Qui espera, desespera!!!
Així estem nosaltres, cada dia sembla que pot ser serà el següent, però les depressions surten com bolets i canvien de direcció cada dia!!
Mentre tant fem petites excursions, vam pujar pel riu fins a Kerikeri, no més és pot navegar amb la marea alta i encara així la sonda ens marcava 1,3 m!!! Però un cop a la bassa és un lloc molt arrecerat, ni ens vam assabentar dels 60 nusos que bufaven a l’exterior. A Kerikeri es troba el Old Stone Store, el edifici de pedra (dels pocs que hi ha) més antic de Nova Zelanda, del 1836. Està reconstruït i ambientat en l’època, exponent les coses que es venien, com claus per clava les fustes, espelmes, pics i pales… Al costat està la Mission House que també és el edifici més antic, però aquest de fusta, del 1822.
Sovint ens deixem sorprendre per la pluja i arribem molls com pollets! Això ens vam passar fent una excursió a Russell acompanyats de la Lillyan i el Käre del Kilico, que vam conèixer l’Uruguai, amb ells compartim l’impaciència per la sortida, és allò de “mal de muchos, consuelo de …”
Avui, ja ha sigut el “colmo” tan convençuts estàvem de sortir demà al matí, que hem fet la compra pels deus dies de navegació, i a l’últim moment la depressió se’ns ha posat en contra.
Bé que hi farem, esperar…