Dillon’s Bay (Erromango)

Publicat el

Erromango és una illa a mig camí de Tanna a Efate, molts velers hi passant per davant però no hi paren. És una badia oberta de fons de còdols, no especialment atractiva pels velers.

Tot hi això a nosaltres ens va semblà bé parar per fer el trajecte menys llarg. El primer dia ens vam passar tot el matí intentar netejar les cendres del Badoc. A la tarda vam desembarcar per fer un passeig. Primer de tot ens vam anar a presentar a “chief” per demanar el permís de fondeig i de passeig . Va resultar ser un entusiasta seguidor de l’equip d’Espanya i també del Barça. Es va oferir per ensenyar-nos els “kaoris” que tenen en el bosc on també tenen l’hort. Ens va explicar que cada família té un hort propi i bona part dels ingressos els fan amb la venta dels arbres de sàndal. Aquest és un poble ric! Aquí moltes de les cases estan fetes de formigó, i vam veure que estan instal•lant un gran generador i sembla ser que aviat tindran internet i TV. Mentrestant les dones fan la bugada al riu…

L’endemà en David amb la seva canoa ens van venir veure amb un munt de fruita i verdura i com qui no vol la cosa ens va dir que se’ls havia espatllat el generador de l’escola i a veure si els hi podíem arreglar. Ens ho vam anar a mirar. Va resultà que simplement s’havia trencat el cap que s’estira per la arrancada i s’havia despassat de la molla de retorn. El problema que ens vam trobar és que cap de les claus que tenien servia per descargolar la tapa! Vam haver de tornar al Badoc a buscar eines, quan va estar arreglat , estaven molt agraïts , especialment la directora de l’escola. Tot el poble estaven molt enfeinats a l ‘escola doncs d’aquí pocs dies celebren el 54é aniversari i tenen una gran celebració amb gent de tota l’illa i també d’altres illes. Amb agraïment ens van convidar a dinar i després a un tradicional “kava”, en aquest cas més aviat cassolà .

Ens fa fer molta gracia veure un nen amb una samarreta del Barça, vam intentar explicar-hi que Barcelona era la nostre ciutat, però era tremendament tímid i just van poder fer-li una foto avergonyit entre els seus companys.

En David va estar molt orgullós d’ensenyar-nos el “yacht club” que està construint, ja fa cinc anys, te la il•lusió que donant un bon servei els velers pararan més a la badia. Encara te feina però li està quedant molt bonic i d’entrada ja té un jardí preciós!