Avui serà l’última nit a Tonga. Ahir vam fer els papers i avui després de les últimes compres hem decidit venir a la platja de Port Maorelle a fer el comiat. Ha estat una casualitat que en Mourelle fons el primer europeu, i espanyol en visitar l’illa, però va parar per aprovisionar-se, sense cap intenció de conquesta… Els últims dies han sigut bastant moguts, de un fondeig a un altre a cada qual més maco, intentant veure el màxim, hem vist corals, amb molt menys peixos que a les Touamotu, però hem vist moltísimes estels de mar i també balenes, impressionants!
Hem anat a visitar als espanyols de La Paella, la Pilar i l’Eduardo. La primera noticia de la Diada ens la va donar la Pilar: “vaya la que se ha montado en Catalunya, y es que Mas tiene razón si no le resuelven los problemas pues que le dejen resolverlos a él…”
Després al restaurant ens van servir unes “tapas” i una paella excel·lents i l’Eduardo ens va fer un repertori de guitarra que ens va deixar flipats!
A la platja de Utulei vam anar amb altres navegants a una nova proposta turística, que és una iniciativa una Tongana que després de haver treballat durant anys a EUA ha tornat a casa seva per ajudar a les famílies de l’illa amb la intenció de que arribin a ser econòmicament independents. La seva proposta és un sopar acompanyat amb activitats varies abans i després de l’àpat . Així comencen per preparar un “kava”i explicar alguns dels seus rituals. Després l’elaboració d’artesanies, amb l’origen i la utilitat o aplicació d’aquestes i després del sopar que consisteix una varietat d’especialitats tonganes , fan una demostració de cants i danses que inclouen les més petites de la família de 2.3.i 4 anys! Moníssimes !!! La nostre era la tercera convocatòria , esperem que tinguin sort i aconsegueixin els seus objectius.
Avui, com fem sovint hem desembarcat a la platja per fer una passejada, caminant, caminant hem arribat al poble de Otea. Ens hem trobat al mig del camí amb una tanca que intimidava un pel, però de fet és només per evitar que s’escapin els porcs i entrin les vaques. És pot entrar r pujant i baixant una escala que supera la tanca. Els tongans són molt “recatats” i no ensenyen mai les cames. Com que el Francesc anava en banyador ha decidit no passar la tanca però la Marian ha entrat ha fer un volt per el poble. Ja a la primera casa un senyor que preparava el dinar l’ha fet un interrogatori :,i la Marian sense més l’ha dit que el marit no anava vestit adequadament…, a lo que ell ha respost amb una rialla com dient : aquest “palangis”… Després de una estona més de conversa la Marian ha seguit per acabar de veure el poblet. Quan ja tornava de veure el petit port i l’església es troba al Francesc de cara, vestit amb una faldilla de tongà !!! jajaja!!! El senyor del interrogatori se n’havia apiadat i havia enviat a la seva jove a portar-li un “tupenu” a la porta !!!! El “tupenu” és una mena de faldilla creuada que porten els tongans. Vestit així amb lo moreno que és, ja no semblava pas un “palangi”!!!