Luganville (Espiritu Santo)

Ahir vam arribar de nou a la civilització, ja vam poder penjar les fotos pendents !!!

Els darrers dies els hem passat a les illes de Malakula i Ambrym i més temps ens hi haguéssim quedat, però la nostre visa expirava avui i ens hem vist obligats anar a ciutat.

• 

• 

• 

El primer fondeig el vam fer a la Awei Island . Vam estar força entretinguts. Hi havia molt moviment de canoes de la gent que anava als “gardens” (els horts), però si no estaves mirant ni tan sols te n’ha donaves, doncs les canoes són molt silencioses, excepte cap el vespre quan tornàvem dones i nens carregats amb verdures que els senties cantar o xerrar entre ells. Era un espectacle veure el grup de canoes lliscar suaument sobre l’aigua amb el sol caient i sentint el rerefons de rialles i xerrameques. Un dissabte al matí unes nenes van començar a rondar el Badoc, cantaven per fer-se notar, però no gosaven acostar-se fins que les vam cridar . Ens portaven de regal un cistell ple de pomelos i papaies, fantàstic ! Els hi vam preguntar que volien a canvi i ens vam demanar si teníem hams. Els hi vam donar uns quants i se’n van anar contentíssimes, tot el dia les vam veure intentant pescar a la vora dels esculls.

• 

• 

• 

En el poble de Pangkumu, vam desembarcar amb la intenció d’estirar una mica les cames i de seguida que vam trobar un grup en al camí, ens van fer les preguntes de rigor… Ràpidament dos dels nois es van oferir per acompanyar-nos al turonet on nosaltres havíem dit que ens dirigíem. Va ser una sort, ja que va quedar clar, que sense ells no haguéssim anat gaire lluny. El que anava al davant havia d’anar obrint camí amb el matxet. Els nois que eren germans van estar molt divertits, fins i tot un va pujar a una palmera altíssima com si fos un mico per agafar cocos frescos que vam prendre al moment per que era un dia molt xafogós i també ens en van donar per portar al vaixell. Com que resulta que el turonet era propietat de la seva família, aquí i allà ens anaven ensenyant les plantacions, cacau, kava, platans, etc… mentre anàvem fent tastets . Per acabar-ho d’arrodonir al vespre ens van convidar a “kava” en el seu poble. Vam veure que en aquest estan més modernitzats i per matxucar les arrels fan servir una picadora de carn !! Manual és clar .

• 

• 

• 

Però de totes totes l’experiència, la més impactant la vam tenir a Ambrym i no va ser el conegut llac de lava del Mt Marum al que, per cert no hi vam anar, doncs la caminada és important i la probabilitat de que el vent bufi en el bon sentit per veure’l és baixa . El que de veritat ens va agradar molt va ser el “Festival Back to my roots” que es celebrà durant tres dies en un petit poble anomenat Olal a la punta nord de l’illa. En el fondeig estàvem sols doncs no hi ha informació ni a les cartes ni a les guies, però vam preguntar als locals i ens van assegurar que no hi havia problema.

• 

• 

• 

En el festival es feien moltes activitat diferents, van fer demostracions de flauta i de dibuixos sobre sorra, de cuina, separadament homes i dones i sobre tot varius tipus de danses cerimonials. La més espectacular va ser “Rom dance”, els ballarins que representen els esperits porten van amagats sota unes màscares còniques pintades de colors lluents i porten un mantell fet amb fulles de bananer. Llàstima que el capità se la va perdre, doncs va estar al llit a una bona febrada! Però vaig gravar uns quans vídeos i s’ha pogut fer ne una idea.

• 

• 

• 

Sens dubte que amb el festival fan una bona recaptació per part dels turistes, que segons ens va explicar el Chief Sekor, que és qui ho organitza, els diners es destinen a l’escola. Però tan important com això és la feina que fan de mentalització de la pròpia gent per mantenir o casi millor dit, recuperar les seves arrels. En acabat l’últim espectacle, els “chiefs” de la tribu van fer una arenga molt t emotiva al seu poble en el seu idioma, per suposat que no vam entendre ni un borrall, però un dels assistents ens va fer un resum i ens va explicar, que quan el “chief” cridava i semblava bastant enfadat únicament estava encoratjant a la seva gent, per que deixessin als seus fills participar de les danses i conèixer la seva cultura ancestral que s’havia perdut en gran part durant les colonitzacions.

• 

• 

• 

Sembla ser que el problema és algunes de les “esglésies” que operen per la zona si oposen…, suposem en gran part per la nuesa que representen les vestimentes tradicionals. Per altre banda és conegut que en els pobles de l’interior encara es troba gent que és vesteix amb fulles.

• 

• 

• 

Nosaltres desitgem fortament que el festival segueixi endavant i la propera vegada la participació dels joves sigui més patent.

video