Ha’ano (Ha’apai Group)

Publicat el

En el petit poble de Ha’ano ens acomiadem del grup d’illes del mig de Tonga, el Ha’apai Group. Els nens a la sortida de l’escola s’han estat divertint amb nosaltres, els “palangis”. Després ens han ajudat a posar el bot a l’aigua i s’acomiaden amb grans salutacions. De tant en tant s’atura aquí algun vaixell, però no gaire sovint, de fet nosaltres no més ens hem creuat amb tres des de que vam sortir de Paingamotu . El problema és que aquest 50 milles quadrades són un camp de esculls que requereix una navegació molt atenta i una provisió de informació acurada. Totes les illes estan rodejades d’esculls i trencalls d’onades on sovint el camí al fondeig , no es veu a simple vista, resumint no apte per cardíacs .

De la seixantena d’illes que formen el grup, menys de vint estan habitades. Les que ho estan, la majoria són poblets de un centenar d’habitants. Les platges són de sorra blanca i aigües cristallines, trobem cocos, plàtans, papaies, mandarines, també hi ha mangos però ara no és la temporada. Al arribar al poble el primer que et trobes és una tanca, sembla una mica intimidatoria, però l’única raó de ser, és mantenir els porcs controlats. Un cop a dins sorprèn la gran quantitat de truges i porquets al darrera, que es van creuant pel camí, i s’amaguen esporuguits quan ens veuen, hi ha molt més porcs que persones!!

A primera vista podria sembla un grup d’illes molt similars, on vista una, vistes totes, però la nostre experiència és que cada una de les que hem parat té la seva particularitat. La gent, els jardins, el paisatge, els corals, la sorra, les petxines en cada lloc conformen un conjunt diferent. A Kelefesia, una que creiem deshabitada, trobem el gros i vell propietari l’Onimani , que d’entrada ens clava dos petons i un cop de ma a l’esquena. Viu la major part del temps sol, té la seva barqueta, els seu hort, les gallines i els porcs. Aquest dies està acompanyat de tres pescadors i la Tina, la dona d’un d’ells que s’encarrega de fumar i assecar peixos i pops al sol, que després aniran a vendre a Tongatapu. A Telekivavau, esperàvem trobar un “resort”, els edificis si que hi eren, en relatiu bon estat, però ni un ànima. Un cartell donava alguna explicació però estava en “tongà”. Vam collir cocos, plàtans, les papaies eren verdes. A O’ua, vam descobrir per què hi ha tantes plantacions de “marqueses” i no en tenen cap al jardí. L’agricultor ens va explicar que és un tubèrcul del tipus del “taro”, el que veiem normalment als mercats locals!. A Ha’ano a on tenen uns jardins immaculats ens va fer gracia veure que passaven el tallagespa… , i una “primer minister” que ens volia organitzar un show en el nostre vaixell amb porc inclòs per 80 “paanga”, lo més educadament que vam saber, vam declinar la invitació…

Els dies gaudits en aquest territori ens fan recordar les no tan llunyanes Tuamotu, encara que són ben diferents tenen quelcom que les fa assemblar-se, pot ser la llunyania de tot plegat, de una nostre realitat tan diferent…

Nota: Hem tingut un problema amb la memòria i aquestes són les poques fotos que hem pogut recuperar