De Fiordland a Wellington

Publicat el

Dos dies vam estar a Omarama, esperant que millorés el temps per anar al Aoraki National Park. Igualment però en el Mont Cook, no vam tenir prou sort. El dia que hi vam pujar tot i que feia sol, els núvol que hi havien al voltant del pic de 3754 m, no ens van deixar gaudir de la vista. Després de tornar de la caminada vam estar prenent un cafè al famós Hotel Hermitage , des de on hi ha una vista esplèndida del Cook però rés de rés, els núvols no es vam moure. De totes maneres la vista de les valls i les glaceres Tasman, Mueller i Hooker , el llac Pukaki de estranyes aigües turqueses és fantàstica i bé que val la pena l’excursió.

Christchurch ens va fer molta pena en veure el estat de la ciutat, degut al terratrèmol del 2011. La majoria dels carrers del centre estan tancats, doncs encara molts edificis estan pendents d’enderrocament o rehabilitació, la catedral està sent de-construida per tornar-la a construir amb noves tecnologies que la faran més resistent als moviments sísmics, en tenen per uns 20 anys. Re-start és una part del centre que ha reobert amb botigues, restaurants, exposicions i la biblioteca pública. Són bastant curiosos el edificis construïts a base de contenidors marins.

Per celebrar el diumenge ens vam regalar una visita per les vinyes de Marlborough . Vam fer un tast de sauvignon blanc , riesling , pinot gris, gewurztraminer, pinot noir i per acabar un sparkling cuveé. Després el dinar i un parell de cafès abans de tornar a agafar el volant. La carretera cap a Nelson és estreta i sinuosa…, la ciutat és molt més gran del que ens havíem imaginat, i amb una imatge més moderna de les visitades fins ara tret de Christchurch i Wellington

A Waikapa prop de Picton férem el nostre particular acomiadament de l’illa sud tornant al mateix allotjament en el que havíem fet la primera nit, ens va agradà la vista al mar i la moderna BBQ.

Ahir després de una passejada per Wellington, vam sopar amb la Pilar i en Kevin. Ens van convidar a la seva preciosa casa de fusta amb vistes a la badia de Karehana. La Pilar és una geòloga madrilenya coneguda d’en Pere, casada amb un kiwi, en Kevin. Durant més de quatre hores van estar responent a les nostres preguntes curioses sobre el seu país, quina paciència ! En un moment donat la Pilar ens va treure el llibre que esta punt de començar a llegir, poc que us imagineu el títol…, “ What’s up with Catalonia? “. Evidentment això també va donar conversa…, ella entén molt bé les inquietuds dels catalans, no ens va quedar clar si en Kevin ho entenia tant. Cal tenir en compte que la historia dels auto-anomenats kiwis s’inicia cap a mitjans del segle XIX i des de llavors per uns motius o altres les migracions han sigut constants, llavors les barreges són continues i les arrels poc profundes.

El tema dels maoris ens sembla que és un mon a part del que no hem aconseguit treure gaires conclusions.