Makogai (Fiji)

Publicat el

Avui fa just quatre anys que varem sortir del Club Marítim de Barcelona. Aquell dia llunyà, il•lusionats, i ben ignorants de lo errades que eren les nostres previsions en el camp temporal!!! No ens havia passat pel cap que passats quatre anys encara no hauríem fet ni la meitat del recorregut!!!

Estem ancorats davant de Makogai, una petita illa entre mig de Vanua Levu i Viti Levu , les dues principals illes de Fiji, només hi som nosaltres i un “supermarabú” de una parella de kiwis. Ells es van oferir per passar-nos a buscar amb el seu dingui per desembarcar a la platja.

És un petit poble on sis famílies es cuiden de fer créixer varius tipus de “benitiers” i tortugues per repoblar les aigües. Els “benitiers” que utilitzen per la fecundació són enormes i ens van explicar on de la badia en podíem veure de més grossos ! i si que hi vam anar , fan ben bé mig metre d’amplada. També vam veure una tortuga tan gran com una persona, i els corals són també espectaculars.

Un fet molt curiós és que alguns del edificis del poble són herència de la leproseria que allotjava 2000 malalts fins l’any 1969. Encara que els carrers i la majoria d’edificis se’ls ha menjat la selva, es podem veure perfectament les parets de projecció del cinema i el generador que continua treballant actualment, que per cert el tenen ben net i polit! També es conserva mitjanament bé el cementiri, envoltat de un jardí natural una mica salvatge.

Vam fer l’entrada a Fiji per Savusavu, a Vanua Levu, l’illa de nord. Ens vam estar a la Copra Shed Marina, amb totes les facilitats i un bon restaurant. De seguida ens va cridar l’atenció el dinamisme d’aquest poble. Sembla que la barreja de fijians e hindús a pesar de tot els ets i uts és positiva. L’ambient és molt cordial i la gent sempre saluda amb un gran somriure. Tot això conservat i augmentat a la capital, Labasa, on vam arribar amb un scotter llogat a la marina. Sembla que això els hi feia molta gracia, després vam caure en que va ser l’únic scotter que vam veure en tota l’illa.

El mercat de Labasa és molt variat, verdures i fruites, cereals, arrossos, peix sec i caramels, tots els venedor orgullosos dels seus productes. Ens van donar a tastar un palets fets de sucre molt bons, i vam menjar síndria per refrescar-nos, doncs era un dia molt calorós. Vam acabar dinant peix arrebossat amb “inhame” en els mateixos menjadors del mercat al costat del riu. No vam pensar en comprar beguda i ens van convidar a una barreja de suc molt refrescant, que després no van acceptar que paguéssim i encara ens donaven les gracies repetidament per haver vingut .

Ara posem rumb a Laukota, doncs és l’únic lloc on hi ha possibilitat de que ens arreglin l’spinnaker que se’ns va ben esparracar no més sortir de Vavau. Ja hem cosit varis cops la major a ma, però la trencadissa de l’spi ens depassa! S’ha de dir que no tot va ser dolent a la travessa, a banda de una navegada ràpida, vam pescar un mahi-mahi de més de 8 kgs, encara no ens l’hem acabat!!!