amb tan sols 25 nusos de vent!

La setmana passada ha transcorregut d’una manera poc habitual… L’Yvonne i en Danny ens van proposar de fer la travessa de Vuda Point a Port Vila en el seu vaixell, un Amel , Supermarabu 2000, oportunitats com aquestes no es presenten cada dia, així que vam acceptar. Ha estat una molt bona experiència. Hem vist com navega i com es viu en el luxe de un vaixell de 16 metres i hem aprofundit en l’amistat de uns kiwis tremendament generosos i molt interessants.

• 

• 

• 

La setmana anterior vam tornar de Luganville a Port Vila per la costa est de Malakula. Vam fer nit a Port Stanley, i a Norsup vam conèixer, casualment, a un dels homes més rics del país (d’això ens vam assabentar més tard…). El cert és que varem descobrir de on surten una bona part dels exquisits fillets de vedella dels que tant gaudim aquí. El personatge era el propietari del ramat a punt d’embarcar cap a Port Vila, a més d’una plantació de cocoters de centenars d’hectàrees i els forns més grans que hem vist fins ara per produir copra. Ell mateix ens va explicar que l’oli que s’obté, s’utilitza bàsicament com combustible per produir l’energia elèctrica de Port Vila, així que sembla que és un bon negoci. Ens el vam trobar a la seva botiga magatzem, quan compràvem filet a 7 euros el kg! La botiga de fa més de cent anys està sorprenentment ben conservada, amb totes les prestatgeries i el mostrador de fusta, tot molt ben cuidat.

Això de la copra ja ens havia cridat abans l’atenció. En la majoria del petits pobles que hem visitat, quan necessiten o volen tenir “vatus” (diners en metàl•lic) fan una recollida de cocos i els venen a una barcassa que periòdicament recorre les illes. Pel demés i en general els ni-Vanuatu, són pràcticament autosuficients amb els seus horts i animals i per altre banda en els poblats tampoc tenen moltes oportunitats de gastar .

• 

• 

• 

A Port Sandwich no ens vam atrevir a banyar-nos, doncs ningú ens va desmentir la llegenda dels taurons agressius…, Vam intentar confirmar la informació en el Yacht Club on ja no serveixen menjars al poc públic que passa per allà, però inesperadament ens van convidar a dinar . De fet el Yacht Club no és més que la bona voluntat d’una parella, ni-Vanuatu ell i Polinèsia ella, que donen petits serveis al vaixells que arribem, com ara aigua, permís per desembarcar deixalles, intercanvi de llibres, lloc per organitzar reunions i menjars, un cafè i una conversa per gaudir del moment tan ells com els que els visitem.

• 

• 

• 

La resta del temps va ser una navegada de cenyida de les que ja no ens en recordem per tal d’arribar a Port Vila a temps d’agafar l’avió.

Ara ja tenim el cap posat en el pròxim rumb que probablement serà cap a Nova Caledònia, amb una paradeta extra-oficial al atol Astrolabe .