Primera cosa que ens ve avui el cap és que es el sant de la Maria, Felicitats Maria!!!! Bé ella encara no ho podrà llegir però no treu que nosaltres ens recordem molt, tan de la Maria com de l’Helena i del Pau i els enviem des d’aquí molts petons!!!!
nensweb2 
nensweb
Ens hem estat a Port Vila més dies dels que haguéssim volgut, esperant els despatx de duana del recanvi de l’enrotllador del gènova, ha sigut més ràpid el transport de França a Port Vila que els tràmits d’aquí. Aquí el temps es diferent .
Però tampoc no ens queixem. Port Vila, la capital de Vanuatu, està situada en una badia molt maca i arrecerada, té varius supermercats, botigues “duty free”, hotels, restaurants, discos, i tots els serveis que els turistes puguin desitjar. El que més ens ha agradat és el mercat, és tot un món ! Si vas d’hora del matí, pots trobar alguns venedors encara endormiscat sota el taulell, mentre altres preparen els productes per posar los a la venda en cistells, pilonets, etc…, venen tan verdures i fruites fresques com menjats preparats, el tuluk, el laplap i els famosos ratpenats en melmelada.
Els dies que hem estat aquí contràriament a lo esperat, hem aprés moltes coses del país. Primer va ser amb l’Odyle, una amiga dels Cibeles, que després de tota una vida en el mar va decidir fer arrels a Efate. Després de cinc anys en el vaixell, des de fa cinc anys fa les arrels a terra. Vam visitar la seva casa en un arbre que te per llogar en un terreny preciós a la muntanya ( www.lamaisondubanian.com ), no es pot explicar, s’ha de veure o viure. L’Odyle s’ha passejats, millor dit patejat, les illes com ningú. Va estar fent una mena d’inventari dels utensilis i artefactes fets arreu del país. Cal dir que si és cert que hi ha vols entre gaire bé totes les illes, no es pot dir , ni molt menys que hi hagin carreteres per arribar a tots els poblats! Al parlar amb ella entenem l’enorme dificultat en conèixer aquest país amb més de 100 llegues diferents que vol dir 100 cultures i a on sovint un poblat i el del costat parlen idiomes incomprensibles pels uns i pels altres, i tenen costums que poden arribar a ferir sensibilitats. Pensem quina tasca tan interessant i enriquidora aquest vagar de poble en poble i quina llàstima tota aquesta cultura que probablement es perdrà, si més no en gran part. I aquest pobles que per ara són pràcticament autosuficients passin al costat dels dependents.
2013.08.10 Port Vila 
2013.08.10 Port Vila_Mercat (15) 
2013.08.10 Port Vila_Mercat (23)
També vam tenir oportunitat de parlar amb l’Erik que viu al Musik i que vam conèixer l’any passat a Noumea amb els del MaliMali . Resulta que es la ex-parella de l’Odyle, tot plegat una mica de planxa, però bé . L’Erik fa charters per les illes i també coneix un munt d’indrets, i lògicament portant aquí tants anys s’interessa i ens explica coses molt interessant sobre la manera de fer del país, de com funciona o més aviat no funcionen l’educació i la sanitat, i la debilitat d’aquesta encara jove democràcia que te difícil compaginar el progrés i les arrelades costums melanèsies, molt bones en molts aspectes i contraproduents en altres com és el concepte de compartició, propietats de terres, etc…
L’hi expliquem la nostre petita anècdota de la reparació del generador i com en veure en el mateix indret 4 segadores de herba una al costat de l’altre van malpensar que aquesta quantitat ben bé es podia donar per què cada vegada que una eina deixa de funcionar, no s’escarrassen gaire per arreglar-la i en compren una de nova, però sembla ser que el que havíem qualificat com un mal pensament és segurament la raó més probable, si la poden comprar nova la compren i sinó fan servir el sistema antic.
Ens explica que els ni-Vanuatu són pacífics per naturalesa, i comentem la seva adició al “kava”, el beuratge que ja hem comentat alguna vegada, que no té gens d’alcohol i és bastant relaxant. És habitual que els homes ( no més homes) es reuneixen en el “nakamal” a partir de les cinc de la tarda i tal com al nostre país es tancaven molt negocies en dinars de negocis “valga la redundància” (ara no perquè som moderns ), aquí les negociacions ja siguin econòmiques o polítiques no és estrany que es portin en un “nakamal”. Un altre dada que marca la cultura és que a Port Vila, que per ser la capital alberga gent de tot arreu del país, els “nakamal” no són precisament de caràcter anònim sinó que reuneixen a gent de les mateixes tribus, però també és cert que quan entra un “white” no provoca cap rebombori, doncs de fet estan acostumats a lidiar diàriament en veïns que són quasi estrangers. Serà per això i el fet de parlar com a mínim quatre idiomes que els fa ser molt oberts amb els visitants. Tenint en compte que en realitat la població total de l’arxipèlag està al voltant de 200.000 persones i n’hi ha més de 100 idiomes, és tot plegat complicat.
2013.08.10 Port Vila_Mercat (24) 
2013.08.11 Lamaisondubanian (12) 
2013.08.11 Lamaisondubanian (15)
Parlant de músiques i danses L’Erik ( Musik ), ens recomanà molt el Festival de Música del Pacífic que es fa a Vanuatu, durant 5 dies seguits i gratuït per tothom, es veu que és un gran esdeveniment, per qui l’interessi és el Fest-Napuan 16-20 octubre 2013 , llàstima que és una mica tard pels que fugim dels ciclons…
A tots dos els estem molt agraïts i perquè veieu que ens esforcem ho diem en bislama :
Tankyu tumas