Amarrats al Q-moll hem passat la nit, a la espera de passar les revisions de bio seguretat i duanes al matí. Per sopar ens cruspim totes les restes de menjar fresc que sabem que ens confiscaran…
Opua està com 7 o 8 milles endins d’una ria, l’aigua està tan quieta que ens assembla que dormim a terra. El viatge en promig ha sigut bastant bellugat. Hi feia molt de temps que no cenyíem dia darrera dia… , els vents portants no van fer la seva esperada aparició .
La estratègia de el gran guru va ser bastant bona, però la natura ens va recordar la seva insubmissió a la predicció i ens va regalar un parell de fronts imprevistos. Això ens va fer dubtar de fer una parada a l’illa de Norfolk i durant un temps vam fer rumb cap ella, a on en realitat no hi ha gaire bons fondejos. Però quan el Bob ens va dir que pot ser ens hauríem de quedar una setmana i que tampoc hi havia cap problema per arribar a Opua vam tornar a posar rumb a NZ. De fet ell tenia raó 30/35 nusos de vent i onades de 4 metres no són un problema, no més una mica d’incomoditat!!! . No, no va ser tan dur, en quan el Badoc escora uns pocs graus navega molt, molt bé. Va ser pitjor el dia anterior que no havent-hi tan de vent, com que era totalment de morro vam haver de posar motor i les pantocades sobre el fondo pla es feien sentir fortament.
Bé, hem arribat al país dels kiwis i el dels més experts navegants del món. Ara veurem que ens depara!