Aquest dies ens estem passejant per les illes del grup Yasawa , probablement un dels destins turístics més anomenats d’aquesta zona, però no pel el fet de ser luxosos, per el que hem vist fins ara. Aquí els turistes arriben en ferry a les badies i després són transportats a terra amb les barques del poble, a on no acostumen a haver molls de desembarc i sovint és difícil arribar a la sorra per culpa dels corals, així doncs s’han de mullar els peus …, com nosaltres… .
2013.07.11 Sri Siva Subramaniya Temple_Nadi 
estera-de-pandanus 
2013.07.15 Kindergarden_Somosomo
En totes les guies i també en el mercat els venedors de “kava” t’expliquen que la tradició es que quan arribes a un poble és demanar pel cap del poble i entregar-li un manat “yaqana” les arrels seques del “kava” . Aquest regal es diu el “sevusevu” i se suposa que es fa per respecte. La cerimònia del “kava” és una tradició del molt similar en totes las illes del Pacífic Sud, les arrels es maseguen i barregen amb aigua i fibres de coco, i es beu el líquid en bols d’escorça de coco amb un ritual que fer passar el bol d’una persona a la següent mitjançant un servidor o servidora que cada vegada porta el bol al cap de cerimònia per omplir-lo novament. No és una beguda alcohòlica però te efectes relaxants. La “palangana” de fusta per preparar el “kava” és un dels “souvenirs” més típics que es troba en totes les botigues d’artesania i algunes tenen uns treballs extraordinaris.
Nosaltres, no sé si per seguir la nostre tradició de catalans garrepes o per escèptics, que fa que ens soni més a turistada que a tradició, hem fet cas omís i ens hem presentat sense cap regal a priori, més aviat creiem que no cal tractar-los com si encara visquessin en el segle passat… Per aquest fet ningú no ens ha mirat malament, i si ho han fet ho han dissimulat molt bé!
2013.07.15 Kindergarden_Yasawa 
2013.07.15 Yasawa 001 
2013.07.15 Yasawa 015
A Somosomo, un dels poblats més rurals, després de presentar-nos a la cap del poble, i acceptar la seva invitació a visitar el poble, vam passar per la escola maternal i els nens ens van obsequiar amb un recital de cançons en fijià, però que curiosament tenen la mateixa melodia de les que canten els nostres nens! Sembla que la música no te fronteres!! Els hi vam fer moltes fotos i la mestra va estar encantada quan més tard li vam portar les copies.
Cami de Lautoka 
Mercat de Lautoka 
Mercat de Nandi
Després de convidar-nos a un te amb “pankekes” en Wati i la seva dona ens van convidar també a sopar tots plegats amb la família a casa seva. Vam acceptar i vam dir que portaríem el nostre menjar i ho compartiríem. L’hora de sopar ja era ben fosc però amb una lot vam arribar sense perdre’ns. Després no va haver problema dins de la casa tenien llum gracies a un generador. Vam seure amb la família al terra sobre la catifa de “pandanus” i van començar a treure safates amb el sopar,totes posades al costat nostre, (també ens van posar coberts). Com marca la tradició, fins que no vam dir que estàvem farts i no podíem més, ells no van començar a menjar…, (aquesta costum ja la coneixíem, així que no vam abusar i vam menjar poquet). Més tard encara s’hi anava afegint més gent a la taula (és un dir) i que sempre rebien un plat de la mestressa … . La solidaritat en aquestes comunitats és un fet bàsic i constatat. La família ho comparteix tot! Tenint en compte que el concepte de família inclou vincles molt amplis.
Nandi 
Nauwatiku Bay 
Port Demareu
Tornant endarrere en el temps, en el nostre pas per Vuda Marina vam aprofitar les bones comunicacions per arranjar les reparacions de veles, i compres de materials que venen d’Europa. També vam estar a Port Demareu per veure al velista. Vam quedar acollonits de les instal•lacions, botigues, restaurants, xalets amb embarcador propi, i camp de golf!! Tot de un luxe de pel•lícula americana!! Per arribar a Port Demareu vam haver de canviar d’autobús a Nandi i vam aprofitar per comprar verdures al mercat i visitar el Sri Siva Subramaniya Temple, el temple hindú més gran del Pacífic, és un dels “debes” de les guies, i si que és veritat que és una visió enlluernadora i sobtada dins de aquest paisatge…
Sopar Wati’s 
2013-07-15-somosomo-sopar-5 
2013-07-15-somosomo-sopar-9
Ara ens estem al “Blue Lagoon”, un altre “debe” per en aquest cas una mica decepcionant, l’únic “blue” és el nom de l’empresa de creuers. No podem passejar per l’illa perquè és propietat privada (resort), el poble queda lluny del fondeig i fa molt vent per banyar-se i veure corals. Així que ens dediquem a la lectura…