Bé, ja ens hem decidit ! Hem sortit de l’estat de letargia estival i ens estem marinant per la costa est al nord de Whangarei. Vam sortir de la marina amb la marea alta i riu avall, al arribar a mar obert vam trobar vent d’oest però mar de l’est. A la primera fonda ens van servir una ballaruga no apte pel descans, així que vam sortir amb vent de morro per buscar millor posada. A la “Bay of Island” cap problema ! N’està ple! Hi ha desenes de racons ben protegits de vents i onades. A més de caminades fàcils que et porten a perfectes vistes panoràmiques que et donen idea de la enorme grandària de la badia. N’hi ha però que pertanyen a particulars i en principi, com a terreny privat, no està permès desembarcar. Encara i així a “Te Puna inlet” vam desembarcar en una platja que semblava salvatge, vam trobar unes escales que pujaven per entre mig de un bosc humit i a la cima ens vam trobar un jardí espectacular amb escultures modernes, no vam gosar anar més enllà…
2013.04.24 Waterfront_Russell 002 2013.04.25 Motuarohia Island 007 2013.04.24 Missio Pompallier_Russell 010
Vam passar per Russell, l’antiga capital, convertida avui en un lloc tranquil i plàcid , amb un parell de carrers, la primera Església Anglicana i la primera Missió Catòlica del Bisbe Pompallier. Aquesta última molt interessant doncs s’editaven llibres en maori (exclusivament). Això era quan Russell era un port important de comerç entre maoris i estrangers de tot arreu. Després va venir el Tractat de Waitangi i tot va canviar….
2013.04.24 Christ s Church_ Russell 005 2013.04.22 Te Puna Inlet 011 2013.04.20 Urupukapuka Island 015
Passejant camí de la platja, vam veure al terra en un costat de la carretera un cartell escrit a ma, “avocados, 50 c”, umm vam pensar, anem a comprar ne, vam entrar a la casa més propera, tot estava obert, una pila de sabates a l’entrada com és costum en aquest país, però no apareixia ningú…, ho vam deixar per la tornada…; tot tornant vam veure algú a través de la finestra i vam anar corren, jajaja, no havien vist que els avocats estaven en un contenidor que pensàvem que només servia per aguantar el cartell; a dins a més, hi havia una capseta on els compradors deixaven els diners. No calia anar a emprenyar el propietari! Però nosaltres no estem habituats a aquestes mostres de confiança!
En aquests moments ens estem a Opua, hi vam arribar per conèixer en Bob McDavitt, el “guru” de les prediccions del temps, que feia una conferencia al club. Ara ja estem impacientes per sortir i sembla que encara haurem d’esperar uns dies… “ce la vie”. Pot ser anirem a voltar uns dies més per la “Bay of Islands”…