Hem passat del “malo e lelei” al “bula”! Ens pensàvem que degut a la proximitat i les relacions entre Tonga i Fiji, el llenguatge seria més proper, però no s’assembla en res! De fet hem passat de la Polinèsia a la Melanèsia.
De Tonga a Suva vam gaudir d’unes navegades ràpides però no gaire incòmodes, just en el punt d’equilibri, . A més vam pescar un Mahi mahi enorme, casi 10kg i vam passar el meridià 180º, que vol dir que ja hem fet més de mitja volta al món!
El nostre itinerari per Fiji fins ara ha estat més aviat dominat pels núvols i les pluges, fins hi tot fa una mica de fresca i no convida gens a les banyades. S’ha acabat l’snorkel als corals per veure peixets!:-(. La causa és que la SPCZ ( la zona de convergència del Pacífic sud), s’ha instal•lat sobre el nostre cap, i es fa notar amb pluges i trons. Pel que sabem a casa nostre la “convergència”, també s’està fent notar, esperem que a més tinguem bons resultats!
Al port de Suva, ni que fes calor no ens hi banyaríem ni per tot el or del món, (és un dir), hi ha un munt de vaixells de càrrega fondejats en estat deplorable i també uns quants de enfonsats! L’aigua està bruta de deixalles i restos de combustible. Com alternativa ens hem submergit als mercats i els carrers de la ciutat. Hem gaudit de tota mena de flaires i olors, bullici de cotxes i milions d’autobusos atrotinats, molta gent al carrers, barreja de races, polinesis i hindús, alguns xinesos, moltes dones amb sari i molts homes amb sulu. El mercat de verdures enorme, el més gran que hem vist al Pacífic, el del peix tant pudent que se sent una hora lluny!! També el més gran fins ara. També hi ha multi- cinemes, n’hi ha com a mínim 6 sales! Res no fa pensar que no fa ni 200 anys en el senyor guerrer Udre Udre es vanagloriava de haver-ne menjat més de 872 cossos dels seus adversaris, afegint una pedra sobre una pila per cada un d’ells !!
De Suva vam prendre rumb a l’oest, vam fer un parell de fondejos de nit fins arribar a Malolo Lailai Island on es troba el Resort Musket Cove entre d’altres. Aquest té una marina i és conegut entre els navegants per les regates que organitzen a Vanuatu. Ens ha copsat que l’illa està totalment urbanitzada amb conduccions soterrades d’aigua i electricitat, a més dels resorts hi ha algunes cases de rics estiuencs i encara moltes parcel•les lliures.
La següent parada va ser a l’illa de Mana, en aquesta a més del resort hi ha un petit poble, el contrast és bastant fort! No per això deixen de fer el seu comerç amb els turistes i a part de dubtoses artesanies, ofereixen massatges i pentinats de trenetes.
Abans d’arribar a Lautoka hem parat a Sewani Bay, una badia molt tranquil•la amb un paisatge verd de manglars i molts arbres , el mont Koroyanitu un costat i una platja de sorra daurada al front, les palmeres són minoria.
Com que estem a l’època de recollida de la canya de sucre, tota la comarca està en plena activitat els camions i el tren vam plens de canyes cap la factoria de sucre que està en el mateix port de Lautoka, l’aire està saturat de la flaire.
La marina que buscàvem a Lautoka per esperar una finestra de 6 dies que ens permeti arribar a Nova Caledonia amb comoditat, ja no existeix! Estàvem consultat una guia massa antiga . A final ens van informar que un dels socis havia escampat la boira amb els diners, i finalment va quedar abandonada.
A Vuda Point hem trobat una petita marina, molt bufoneta, amb una bassa rodona amb els vaixells amarrats al perímetre. Aquí alguns vaixells passen l’època de ciclons amb les quilles enterrades a terra, nosaltres no ho veiem gens clar, continuarem la nostre ruta a Australia fora de la zona de ciclons!